Infradiagnosi, manca de reconeixement i indignació per un fons de compensació que encara no arriba
Cada 30 d’abril, arreu del món es recorden les víctimes de l'amiant, una fibra mortal que, tot i haver estat prohibida a l’Estat espanyol des de fa més de dues dècades, continua causant estralls entre les persones exposades.
Aquest dia de memòria no és només un acte de record; és una crida urgent davant d'una realitat alarmant: la infradeclaració sistemàtica de malalties professionals i la vergonyosa desídia a l’hora d’activar polítiques efectives de reparació.
A Espanya, es calcula que l'exposició a l'amiant ha causat ja prop de 40.000 morts i que en pot provocar 20.000 més en els pròxims anys. Segons la UE, l’amiant serà responsable de més de mig milió de morts a territori europeu fins l’any 2040.
Tanmateix, la realitat estadística és esgarrifosa: menys del 0,1% dels càncers d’origen laboral són reconeguts oficialment com a malalties professionals, malgrat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que entre el 4% i el 10% de tots els casos de càncer tenen origen en l’activitat laboral, especialment l’exposició a agents cancerígens al lloc de treball. A Espanya, cada any es diagnostiquen al voltant de 700 casos de mesotelioma pleural —el càncer més directament associat a l'amiant—, però només una mínima fracció són reconeguts com a derivats del treball, malgrat l’exposició a les fibres d’asbest és pràcticament l’única etologia reconeguda per a aquesta patologia.
A Catalunya, la situació no és millor. El primer semestre de 2023, es van declarar 28 casos de malalties professionals relacionades amb l'amiant. Una xifra ridícula si tenim en compte l'extens ús d’aquest material en sectors com la construcció, la indústria naval o l’automoció durant dècades. L’any 2022, només tres casos de càncer laboral es van registrar oficialment a Catalunya, el que representa un escàs 0,15% del total de malalties professionals declarades.
Esperant el Fons de Compensació
Aquest context d'injustícia es veu agreujat per la situació de paràlisi que afecta la creació i posada en marxa d’un fons de compensació per a les víctimes de l'amiant, una promesa legislativa que, a dia d'avui, transcorreguts més de dos anys, continua sense complir-se. El 20 d’octubre de 2022 es va publicar al BOE la Llei 21/2022, que havia de crear un mecanisme per compensar les víctimes, especialment aquelles afectades pel tancament d'empreses responsables, com Uralita.La llei establia que, en un termini màxim de tres mesos, el reglament que activaria el fons havia d’estar aprovat. Però han passat més de dos anys, i el reglament continua pendent d’aprovació. El que va ser anunciat com una fita «històrica» pel Govern avui representa una greu mancança de responsabilitat institucional: ni una sola víctima ha estat compensada a través d’aquest fons mentre molts extreballadors d’empreses com Uralita i les seves famílies continuen obtenint sentències que reconeixen la responsabilitat de l’empresa sobre les seves malalties i defuncions que no poden ser executades per la situació de concurs de creditors que afecta la que fou la principal importadora d’amiant i fabricant de productes realitzats amb aquest material.
La manca d'aquest instrument de reparació que existeix des de fa anys en d’altres països de la UE com ara França, suposa una vulneració flagrant de drets i genera una indefensió insuportable per a les persones afectades i les seves famílies, especialment les més vulnerables. No només han patit les conseqüències d'una exposició involuntària i de la manca de previsió i prevenció de la seva empresa sinó que també pateixen l'abandonament per part de les institucions, veient-se obligades a acudir als jutjats i emprendre dures pugnes judicials per aconseguir el reconeixement que els correspon.
Per tot plegat, en aquest Dia Mundial de les Víctimes de l’Amiant, alcem la veu per exigir:
L’aprovació immediata del reglament i la posada en marxa efectiva del fons de compensació.
Una detecció i declaració rigorosa de les malalties professionals relacionades amb l'amiant.
El reconeixement ple dels drets de les víctimes.
La retirada urgent de l’amiant encara present en molts edificis públics i privats.
La memòria de les víctimes ens interpel·la. La justícia no pot esperar més.
