Finalment, amb més de tres anys d’endarreriment, es publica el Reglament necessari per desenvolupar la Llei de Creació d’un Fons de Compensació per a les Víctimes de l’Amiant. Us expliquem quins són els requisits per accedir-hi i a qui pot beneficiar
.........................................
El passat 17 de juny es va publicar el Reial Decret 483/2025 que conté el reglament que desenvolupa la Llei, aprovada ara fa més de tres anys, de creació d’un Fons de Compensació per a les Víctimes de l’Amiant. Un reglament que, recordem-ho, havia d’estar aprovat en el termini de 3 mesos amb posterioritat a la publicació de la Llei atès que la norma no pot desplegar efectes sense el corresponent desenvolupament reglamentari que concreta, detalla i regula l’aplicació pràctica.
La Llei 21/2022, de 19 d'octubre, per a la creació d'un fons de compensació per a les víctimes de l'amiant, es va aprovar amb l’objectiu declarat d’oferir una "reparació íntegra dels danys i perjudicis sobre la salut resultants d'una exposició a l'amiant" mitjançant una compensació econòmica de naturalesa indemnitzatòria. Una mesura de vital importància per evitar a les víctimes de l’amiant haver de recórrer a llargs periples judicials per veure compensats els perjudicis soferts i que hauria de contribuir a pal·liar, almenys parcialment, la injustificable situació de les persones afectades per l’amiant procedent d’empreses com Uralita, la que fora principal fabricant de productes amb aquest material a l’Estat, actualment en situació de concurs de creditors.
Qui es podrà beneficiar?
Poden ser beneficiàries de la compensació econòmica les persones que hagin patit danys per l’exposició a l'amiant, sempre que no hagin percebut ja cap indemnització per aquests danys. Sobre aquesta qüestió és important destacar que el Reglament especifica que el fet de percebre un recàrrec de prestacions per incompliments empresarials a causa de la negligència empresarial en matèria de seguretat i salut no es considerarà una indemnització als efectes d'aquesta compensació i, per tant, no afecta la possibilitat de sol·licitar una compensació del Fons de compensació per a les víctimes de l'amiant.
Podran accedir també les persones que malgrat haver obtingut una sentència favorable que els reconeix el dret a percebre una indemnització, aquesta no s’ha pogut executar total o parcialment, tal i com succeeix amb nombroses persones afectades pel concurs d’Uralita.
Les diferents categories de persones beneficiàries són:
• A) Persones amb malaltia professional reconeguda:Aquelles que tinguin un reconeixement administratiu o judicial ferm d'una pensió d'incapacitat permanent (en qualsevol dels seus graus) derivada d'una contingència professional causada per alguna de les patologies ocasionades per l’exposició a l’amiant especificades a l'Annex II del Reglament. Entre aquestes patologies trobem el mesotelioma, el càncer de pulmó i laringe i l’asbestosi amb repercussió funcional moderada o severa.
• B) Persones amb sentència ferma no executada: Les que hagin obtingut una sentència ferma que reconeix el dret a una indemnització per alguna de les patologies previstes a l'Annex II, causada per l'exposició a l'amiant, sempre que la sentència no hagi pogut ser executada, total o parcialment. En casos de sentència judicial no executada, la quantia a abonar serà la menor entre la reconeguda en sentència i la del barem, descomptant qualsevol pagament parcial ja rebut.
· C) Persones amb exposició laboral, ambiental o domèstica, sense declaració d'incapacitat permanent i/o malaltia professional:
C1) Origen laboral: Han de tenir un diagnòstic de qualsevol de les patologies de l'Annex II que consti en el certificat corresponent. Es requereix la inscripció en el Registre de Treballadors Exposats a l'Amiant (RETEA) o registres equivalents. En el cas de càncer de pulmó o laringe, patologies que poden tenir una etologia diversa, caldrà acreditar addicionalment la relació de causalitat amb l'exposició laboral.
C2) Origen ambiental o domèstic: Per a les víctimes d'àmbit domèstic i ambiental, les patologies reconegudes que poden donar dret a una compensació econòmica es limiten a mesotelioma i asbestosi amb repercussió funcional moderada o severa. En aquest cas, el certificat de patologies, expedit per l'òrgan de sanitat de la comunitat autònoma corresponent, haurà d'acreditar tant la patologia com el fet que l’origen és l'exposició a l'amiant.
