El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul l’acomiadament d’una treballadora del departament de comunicació i premsa de la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família
..............................................
La sentència conclou que l’entitat va incórrer en un frau de llei eludint deliberadament l’obligació de seguir el tràmit d’acomiadament col·lectiu, més garantista per a les persones treballadores, després d’extingir el lloc de treball de 13 persones entre els mesos de juny i novembre de 2021, superant els llindars d’afectació que fan preceptiu tramitar els acomiadaments de forma col·lectiva i no pas individual.
La resolució del TSJC també identifica una segona causa de nul·litat de l’acomiadament de la treballadora en assenyalar el comportament de la Fundació com a vulneradora dels drets fonamentals a la igualtat i a no patir discriminació. La sentència recorda que els 12 mesos posteriors al naixement són un període d’especial protecció durant el qual els acomiadaments sense causa no esdevenen merament improcedents sinó que són, en absència de causa objectiva, considerats nuls. El TSJC valora que les causes esgrimides per la Junta per justificar l’acomiadament, entre les quals de tipus organitzatiu relatives a una reorganització de les tasques del departament, i, especialment, causes econòmiques vinculades a la disminució del nombre de visitants del Temple, resultaven insuficients per considerar procedent l’acomiadament. Atenent a aquesta insuficiència de la justificació, el TSJC d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), considera que el fet que l’extinció del lloc de treball es produís just l’endemà de que finalitzés el període de protecció objectiva de 12 mesos evidencia que la decisió d’acomiadar-la es va adoptar durant el temps de protecció objectiva.
Aprofundint en la qüestió del vincle entre la maternitat i l’extinció del contracte, la resolució assenyala com a tercera causa de nul·litat de l’acomiadament, que la proximitat immediata entre la data d’acomiadament i el final de la protecció per maternitat genera un indici clar de discriminació per raó de gènere atès que «“la decisió no es va poder deslligar de la seva recent maternitat». Per aquesta forma de procedir discriminatòria, la sentència imposa a la Junta l’obligació d’indemnitzar la treballadora amb el pagament de 7501 euros pels danys morals soferts.
Període de còmput i superació dels llindars legals per a l’acomiadament col·lectiu
La manca de causes justificades per a l’acomiadament durant el període d’especial protecció per maternitat i l’existència de discriminació per raó de gènere són suficients per disposar la nul·litat de l’extinció, però, tot i així, seguint un raonament d’especial transcendència jurídica, el TSJC acredita una nova causa de nul·litat derivada del fet de no haver instat un procediment d’acomiadament col·lectiu per tramitar les extincions contractuals que la Fundació va executar durant el segon semestre de 2021, en plena pandèmia per la Covid-19.
Segons estableix l’Estatut dels Treballadors, les empreses que, com és el cas de la Fundació, tinguin una plantilla conformada per més de 100 persones estan obligades a sotmetre’s al procediment d’acomiadament col·lectiu quan es pretengui extingir per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives un 10% o més del total de llocs de treball. Respectar aquests llindars d’afectació és transcendent perquè el procés d’acomiadament col·lectiu inclou l’obligació de desenvolupar un període de consultes amb la representació legal de la plantilla i esdevé més garantista pels treballadors i treballadores des del moment que exigeix per a les empreses un major esforç d'argumentació i justificació de les causes que motiven les extincions.
Durant el sis darrers mesos de 2021, la Fundació va acomiadar 13 persones sobre una plantilla de 103 persones, executant les extincions el 30 de juny de 2021 (6 acomiadaments) i el 30 de novembre de 2021 (7 acomiadaments, incloent-hi la treballadora afectada). Considera el TSJC que l’entitat va actuar deliberadament d’aquesta forma amb la intenció d’eludir l’obligació d’impulsar un acomiadament col·lectiu, presentant les successives extincions contractuals com a actes aïllats quan, en realitat, formaven part de la decisió adoptada pel Patronat de la Fundació en una reunió celebrada el 8 de juny de 2021 consistent a realitzar una «reducció de l'estructura interna durant el segon semestre de 2021 per ajustar-la al nou volum d'activitat", conseqüència de la disminució temporal del volum de visitants al Temple de la Sagrada Família. Una decisió que, de fet, s’anunciava amb tota claredat a les cartes d’acomiadament lliurades als 6 treballadors que van perdre la feina aquell mateix mes a qui se’ls avançava la previsió de reduir la plantilla «entre un 15% i un 20%». Atenent aquests fets, el TSJC considera que les suposades causes objectives que van motivar els acomiadaments del juny eren «idèntiques» a les que es van invocar per justificar les extincions de novembre, sense que existís «substantivitat pròpia» d’unes respectes les altres sinó únicament la voluntat de sostreure’s a l’obligació d’iniciar el període de consultes d’un acomiadament col·lectiu.
Un cop establert que estem davant pràcticament idèntics acomiadaments objectius, l’aportació de la STJC és que aplica altra vegada les teories més clàssiques sobre el còmput de dos períodes consecutius de 90 dies com a norma antifrau, a l’establir que es podran comptar aquests dos períodes cap enrera els dos o cap endavant els dos, des del moment de l’acomiadament o acomiadaments que s’han d’entendre nuls, superant la que s’ha vingut anomenant teoria del compàs que estableix que els períodes es comptessin un enrera (90 dies abans de l’acomiadament) i l’altre endavant (90 dies després de l’acomiadament).
Un comportament censurable
Des de la nostra cooperativa, responsable de la impugnació de l’acomiadament, considerem que el comportament de la Fundació envers la treballadora ha estat especialment desconsiderat i discriminatori i lamentem que una institució creada per gestionar les obres de construcció del temple de la Sagrada Família adopti una decisió extintiva profundament influenciada per la condició de dona i mare recent de la treballadora, vulnerant així un dels drets fonamentals més bàsics recollits en la nostra legislació i en la jurisprudència europea. També volem destacar la rellevància jurídica d’una sentència que aporta una interpretació flexible, substancial i protectora de la jurisprudència del TJUE per identificar els «períodes successius» durant els quals cal considerar l’existència d’un vincle entre els acomiadaments, encara que aquests siguin esglaonats, a l’hora de determinar quan resulta preceptiu sotmetre’s al procediment d’acomiadament col·lectiu.
