Càlcul de la pensió d’aliments


Quan una parella amb fills decideix separar-se o divorciar-se, una de les qüestions essencials que cal abordar és la pensió d'aliments. Aquesta contribució econòmica dels progenitors és clau per garantir el benestar dels fills i cobrir tant les necessitats bàsiques com la seva educació i desenvolupament. Però, com es calcula l'import a pagar? Què passa si canvien les circumstàncies econòmiques d’un dels progenitors o les necessitats dels fills? I quan s’extingeix aquesta obligació?

.............................................

Què és la pensió d’aliments?

Tot i que el seu nom pot fer pensar que només fa referència a l’alimentació, la pensió d’aliments engloba, en realitat, tot el necessari per garantir la manutenció integral del fill o filla. Això inclou, doncs, les despeses i necessitats ordinàries del dia a dia com ara, per exemple, l’habitatge, la higiene, el vestit i la formació, entre d’altres. És, per tant, un concepte ampli destinat a cobrir les necessitats bàsiques i el desenvolupament dels menors.

Com es calcula la pensió d’aliments?

La llei estableix que ambdós progenitors han de contribuir al manteniment dels fills en proporció als seus ingressos i possibilitats, tenint sempre en compte les necessitats dels menors. Per tant, a l’hora de fixar la pensió, s’han de valorar tant les circumstàncies econòmiques de cada progenitor (ingressos, recursos, patrimoni, despeses pròpies etc.) com les necessitats específiques dels fills, que poden incloure l’escolarització privada, activitats extraescolars o despeses derivades d’una discapacitat.

Tot i aquest principi bàsic de proporcionalitat entre necessitats i capacitats, la legislació no fixa una fórmula matemàtica concreta per al càlcul. No obstant això, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ofereix unes taules orientatives que es poden consultar en línia i que, tenint en compte el tipus de guarda, els ingressos dels progenitors i el lloc de residència, poden ajudar a estimar l’import de la pensió. Cal tenir present, però, que aquestes taules no contemplen determinats conceptes que són habituals, de tal forma que, sovint, no responen a les necessitats específiques de cada cas concret. És per això que són merament orientatives i, per tant, malgrat el jutge que finalment aprova i valida el conveni regulador que inclou, entre altres qüestions, la pensió d’aliments les pugui tenir en compte, en cap cas les taules resulten vinculants.

Existeix un import mínim?

Fins fa poc, la jurisprudència catalana fixava un mínim vital per al manteniment dels fills entre 150 i 180 euros mensuals. Tanmateix, a finals de 2023, la Secció 12 de l’Audiència Provincial de Barcelona, tenint en compte l’increment del Salari Mínim Interprofessional, va elevar aquest llindar a una forquilla d’entre 200 i 250 euros mensuals. Aquest nou criteri ha estat adoptat també per altres audiències catalanes i serveix sovint com a referència pràctica a l’hora de determinar la pensió.

La pensió depèn del règim de custòdia?

Com explicàvem en un article recent, el règim de custòdia (compartida o exclusiva) no elimina l’obligació d’aliments, especialment si hi ha una diferència significativa de capacitat econòmica entre els progenitors. L’objectiu de la legislació i de la jurisprudència és evitar que aquestes desigualtats afectin negativament l’estabilitat i el benestar dels fills.

Es pot modificar l’import de la pensió?

Sí. L’import de la pensió d’aliments pot modificar-se si es produeixen canvis significatius i duradors respecte a les circumstàncies que es van tenir en compte a l’hora de fixar-la. Aquesta modificació pot fer-se de mutu acord o mitjançant un procediment judicial de modificació de mesures.

S’entén que hi ha un canvi substancial quan es compleixen els següents requisits:

  • Les circumstàncies inicials han variat.

  • El canvi és rellevant i afecta els factors que van determinar la pensió.

  • El canvi és permanent.

  • No és atribuïble ni ha estat provocat per qui sol·licita la revisió.

  • No estava previst.

  • Ha tingut lloc després de la sentència inicial.

Exemples típics serien, entre d’altres, una reducció estable dels ingressos d’un progenitor, com podria passar en el moment d’accedir a la jubilació, esgotar la prestació d’atur, perdre la feia, etc.

Quan s’extingeix l’obligació de pagar pensió d’aliments?

L’obligació de pagar la pensió d’aliments s’extingeix, segons l’article 237-13 del Codi Civil de Catalunya, quan el fill o filla assoleix la independència econòmica. Això vol dir que no desapareix automàticament amb la majoria d’edat, sinó quan el jove ha completat la seva formació i/o ha accedit al mercat laboral. Cal recordar que la formació forma part de les necessitats que la pensió ha de cobrir.

I les despeses extraordinàries?

Les despeses extraordinàries són una font habitual de conflictes entre progenitors. Es tracta de despeses imprevistes o puntuals que poden aparèixer després d’establir la pensió, i que sovint no queden cobertes amb l’import fixat. Per aquest motiu, és recomanable acordar per endavant com es gestionaran: quines es consideraran cobertes per la pensió ordinària i com es repartiran les que excedeixin aquest marc.

