Als darrers dies, alguns titulars de premsa han donat a entendre que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) coneguda com a «cas Yodel» nega el caràcter laboral de la relació dels riders amb empreses de repartiment, però la situació analitzada és molt diferent.
El passat 23 de maig, el digital «El Economista» publicava en referència a la sentència del cas Yodel feta pública pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea que «Europa nega la relació laboral als repartidors de plataformes digitals». Un titular imprecís que dóna a entendre que l’Alt Tribunal europeu s’ha pronunciat en contra del criteri majoritari als tribunals espanyols i, especialment, en sentit contrari a la Inspecció de Treball que fins ara considera que la relació dels denominats «riders» amb empreses com ara Glovo, Deliveroo o Uber Eats és de caràcter laboral i, per tant, les empreses actuen fraudulentament quan els imposen la condició de falsos autònoms.
La veritat, però, és que de la lectura de l’esmentada sentència del TJUE no es por deduir en absolut això, doncs el cas analitzat pel tribunal amb seu a Luxemburg no és de característiques anàlogues o equiparables a la relació que mantenen els riders amb les plataformes de repartiment.
Treball per compte aliè o prestació de serveis
Yodel és una empresa de repartiment i missatgeria que opera al Regne Unit i subscriu contractes de prestació de serveis amb missatgers on s’especifica que aquests actuen com a proveïdors de serveis. La sentència del TJUE analitza si la relació entre l’empresa i els missatgers respon a aquesta fórmula contractual o si pel contrari, encobreix una relació laboral on Yodel actua com a veritable ocupadora. És a dir, si la llibertat i autonomia dels missatgers és real o, al contrari, és només una aparença i estan sotmesos a l’esfera organitzativa de l’empresa. I la conclusió a la qual arriba el TJUE és que aquests missatgers gaudeixen de veritable capacitat per determinar la seva prestació de serveis i no se sotmeten a les directrius de l’empresa més enllà d’adquirir el compromís de lliurar els paquets que se’ls donen en una franja horària que va des de les 7 del matí fins a les 9 del vespre.
Quines són les característiques que identifica el TJUE per determinar que la relació entre els missatgers i Yodel no és de caràcter laboral?
Organització de la feina
Segons acredita el TJUE, els missatgers tenen llibertat per:
- a) decidir quants paquets repartiran i rebutjar les comandes que no vulguin realitzar sense que consti cap mecanisme disciplinari o sancionador per part de l’empresa. Al mateix temps, l’empresa no està obligada a oferir comandes
- b) Organitzar la seva ruta i actuar com millor consideri amb l’única condició que els paquets es lliurin de forma efectiva entre les 7 del matí i les 9 del vespre
Subcontractació, substitució i mitjans de producció
Raona el TJUE que una de les característiques la legislació britànica atribueix a una relació laboral és la condició personal de la prestació laboral. Característica compartida amb la legislació espanyola que també atorga la condició de «personalíssima» a la prestació laboral. En el cas de Yodel, però, aquesta nota de laboralitat està absent perquè:
- c) Els missatgers tenen llibertat per designar un substitut o subcontractar la realització dels repartiments que els han estat encarregats per la pròpia Yodel. L’empresa no pot intervenir en aquest mecanisme tret per una causa objectiva com és el fet que la persona designada per fer la feina en representació del missatger no estigui capacitada tècnica o administrativament per realitzar-la. El missatger és responsable de la prestació de la persona substituta o subcontractada
D’altra banda, Yodel no proveeix els missatgers dels elements essencials per a la realització de la seva activitat i, per tant:
- d) els missatgers efectuen els repartiments fent servir els seus mitjans tècnics (vehicle, telèfon mòbil, etc.)
Absència de subordinació
Analitzant aquestes característiques, el TJUE conclou que la relació que uneix els missatgers amb l’empresa Yodel no pot ser qualificada com a laboral doncs l’empresa no exerceix les facultats organitzatives i disciplinàries que li correspondrien com a efectiva ocupadora, limitant-se a contractar la realització d’un determinat servei i exigir el seu compliment amb una única condició material: el lliurament dins una àmplia franja horària. Yodel, per tant, no determina les condicions de la prestació ni exigeix que sigui realitzat personalment pel missatger amb qui manté una relació contractual.
Una situació completament diferent a la dels ‘riders’
Per a qui estigui mínimament familiaritzat amb les característiques de la prestació laboral dels riders que treballen per Glovo, Deliveroo, Uber Eats i altres empreses integrades en l’economia de plataforma, les diferències entre aquesta i la descrita a la sentència Yodel són més que evidents.
En el cas dels riders, l’autonomia i llibertat que el TJUE atribueix als missatgers de l’empresa britànica no existeixen. Aquest col·lectiu de repartidors no té llibertat per organitzar la seva feina (ni decidir la ruta ni el moment de l’entrega, doncs s'imposa un període màxim per realitzar el servei) i està sotmès en tot moment a l’esfera organitzativa i, sobretot, disciplinària de l’empresa. Els repartidors que rebutgen comandes, que triguen més del compte a fer-les (encara que sigui per causes alienes a la seva voluntat) o que no es posen a disposició de l’empresa en les franges horàries suggerides pateixen conseqüències que només poden ser considerades disciplinàries en forma de menor càrrega de feina o impossibilitat de triar el seu horari de treball.
A banda -i aquesta és una qüestió cabdal- les plataformes digitals no permeten que els riders realitzin, com sí fan els missatgers de Yodel, subcontractació de l’activitat o que puguin ser puntualment substituïts. És a dir, se’ls exigeix que la seva relació de servei sigui estrictament personal, tal i com correspon, precisament, a una relació laboral.
Per tot això, i en sentit contrari al que assenyala el titular periodístic que citàvem a l’inici d’aquest article, el TJUE no s’ha pronunciat respecte la situació dels riders ni ha dictat una sentència susceptible de ser extrapolada. Ha analitzat un cas diferent on la relació entre l’empresa i els repartidors respon a les característiques d’una relació mercantil i no pas laboral.