Familiars: Podran accedir al Fons els fills/es, el cònjuge no separat legalment o la parella de fet en el moment de la defunció. També s'inclouen, en determinades circumstàncies, ex-cònjuges o ex-parelles de fet víctimes de violència de gènere.
La norma estableix que una víctima només genera una indemnització. Si un causahavent mor, el dret s'extingeix i no es transmet als seus propis hereus.
Requisits d'Accés
A més de pertànyer a una de les categories de possibles beneficiaris abans descrites, s'han de complir requisits específics per accedir a la compensació:
1) Certificat de diagnòstic: És imprescindible obtenir un "certificat del diagnòstic de patologies derivades de l'exposició a l'amiant" emès per la conselleria de sanitat de la comunitat autònoma basat en un dictamen dels Equips de Valoració de Víctimes de l'Amiant (EVVA), unitats especialitzades dins el sistema públic de salut que seran responsables del diagnòstic i la valoració de la malaltia, la seva qualificació i revisió, així com la determinació de la seva causa o del decés.
2) Acreditació de la patologia i la causa: El certificat haurà d'acreditar la patologia i que aquesta està originada per l'exposició a l'amiant..
3) Documentació específica: La documentació requerida varia segons el tipus de beneficiari, incloent-hi resolucions de pensions, sentències judicials, proves d'exposició i causalitat i documentació dels causahavents.
4) Autorització d'història clínica: Les persones que sol·licitin una indemnització amb càrrec al Fons hauran d’emetre unaautorització per accedir a la història clínica de la persona afectada,amb excepció dels sol·licitants que ho facin en la seva condició de hereus i hereves.
Procediment de Sol·licitud
El procediment s'estructura en dues fases principals:
A) Sol·licitud del certificat de patologies (Fase inicial)
On sol·licitar-lo: Davant la Conselleria de sanitat o a l’òrgan anàleg de la pròpia comunitat autònoma
Documentació: S'ha d'adjuntar documentació específica segons el tipus de beneficiari (resolució de pensió, sentència judicial, proves de l'exposició i causalitat, documentació de causahavents) i es poden aportar informes mèdics addicionals.
Valoració: Els esmentats Equips de Valoració de Víctimes de l'Amiant (EVVA), formats per unitats especialitzades, seran els encarregats d'emetre el dictamen que servirà de base per certificar la patologia i la seva relació amb l’exposició a l’amiant.
B) Sol·licitud de la compensació econòmica (Fase principal)
On sol·licitar-la: Un cop obtingut el certificat, la sol·licitud es dirigeix a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)
Com presentar-la: Preferentment a través del formulari electrònic a la seu electrònica del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Les persones físiques no obligades a utilitzar mitjans electrònics poden presentar-la per altres vies.
Documentació requerida: El certificat de patologies i una declaració responsable de no haver percebut indemnització prèvia. En el cas d’aquelles persones a qui mitjançant una sentència ferma, se'ls ha reconegut el dret a cobrar una indemnització pels danys causats per l'exposició a l'amiant però que no han pogut executar-la total o parcialment, a la sol·licitud hauran d’incloure també la sentència judicial que reconeix el dret al cobrament i la resolució per la qual es declari la insolvència, total o parcial, dels responsables d’abonar la indemnització o la impossibilitat d’executar la sentència.
Tramitació i Resolució: L'INSS tramitarà la sol·licitud i aplicarà el barem indemnitzatori sobre el qual parlarem més endavant. El termini màxim de què disposa l’INSS per dictar resolució és de sis mesos. Transcorregut aquest temps, en absència de resolució es considerarà que l’INSS ha desestimat la sol·licitud (silenci administratiu negatiu).
Impugnació: Amb la resolució de l'INSS finalitza la vida administrativa. En cas de desestimació de la sol·licitud o desacord amb la resolució, la decisió de l’INSS podrà ser impugnada judicialment
Pagament:La compensació és una indemnització a tant alçat que s'abonarà, per una sola vegada i en pagament únic, mitjançant transferència bancària. En cas de múltiples causahavents, la compensació és única i es paga al representant designat..