Per exemple, es pot pactar una pensió més baixa si el progenitor obligat a pagar-la assumeix les despeses imprevistes, o bé establir una pensió més alta amb l’acord que no hagi de contribuir a determinades despeses extraordinàries.

.............................................

Què és la pensió d’aliments?

Tot i que el seu nom pot fer pensar que només fa referència a l’alimentació, la pensió d’aliments engloba, en realitat, tot el necessari per garantir la manutenció integral del fill o filla. Això inclou, doncs, les despeses i necessitats ordinàries del dia a dia com ara, per exemple, l’habitatge, la higiene, el vestit i la formació, entre d’altres. És, per tant, un concepte ampli destinat a cobrir les necessitats bàsiques i el desenvolupament dels menors.

Com es calcula la pensió d’aliments?

La llei estableix que ambdós progenitors han de contribuir al manteniment dels fills en proporció als seus ingressos i possibilitats, tenint sempre en compte les necessitats dels menors. Per tant, a l’hora de fixar la pensió, s’han de valorar tant les circumstàncies econòmiques de cada progenitor (ingressos, recursos, patrimoni, despeses pròpies etc.) com les necessitats específiques dels fills, que poden incloure l’escolarització privada, activitats extraescolars o despeses derivades d’una discapacitat.

Tot i aquest principi bàsic de proporcionalitat entre necessitats i capacitats, la legislació no fixa una fórmula matemàtica concreta per al càlcul. No obstant això, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ofereix unes taules orientatives que es poden consultar en línia i que, tenint en compte el tipus de guarda, els ingressos dels progenitors i el lloc de residència, poden ajudar a estimar l’import de la pensió. Cal tenir present, però, que aquestes taules no contemplen determinats conceptes que són habituals, de tal forma que, sovint, no responen a les necessitats específiques de cada cas concret. És per això que són merament orientatives i, per tant, malgrat el jutge que finalment aprova i valida el conveni regulador que inclou, entre altres qüestions, la pensió d’aliments les pugui tenir en compte, en cap cas les taules resulten vinculants.

Existeix un import mínim?

Fins fa poc, la jurisprudència catalana fixava un mínim vital per al manteniment dels fills entre 150 i 180 euros mensuals. Tanmateix, a finals de 2023, la Secció 12 de l’Audiència Provincial de Barcelona, tenint en compte l’increment del Salari Mínim Interprofessional, va elevar aquest llindar a una forquilla d’entre 200 i 250 euros mensuals. Aquest nou criteri ha estat adoptat també per altres audiències catalanes i serveix sovint com a referència pràctica a l’hora de determinar la pensió.

La pensió depèn del règim de custòdia?

Com explicàvem en un article recent, el règim de custòdia (compartida o exclusiva) no elimina l’obligació d’aliments, especialment si hi ha una diferència significativa de capacitat econòmica entre els progenitors. L’objectiu de la legislació i de la jurisprudència és evitar que aquestes desigualtats afectin negativament l’estabilitat i el benestar dels fills.

Es pot modificar l’import de la pensió?

Sí. L’import de la pensió d’aliments pot modificar-se si es produeixen canvis significatius i duradors respecte a les circumstàncies que es van tenir en compte a l’hora de fixar-la. Aquesta modificació pot fer-se de mutu acord o mitjançant un procediment judicial de modificació de mesures.

S’entén que hi ha un canvi substancial quan es compleixen els següents requisits:

  • Les circumstàncies inicials han variat.

  • El canvi és rellevant i afecta els factors que van determinar la pensió.

  • El canvi és permanent.

  • No és atribuïble ni ha estat provocat per qui sol·licita la revisió.

  • No estava previst.

  • Ha tingut lloc després de la sentència inicial.

Exemples típics serien, entre d’altres, una reducció estable dels ingressos d’un progenitor, com podria passar en el moment d’accedir a la jubilació, esgotar la prestació d’atur, perdre la feia, etc.

Quan s’extingeix l’obligació de pagar pensió d’aliments?

L’obligació de pagar la pensió d’aliments s’extingeix, segons l’article 237-13 del Codi Civil de Catalunya, quan el fill o filla assoleix la independència econòmica. Això vol dir que no desapareix automàticament amb la majoria d’edat, sinó quan el jove ha completat la seva formació i/o ha accedit al mercat laboral. Cal recordar que la formació forma part de les necessitats que la pensió ha de cobrir.

I les despeses extraordinàries?

Les despeses extraordinàries són una font habitual de conflictes entre progenitors. Es tracta de despeses imprevistes o puntuals que poden aparèixer després d’establir la pensió, i que sovint no queden cobertes amb l’import fixat. Per aquest motiu, és recomanable acordar per endavant com es gestionaran: quines es consideraran cobertes per la pensió ordinària i com es repartiran les que excedeixin aquest marc.

Per exemple, es pot pactar una pensió més baixa si el progenitor obligat a pagar-la assumeix les despeses imprevistes, o bé establir una pensió més alta amb l’acord que no hagi de contribuir a determinades despeses extraordinàries.