Banco Popular: més indicis de falsedat

Els pèrits del BdE tornen a posar en dubte els comptes de Banco Popular

Finalment s'ha donat a conèixer el contingut de l'esperadíssim informe dels pèrits del Banc d'Espanya aportat en el marc de la investigació que es desenvolupa a l'Audiència Nacional per dirimir les causes i les possibles responsabilitats en relació a la crisi i resolució de Banco Popular.

De les conclusions que es poden extreure d'una primera anàlisi del voluminós informe, el primer a destacar és que, un cop més, consta acreditat que la imatge de solvència de l'entitat que es va traslladar a l'opinió pública, especialment amb motiu de l'ampliació de capital de maig i juny de 2016, poc o gens tenia a veure amb la situació econòmica de l'entitat. Una informació que pot ser de vital ajuda per als més de 300.000 accionistes, bonistes i preferentistes que van veure com s'esvaïa totalment el valor de les seves inversions després de la intervenció de Banco Popular i posterior venda a Banco Santander.

Els pèrits consideren que els comptes anuals que apareixien reflectits en el fullet de l'ampliació de capital que es va facilitar als clients es van realitzar sense respectar aspectes fonamentals de la normativa comptable i, per tant, no mostraven la situació real del banc. A més d'aquests incompliments comptables, els autors de l'informe asseguren que Banco Popular no va classificar correctament els crèdits de la seva cartera en risc d'impagament ni va realitzar una correcta valoració d'actius. En tots dos casos estem davant d'incompliments de gran transcendència ja que afecten radicalment a la valoració global dels comptes de l'entitat i impedien ponderar l'autèntica solvència i solidesa de la seva situació financera, repercutint invariablement sobre qualsevol decisió d'inversió que pogués fer-se.

Posant el focus del seu exàmen en la problemàtica ampliació de capital de maig i juny de 2016, els experts del Banc d'Espanya consideren que la xifra de 2500 milions d'euros que l'entitat pretenia aconseguir -les peticions de compra per part dels clients van superar els 3400 milions -no era quantitat suficient, tal com es deia en el fullet, per «normalitzar l'activitat» de l'entitat amb la voluntat de «reforçar fortaleses i la rendibilitat, i reduir el cost risc» així com «accelerar la volta a una política de dividends en efectiu normalitzada a partir de 2017». Del contingut de l'informe es desprèn que, en realitat, la quantitat que s'hagués necessitat per satisfer aquests objectius era molt més gran que la declarada, ocultant la veritable xifra a través de les il·lícites maniobres comptables i financeres anteriorment descrites.

Aval a les demandes dels accionistes

Les conclusions de l'informe del Banc d'Espanya trasllades a l'Audiència Nacional representen un nou i important recolzament a les demandes interposades per milers d'accionistes, especialment els que van adquirir les seves accions a través de l'ampliació de capital de 2016. La tesi dels perits reforça la idea ja recollida en nombroses sentències judicials que els accionistes no tenien forma de conèixer la veritable situació d'un banc que menys d'un anys després de concloure amb èxit una important ampliació de capital es trobava en situació d'inviabilitat i era venut a Banco Santander al preu simbòlic d'un euro, dilapidant completament el valor de les inversions. Es tracta doncs, d'unes inversions realitzades a través d'un veritable engany en què els adquirents d'accions no podien ser conscients del risc que assumien, creient que accedien a accions d'una entitat solvent i amb bones perspectives de futur. Així és com ho recull, per exemple, una important sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona dictada a instàncies del nostre despatx al març d'aquest mateix any que imposa la nul·litat d'una operació de compra d'accions de Banco Popular -i, per tant, la devolució dels diners invertit- en considerar que "la situació financera que es reflectia en el fullet informatiu no es corresponia amb la situació econòmica financera real" de l'entitat i reflexiona que "que si les dades econòmiques recollides en el fullet no haguessin contingut les greus inexactituds que afirma la sentència recorreguda, la informació difosa a través de la publicació de tal fullet i els comentaris que el mateix hagués suscitat en diversos àmbits, haurien dissuadit de fer la inversió a petits inversors com els demandant".

La coincidència, un cop més, entre les conclusions dels pèrits que han analitzat els comptes de Banc Popular i el criteri de la judicatura no fa sinó reforçar la postura dels centenars de milers de petits inversors afectats que van dipositar la seva confiança i estalvis en una entitat que aparentava estar sanejada quan, en realitat, la seva viabilitat era més que dubtosa. L'informe del Banc d'Espanya que ja està sobre la taula del jutge Fernando Andreu aporta nous indicis respecte a la inexactitud i falsedat de la informació proporcionada als inversors, aplanant el camí per a les demandes interposades per recuperar el valor de l'invertit i aconseguir la nul·litat d'unes operacions de compra d'accions que es van fonamentar en l'engany.

