L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha anunciat la interposició d'un recurs contra la sentència que reconeixia el dret de Daniel, la persona sense llar que el passat mes d'octubre de 2020 va iniciar una vaga de fam, a ser beneficiari dels 465,10 euros mensuals corresponents a l'Ingrés Mínim Vital (IMV).
.......................................................
RESUM
Després pernoctar durant set nits davant de la seu de la Generalitat, l'INSS va dictar una resolució en la qual acceptava la sol·licitud presentada per Daniel per percebre la prestació però no ho va fer per la quantia de 465,10 € que corresponien sinó per un import inferior de 253,16 euros mensuals després de prendre en consideració els seus ingressos durant 2019, quan va percebre durant uns mesos la prestació d'atur com a conseqüència de perdre la feina i, posteriorment, el dret a seguir ocupant l'habitatge que tenia llogat.
Tal com vam reclamar des del Col·lectiu Ronda en representació de Daniel, el jutjat barceloní va resoldre que aquesta forma de procedir per part de l'INSS constituïa una aplicació errònia de la norma reguladora de l'IMV que estableix que, en cas de falta absoluta de rendes, s’han de prendre en consideració els ingressos de l'any en curs i no els de l'anterior, com és d'aplicació general.
.......................................................
L'INSS mantindrà el pols judicial contra Daniel, la persona sense llar a qui segons sentència del Jutjat Social 28 de Barcelona li correspon percebre a l'Ingrés Mínim Vital (IMV) per l'import dels 465,10 € que la norma estableix com a prestació per a les persones sense ingressos o que durant l'any anterior aquests no superessin el llindar dels 461,5 euros menys 10 euros, és a dir 451,5 euros mensuals.
Així ho va determinar el jutjat barceloní en resposta a la demanda interposada per Col·lectiu Ronda contra la decisió de l'INSS de reconèixer-li el dret a la prestació però per un import inferior, 253,16 euros, com a conseqüència d'una aplicació errònia -però per desgràcia, molt recurrent- de la norma reguladora de l'IMV.
Comptabilitzar els ingressos corresponents a l'any anterior a el de la sol·licitud
El Reial Decret Llei 20/2020 que estableix la regulació de l'IMV assenyala que per a l'aprovació de la prestació s'han de prendre en consideració els ingressos de la persona sol·licitant corresponents a l'any anterior a la data d'efectes per constatar l'absència o, al menys, la insuficiència de rendes. En el cas de Daniel, i tot i que el certificat d'imputacions de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques assenyalava que al llarg del 2020 no havia tingut activitat econòmica ni ingressos de cap tipus, la rebaixa en l'import de la prestació aprovada derivava dels poc més de 2500 euros que va percebre al llarg de 2019 en concepte de prestació d'atur després de perdre la feina i, amb posterioritat, el seu habitatge.
"Es tracta d'una aplicació interessadament equivocada de la norma general", assenyala Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda que s'ha fet càrrec de la defensa jurídica de Daniel. "Si bé la llei reguladora fixa el criteri dels ingressos de l'any anterior a la data d'efectes de la prestació, la mateixa norma estableix un règim excepcional per evitar situacions com aquesta, en la qual poden haver existit ingressos que no tenen cap tipus de continuïtat en el temps, com és el cas d'una prestació d'atur ".
Efectivament, el RDL 20/2020 incorpora també una disposició transitòria tercera que estableix un "règim excepcional aplicable" per a aquelles sol·licituds «cursades per situació de manca de rendes» que permet que només es considerin com a rendiment econòmic «la part proporcional dels ingressos que hagi tingut la unitat de convivència durant el temps transcorregut en l'any corrent». L'advocat recorda que aquesta disposició està concebuda "per evitar, precisament, situacions tan absurdes i injustes com és negar la situació de necessitat econòmica i insuficiència de rendes actual a una persona basant-se que més de 12 mesos enrere aquesta situació potser no es donava ".
Aplicació restrictiva de la norma
Segons dades facilitades pel mateix INSS el passat mes de març, set de cada deu sol·licituds tramitades per accedir a la prestació de l'Ingrés Mínim Vital han estat rebutjades, en la immensa majoria de casos per incomplir el requisit d'insuficiència de rendes o no aportar la totalitat de la documentació necessària. "El cas de Daniel -prossegueix l'advocat- exemplifica tots els mals que han acompanyat el desplegament d'una norma que podria ser una garantia crucial davant de l'exclusió i que, en canvi, cada vegada més s'assembla a una mera declaració d'intencions, llastada brutalment pel farragós procés administratiu per poder accedir i, sobretot, pel criteri que exhibeix l'INSS a l'hora de valorar quan hi veritablement manca de rendes. ¿Si no ho s'aprecia en el cas d'una persona de 62 anys, sense llar ni feina i greument malalta com és el cas de Daniel, en quins casos ho farà? Veient aquesta forma de procedir, s'entén perfectament l'enorme volum de sol·licituds a càrrec de persones i famílies en situació d'extrema vulnerabilitat que són rebutjades diàriament. I això no és estrictament conseqüència que la norma aprovada pugui ser més o menys ambiciosa sinó, com veiem aquí, de l'aplicació que l'INSS fa de la mateixa llei, incomplint-la i limitant el seu abast fins al punt de recórrer la sentència davant el TSJC . És un despropòsit i, en molts sentits, una veritable vergonya ", conclou l'advocat.
