Una nova sentència del Tribunal Suprem reafirma que les empreses han de respectar el dret preferent de reingrés de les persones treballadores en excedència voluntària per davant de la transformació de contractes temporals en fixes, encara que aquesta es faci per acord col·lectiu.
Quan una parella amb fills decideix separar-se o divorciar-se, una de les qüestions essencials que cal abordar és la pensió d'aliments. Aquesta contribució econòmica dels progenitors és clau per garantir el benestar dels fills i cobrir tant les necessitats bàsiques com la seva educació i desenvolupament. Però, com es calcula l'import a pagar? Què passa si canvien les circumstàncies econòmiques d’un dels progenitors o les necessitats dels fills? I quan s’extingeix aquesta obligació?
En cas de separació o divorci, les decisions sobre la salut dels fills menors han de ser compartides per ambdós progenitors. El Codi Civil de Catalunya estableix mecanismes per actuar en situacions d’urgència, casos de violència familiar o desacords, garantint sempre l’interès superior del menor.
Aconseguir que es reconegui una incapacitat permanent derivada de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica continua sent un repte considerable per a moltes persones afectades. Tal com s'ha evidenciat en diverses sentències judicials, el simple diagnòstic de fibromiàlgia, fins i tot quan es presenta de forma severa, no és un passaport automàtic cap al reconeixement de la incapacitat permanent. Un dels principals obstacles rau en la legislació actual, on la fibromiàlgia no apareix de forma específica com una patologia susceptible de causar una invalidesa, generant un dèficit evident a l'hora d'avaluar i reconèixer el veritable potencial incapacitant d'aquesta malaltia.
Ni gàbies que tallin les nostres ales. Ni dominacions que ens empresonin. Les dones volem ser lliures. I no ens cansarem de repetir-ho cada 8 de març, Dia Internacional de les Dones, però també cada dia de l’any, per denunciar les constants violències i discriminacions de què som objecte les dones pel sol fet de ser-ho. I un cop més, posant èmfasi en les reivindicacions vinculades amb l’entorn laboral, amb la constant bretxa salarial, i en les esferes institucionals i judicials, per exigir més recursos que ajudin a posar una mirada més afinada amb perspectiva de gènere. Per caminar cap a la llibertat i l'equitat.