Els pèrits del BdE tornen a posar en dubte els comptes de Banco Popular

De les conclusions que es poden extreure d'una primera anàlisi del voluminós informe, el primer a destacar és que, un cop més, consta acreditat que la imatge de solvència de l'entitat que es va traslladar a l'opinió pública, especialment amb motiu de l'ampliació de capital de maig i juny de 2016, poc o gens tenia a veure amb la situació econòmica de l'entitat. Una informació que pot ser de vital ajuda per als més de 300.000 accionistes, bonistes i preferentistes que van veure com s'esvaïa totalment el valor de les seves inversions després de la intervenció de Banco Popular i posterior venda a Banco Santander.

Els pèrits consideren que els comptes anuals que apareixien reflectits en el fullet de l'ampliació de capital que es va facilitar als clients es van realitzar sense respectar aspectes fonamentals de la normativa comptable i, per tant, no mostraven la situació real del banc. A més d'aquests incompliments comptables, els autors de l'informe asseguren que Banco Popular no va classificar correctament els crèdits de la seva cartera en risc d'impagament ni va realitzar una correcta valoració d'actius. En tots dos casos estem davant d'incompliments de gran transcendència ja que afecten radicalment a la valoració global dels comptes de l'entitat i impedien ponderar l'autèntica solvència i solidesa de la seva situació financera, repercutint invariablement sobre qualsevol decisió d'inversió que pogués fer-se.

Posant el focus del seu exàmen en la problemàtica ampliació de capital de maig i juny de 2016, els experts del Banc d'Espanya consideren que la xifra de 2500 milions d'euros que l'entitat pretenia aconseguir -les peticions de compra per part dels clients van superar els 3400 milions -no era quantitat suficient, tal com es deia en el fullet, per «normalitzar l'activitat» de l'entitat amb la voluntat de «reforçar fortaleses i la rendibilitat, i reduir el cost risc» així com «accelerar la volta a una política de dividends en efectiu normalitzada a partir de 2017». Del contingut de l'informe es desprèn que, en realitat, la quantitat que s'hagués necessitat per satisfer aquests objectius era molt més gran que la declarada, ocultant la veritable xifra a través de les il·lícites maniobres comptables i financeres anteriorment descrites.

Aval a les demandes dels accionistes

Les conclusions de l'informe del Banc d'Espanya trasllades a l'Audiència Nacional representen un nou i important recolzament a les demandes interposades per milers d'accionistes, especialment els que van adquirir les seves accions a través de l'ampliació de capital de 2016. La tesi dels perits reforça la idea ja recollida en nombroses sentències judicials que els accionistes no tenien forma de conèixer la veritable situació d'un banc que menys d'un anys després de concloure amb èxit una important ampliació de capital es trobava en situació d'inviabilitat i era venut a Banco Santander al preu simbòlic d'un euro, dilapidant completament el valor de les inversions. Es tracta doncs, d'unes inversions realitzades a través d'un veritable engany en què els adquirents d'accions no podien ser conscients del risc que assumien, creient que accedien a accions d'una entitat solvent i amb bones perspectives de futur. Així és com ho recull, per exemple, una important sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona dictada a instàncies del nostre despatx al març d'aquest mateix any que imposa la nul·litat d'una operació de compra d'accions de Banco Popular -i, per tant, la devolució dels diners invertit- en considerar que "la situació financera que es reflectia en el fullet informatiu no es corresponia amb la situació econòmica financera real" de l'entitat i reflexiona que "que si les dades econòmiques recollides en el fullet no haguessin contingut les greus inexactituds que afirma la sentència recorreguda, la informació difosa a través de la publicació de tal fullet i els comentaris que el mateix hagués suscitat en diversos àmbits, haurien dissuadit de fer la inversió a petits inversors com els demandant".

La coincidència, un cop més, entre les conclusions dels pèrits que han analitzat els comptes de Banc Popular i el criteri de la judicatura no fa sinó reforçar la postura dels centenars de milers de petits inversors afectats que van dipositar la seva confiança i estalvis en una entitat que aparentava estar sanejada quan, en realitat, la seva viabilitat era més que dubtosa. L'informe del Banc d'Espanya que ja està sobre la taula del jutge Fernando Andreu aporta nous indicis respecte a la inexactitud i falsedat de la informació proporcionada als inversors, aplanant el camí per a les demandes interposades per recuperar el valor de l'invertit i aconseguir la nul·litat d'unes operacions de compra d'accions que es van fonamentar en l'engany.