Dotació Econòmica
El Reial Decret estableix un barem indemnitzatori amb quanties fixes basades en la quantia mitjana anual de la pensió d'incapacitat permanent absoluta per malaltia professional a 31 de desembre de 2024, revaloritzada. Aquestes quanties es detallen a l'Annex I de la norma
Mesotelioma (totes les localitzacions): 96.621,24 euros (3 vegades la quantia base)
Càncer de pulmó: 64.414,16 euros (2 vegades la quantia base)
Càncer de laringe: 48.310,62 euros (1,5 vegades la quantia base)
Asbestosi amb repercussió funcional moderada o severa: 32.207,08 euros (equivalent a la quantia base)
Criteris addicionals:
L'Annex II detalla les patologies indemnitzables amb els seus codis CIE10/CIE9 i els criteris funcionals per a l'asbestosi (capacitat pulmonar igual o menor al 69%, capacitat de difusió de monòxid de carboni igual o menor al 59% o necessitat d'oxigenoteràpia domiciliària)
Si una persona pateix vàries patologies, s'aplicarà el barem corresponent a la de major gravetat.
Terminis de Prescripció
El dret a sol·licitar la compensació econòmica prescriurà als cinc anys
Com es computa aquest termini de 5 anys?
El període de prescripció començarà a comptar des de diferents moments, segons el cas:
· Des de la fermesa de la resolució administrativa o judicial que reconeix la pensió per malaltia professional
· Des de la fermesa de l'auto judicial d'insolvència respecte a la sentència de danys
· En altres casos, des del diagnòstic de la patologia.
La sol·licitud del certificat de patologies (fase 1 del procediment) interromp el termini de prescripció
Per a supòsits anteriors a l'entrada en vigor del Reial Decret, el termini de cinc anys no començarà a comptar des de la data original de l'esdeveniment (per exemple, un diagnòstic de fa anys). En lloc d'això, el seu compte enrere s'iniciarà a partir de la "data d'efectes" que correspongui, segons el que s'estableix a la Disposició Final Quarta. Segons aquesta Disposició, la data defectes és diferent per a cada tipus de beneficiari:
Per a les persones que ja tenien reconeguda una pensió d'incapacitat permanent per malaltia professional a causa de l'amiant el dret a sol·licitar la compensació es farà efectiu i, per tant, el seu termini de cinc anys començarà a comptar des de la data d’entrada en vigor del Reial Decret, que serà tres mesos després de la publicació al BOE.
Per a la resta de beneficiaris (els que tenen sentències no executades, els que van patir exposició laboral, ambiental o domèstica sense pensió reconeguda, i els seus causahavents) el fons encara no és plenament "operatiu". La llei estableix que els efectes per a ells "es produiran en funció de les previsions que estableixin les successives lleis de pressupostos generals de l'Estat". Això significa que el seu termini de cinc anys per demanar la compensació encara no ha començat a córrer, i no ho farà fins que futures lleis de pressupostos assignin els fons necessaris per a les seves respectives categories.
Per últim, els hereus i hereves de les víctimes que van morir entre els cinc anys immediatament anteriors a la Llei 21/2022 i l'entrada en vigor del Reial Decret també podran ser beneficiaris si la persona causant complia els requisits.
Llums...i ombres
La publicació del Reglament que regula la Llei de creació d'un Fons de Compensació per a les víctimes de l'amiant és una fita importantíssima després d'una demora inacceptable de tres anys en desenvolupar aquest instrument imprescindible per a que les persones afectades per l’amiant poguessin accedir a un Fons llargament promès sense arribar a materialitzar-se mai. Finalment, les víctimes que han patit les conseqüències de l'exposició a l'amiant i que han obtingut sentències judicials que els reconeixen el dret a ser indemnitzades que no s'han pogut executar, com ara milers de víctimes d’Uralita i Rocalla, veuen reconegut el seu dret a rebre una compensació econòmica.
Aquest desenvolupament normatiu és especialment positiu perquè dona resposta a una necessitat social i ens apropa a la realitat d’altres països de la UE, on els fons de compensació per a víctimes de l’amiant han estat operatius durant anys. No obstant això, encara persisteixen incerteses rellevants en relació amb la dotació econòmica del fons. La falta de claredat sobre la quantitat de diners disponibles per a la compensació genera dubtes sobre si aquest fons serà capaç de cobrir de manera efectiva les necessitats de totes les víctimes. A més, les indemnitzacions establertes pel Reglament són considerablement baixes i molt inferiors a les quantitats que es determinen a través dels procediments judicials, fet que pot generar una sensació d'injustícia entre les víctimes. Si bé és un pas endavant, és essencial que es revisi la dotació del fons i que es busqui una solució més justa i adequada per a les persones afectades, especialment tenint en compte l'impacte tan greu que l'exposició a l'amiant ha tingut en la salut de moltes persones.
