La sentència del TSJC reconeix que l’origen de l’asbestosi amb plaques pleurals i enfisema pulmonar que afecta un extreballador del Metro de Barcelona actualment jubilat és conseqüència de l'«exposició crònica a l'amiant» al seu lloc de treball als tallers de Vilapicina com a mecànic del suburbà.
..................................................
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a reiterar en una nova sentència que al Metro de Barcelona «existeixen materials amb amiant i durant anys ha estat present en parts dels combois ja sigui als motors o les sabates de fre, cosa que implicava l’emissió de fibres d’amiant a l’ambient, especialment als túnels». Una situació que ha perdurat durant dècades i que, a criteri del TSJC, va provocar l’«exposició crònica» i «intensa i constant» a aquest material cancerigen de Rafael Rubio, mecànic-torner durant 44 anys als tallers de Vilapicina.
Així ho ha estimat el TSJC en una sentència que desestima el recurs interposat per Metro de Barcelona contra la sentència prèvia del Jutjat Social 4 de Barcelona que declarava l’extreballador, actualment jubilat, en situació d’incapacitat permanent total derivada de l’exposició a l’amiant en l’àmbit professional. Es tracta, doncs d’una resolució d’especial transcendència jurídica atès que és el primer cas resolt pel TSJC en referència a un treballador que encara es viu i va iniciar el procediment de reclamació judicial mentre encara prestava serveis a l’empresa pública de transports.
En roda de premsa oferta a la seu del Col·lectiu Ronda per Rafael Rubio, l’antic mecànica s’ha mostrat «content de que finalment es reconegui la realitat del Metro» respecte la presència d’amiant als combois i les instal·lacions del suburbà. «Des dels anys 70, tot tenia amiant: les sabates de fre, els apagaespurnes, les mantes per evitar cremades durant els processos de soldadura...a tot arreu hi havia amiant», explicava Rafael qui recordava que els treballs als tallers de Vilpicina «es feien sense cap mesura de seguretat, només amb uns gots de llet que ens feien beure amb l’argument que així la pols no afectava tant». L’exmecànic, que va lamentar que els seus pulmons «van cada vegada a pitjor, obligant-me a conviure diàriament amb dos inhaladors», ha criticat durament la seva antiga empresa «per tenir el valor de seguir negant l’evidència». Una sensació compartida per Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda que el representa en aquest procés, que ha explicat que «a dia d’avui, Metro de Barcelona continua negant l’exposició dels seus treballadors a l’amiant i insisteix en que, si s’ha donat algun cas d’exposició accidental, només pot ser entre el personal mecànic i dels tallers. Un fet que el TSJC ja ha negat en dues sentències, declarant que la presència d’amiant no se circumscriu al que ells anomenen ‘personal de material mòbil’ als tallers sinó que l’amiant es pot trobar en molts altres punts de la xarxa de Metro i ha estat present en molts components dels combois. Tota la plantilla ha estat potencialment exposada a l’amiant alliberat a l’ambient».
Ampliar el seguiment mèdic
Ángel Muñoz, representant de CGT al Metro, sindicat al qual ha estat afiliat Rafael Rubio, ha recordat que després de les vagues amb amplíssim seguiment que als anys 2018 i 2019 va protagonitzar la plantilla del Metro en protesta, precisament, per la presència de l’amiant i la inacció de l’empresa, es va iniciar el procés de desamiantat de les instal·lacions però aquest «encara no ha acabat i a dia d’avui continua havent-hi amiant». Les vagues i protestes també van propiciar que Metro de Barcelona iniciés un procés especial de vigilància de la salut però aquest, com ha explicat Muñoz, «es limita al personal de manteniment». De fet, aquestes revisions mèdiques van servir per detectar en un primer moment 28 casos de patologies que l’empresa reconeixia que eren «compatibles amb l’exposició a l’amiant al lloc de treball» però a dia d’avui, transcorreguts sis anys, Muñoz ha lamentat que «aquesta xifra es manté inalterada. En aquest temps l’empresa no ha reconegut cap nou cas perquè quan a les revisions es detecta una patologia d’aquestes característiques, es nega a admetre que puguin tenir relació amb l’amiant al lloc de treball, obligant les persones com el Rafael a acudir als tribunals». A banda, el representant de CGT ha denunciat que «l’empresa no està ampliant la vigilància de la salut a tota la plantilla tal i com seria necessari després d’acreditar-se que la presència d’amiant va molt més enllà dels tallers mecànics i, fins i tot, està incomplint els acords que es van signar després de les vagues per canviar de lloc de treball o facilitar la jubilació anticipada de les persones afectades per patologies vinculades a l’exposició a l’amiant».
Àlex Tisminetzky ha instat a Metro de Barcelona a acceptar «l’evidència de que la seva plantilla ha estat exposada de forma intensa a l’amiant» i no obligar les persones afectades «a iniciar llargs processos de reclamació judicial per accedir als seus drets i obtenir el reconeixement que els correspon». Malauradament, l’advocat de Col·lectiu Ronda ha indicat que en els propers mesos és prevista la celebració dels judicis corresponents a 6 nou casos de treballadors de Metro de Barcelona per causa de l’amiant «i tindrem molts més en el futur, perquè les patologies causades pe l’amiant tenen períodes de latència molt llargs i es poden manifestar transcorreguts fins i tot 40 anys des de l’exposició».
