El Tribunal Suprem obre la porta a indemnitzacions més justes per danys personals en casos aliens als accidents de trànsit, permetent aplicar el barem de la Llei 35/2015 com a criteri orientador. Aquesta doctrina, nascuda d’un cas de víctimes de l’amiant, reconeix també la compatibilitat de diverses vies d’indemnització i consolida el dret a una reparació íntegra del dany sofert.
.........................................................
El Tribunal Suprem ha introduït un a modificació transcendent en la seva doctrina jurídica en matèria de compensació del dany personal. En una sentència dictada a instàncies de Col·lectiu Ronda, la Sala Primera en ple ha reconegut que el sistema de valoració de danys personals recollit a la Llei 35/2015 —que s’aplica habitualment en casos d’accidents de trànsit— pot ser utilitzat com a criteri orientador per valorar perjudicis en altres àmbits, com ara malalties professionals o exposicions a substàncies tòxiques, fins i tot quan els fets causants d’aquests danys es produïssin abans de l’entrada en vigor de la norma. El Tribunal Suprem valora que malgrat la Llei 35/2015 , anomenada de reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, no és d’aplicació preceptiva fora de l’àmbit de la circulació, aquest barem en vigor des de 2016 és més complet i permet una valoració més afinada i equitativa del dany personal i moral.
Familiars de víctimes de l’amiant
El cas resolt pel Tribunal Suprem, que afecta l’empresa COEMAC S.A. (abans Uralita), neix de la demanda interposada per Col·lectiu Ronda en representació d’un grup de familiars d’ex-treballadors de l’empresa, actualment en situació de concurs de creditors, finats com a conseqüència de mesoteliomes, un càncer de pleura causat per l’exposició a les fibres d’amiant utilitzades a la fàbrica vallesana. En aquest context, la decisió del Tribunal Suprem resulta de gran rellevància atès que fins ara els jutjats no estaven obligats a fer servir aquest barem fora dels casos relacionats amb accidents de circulació amb la conseqüència que la valoració dels danys podia resultar molt desigual i exhibir criteris totalment dispars en casos com aquest, en què s’analitzen els danys derivats d’una malaltia d’origen laboral. D’ara en endavant, però, i sempre que així ho demanin les persones afectades, es podrà sol·licitar als tribunals que apliquin per analogia les disposicions més garantistes i precises incorporades al nou barem en circumstàncies alienes a les relacionades amb els danys físics o morals derivades d’accidents de circulació per establir compensacions més justes i millor fonamentades.
Compatibilitat entre indemnitzacions
Un altre aspecte clau de la sentència és que reconeix la compatibilitat entre dues vies d’indemnització: la que correspon als familiars per la seva pròpia pèrdua (el que es coneix com a “iure proprio”) i la que deriva dels sofriments que va patir la persona difunta abans de morir i que es transmet als seus hereus (“iure hereditatis”). La compatibilitat entre ambdues vies indemnitzatòries ha estat històricament motiu de litigi i controvèrsia judicial i, en moltes ocasions i en absència d’un criteri doctrinal clar, moltes demandes es veien limitades per una interpretació restrictiva per part dels tribunals. Ara, però, el Tribunal Suprem obre la porta definitivament a reclamar totes dues compensacions alhora, reforçant el principi de reparació integral del dany.
Amb tot, el Tribunal també introdueix un matís corrector a a l’hora de calcular les indemnitzacions transmeses per herència. En aquest cas, si la persona afectada per l’amiant mor durant el transcurs del procediment i abans que finalitzi aquest, els seus hereus no tindran dret a cobrar la quantitat que li hauria correspost com si hagués viscut fins al final de la seva esperança de vida sinó que el càlcul de la indemnització es realitzarà atenent en exclusiva al període comprès entre el diagnòstic de la malaltia i el moment de la defunció. Un criteri que el Tribunal Suprem justifica apel·lant a la voluntat d’evitar allò que en la sentència qualifica d’“enriquiment sense causa”
Més enllà de les víctimes de l’amiant
Les advocades Esther Pérez i Esther Costa, responsables de la representació jurídica del grup de familiars demandants, remarquen la importància del canvi doctrinal expressat pel Tribunal Suprem a l’hora d’aconseguir que les persones víctimes d’accidents de treball o malalties professionals, entre d’altres, puguin reclamar l’aplicació orientativa del barem de danys de la Llei 35/2015 per obtenir indemnitzacions més elevades i conseqüents amb el principi general de reparació íntegre del dany sofert. Tal i com recorden, malgrat la sentència refereix al cas concret dels hereus i hereves d’ex-treballadors finats de l’antiga Uralita exposats a l’amiant en condicions de manca de mesures de prevenció i seguretat, el criteri expressat pel Tribunal Suprem en la seva resolució és d’aplicació general i pot afavorir els interessos de moltes altres persones més enllà del col·lectiu de víctimes de l’amiant i les seves famílies. Una mesura important que es complementa amb les noves garanties ofertes per l’Alt Tribunal en el sentit de consolidar el dret dels hereus a reclamar de forma conjunta les indemnitzacions que els corresponen pel dany sofert en primera persona i en la seva condició de familiars de la persona finada.
