Desestimada la demanda de Roca per la gran invalidesa d’un extreballador de 95 anys


El Jutjat Social 16 de Barcelona ha desestimat la demanda interposada per la multinacional Roca contra la resolució de l’INSS que determinava la situació de gran invalidesa derivada de la silicosi d’origen professional d’un ex-treballador de la fàbrica de Gavà de 95 anys en situació d’incapacitat permanent des de l’any 1976.

..................................................

L’empresa al·legava, contra el criteri dels informes mèdics i del servei d’avaluacions mèdiques (SGAM), que l’agreujament de l’estat de salut de l’ex-treballador que actualment l’obliga a sotmetre’s a oxigenoteràpia les 24 hores del dia no deriva de la silicosi severa provocada per l’exposició a la pols de sílice en el lloc de treball malgrat l’origen laboral de la dolença ja es va establir l’any 1976

..................................................

45 anys després que la Seguretat Social reconegués la situació d’incapacitat permanent en grau d’absoluta derivada d’una silicosi severa causada per l’exposició a la pols de sílice al lloc de treball que afectava un empleat de la fàbrica de Roca a Gavà, la multinacional ha tornat a acudir als jutjats per qüestionar l’origen laboral de la patologia del seu ex-treballador, ara ja amb 95 anys i obligat a sotmetre’s a oxigenoteràpia les 24 hores del dia. En aquesta ocasió, el principal fabricant de lavabos i sanitaris de l’Estat espanyol ho ha fet per impugnar la resolució de l’INSS que, a instàncies dels metges de l’SGAM (antic ICAM) han revisat el grau de discapacitat de la persona, elevant-lo a la condició de gran invalidesa per l’agreujament de la patologia reconeguda l’any 1976.

La demanda interposada per la multinacional catalana ha estat desestimada pel Jutjat Social 16 de Barcelona que ha acusat l’empresa de fonamentar la seva pretensió sobre «meres apreciacions subjectives, orfes de qualsevol prova» que permetin posar en qüestió que l’empitjorament de l’estat de salut de l’ex-treballador deriva «d’un agreujament de la patologia per silicosi i no pas per dolences de caràcter comú». Un extrem que, per contra, els facultatius de l’SGAM consideren acreditat, atribuint a un agreujament de la silicosi que des de fa més de 4 dècades, quan tenia 50 anys, l’ha impedit desenvolupar qualsevol activitat professional el quadre clínic actual d’EPOC, silicosi avançada amb fibrosi pulmonar i insuficiència respiratòria crònica que obliguen l’afectat a rebre oxigen les 24 hores del dia i requerir d’ajuda de tercers per a qualsevol activitat quotidiana.

 

Un llarg historial de retrets judicials

 

Tot i que tradicionalment la silicosi és una malaltia que s’ha relacionat amb la mineria, són molts els sectors productius on la sílice s’ha fet servir i les persones treballadores s’han vist exposades a la seva perillosa pols, sovint en condicions d’incompliment de la normativa específica de prevenció de riscos laborals, una de les primeres a ser aprovades a l’Estat espanyol.

A la fàbrica de Roca a Gavà, la sílice ha estat una presència absolutament habitual, doncs aquest mineral és una de les principals matèries primes que es fan servir en la fabricació dels lavabos i sanitaris que constitueixen el més conegut dels productes comercialitzats per la multinacional. Malauradament, ha estat habitual també l’incompliment de la normativa de prevenció i la insuficiència o, fins i tot, la total absència de mesures de seguretat per protegir la salut dels treballadors de la fàbrica front a l’amenaça de l’exposició a la sílice o a l’amiant, també present en altes quantitats a les instal·lacions de la multinacional. Així ho determina un llarg historial de sentències judicials, incloent-hi resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que consideren provada l’existència de responsabilitat empresarial per les patologies i defuncions que han afectat treballadors i ex-treballadors de la factoria.

 

Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda, ha estat responsable de bona part de les demandes que han propiciat aquestes sentències condemnatòries contra la multinacional. En aquest cas, també s’ha fet càrrec de la representació de l’ex-treballador de Roca en aquest procediment on l’empresa pretenia tornar a qüestionar l’etiologia laboral de les seves dolences que l’han acompanyat durant més de 40 anys amb greus limitacions sobre la seva qualitat de vida. «Aquest és un procediment injustificable des de qualsevol punt de vista, incloent-hi el jurídic», lamenta l’advocat. «Evidentment, l’envelliment afavoreix i facilita l’agreujament d’una patologia -prossegueix l’advocat- Però això no té cap implicació sobre l’origen laboral de la patologia objecte d’agreujament. I en aquest cas, estem davant l’empitjorament de les dolences que ara fa 45 anys li van ser provocades per treballar inhalant sílice fins el punt de veure afectada de forma crònica la seva capacitat pulmonar, amb totes les conseqüències de pèrdua de qualitat de vida que això li ha comportat durant tot aquest temps. Obligar-lo, amb la seva edat i estat físic, depenent d’una màquina que li subministra oxigen de forma continua a afrontar un nou procediment judicial per una qüestió tan evident com és aquesta representa una actitud que només es pot qualificar de mesquinesa i manca d’humanitat».

..................................................

L’empresa al·legava, contra el criteri dels informes mèdics i del servei d’avaluacions mèdiques (SGAM), que l’agreujament de l’estat de salut de l’ex-treballador que actualment l’obliga a sotmetre’s a oxigenoteràpia les 24 hores del dia no deriva de la silicosi severa provocada per l’exposició a la pols de sílice en el lloc de treball malgrat l’origen laboral de la dolença ja es va establir l’any 1976

..................................................

45 anys després que la Seguretat Social reconegués la situació d’incapacitat permanent en grau d’absoluta derivada d’una silicosi severa causada per l’exposició a la pols de sílice al lloc de treball que afectava un empleat de la fàbrica de Roca a Gavà, la multinacional ha tornat a acudir als jutjats per qüestionar l’origen laboral de la patologia del seu ex-treballador, ara ja amb 95 anys i obligat a sotmetre’s a oxigenoteràpia les 24 hores del dia. En aquesta ocasió, el principal fabricant de lavabos i sanitaris de l’Estat espanyol ho ha fet per impugnar la resolució de l’INSS que, a instàncies dels metges de l’SGAM (antic ICAM) han revisat el grau de discapacitat de la persona, elevant-lo a la condició de gran invalidesa per l’agreujament de la patologia reconeguda l’any 1976.

La demanda interposada per la multinacional catalana ha estat desestimada pel Jutjat Social 16 de Barcelona que ha acusat l’empresa de fonamentar la seva pretensió sobre «meres apreciacions subjectives, orfes de qualsevol prova» que permetin posar en qüestió que l’empitjorament de l’estat de salut de l’ex-treballador deriva «d’un agreujament de la patologia per silicosi i no pas per dolences de caràcter comú». Un extrem que, per contra, els facultatius de l’SGAM consideren acreditat, atribuint a un agreujament de la silicosi que des de fa més de 4 dècades, quan tenia 50 anys, l’ha impedit desenvolupar qualsevol activitat professional el quadre clínic actual d’EPOC, silicosi avançada amb fibrosi pulmonar i insuficiència respiratòria crònica que obliguen l’afectat a rebre oxigen les 24 hores del dia i requerir d’ajuda de tercers per a qualsevol activitat quotidiana.

 

Un llarg historial de retrets judicials

 

Tot i que tradicionalment la silicosi és una malaltia que s’ha relacionat amb la mineria, són molts els sectors productius on la sílice s’ha fet servir i les persones treballadores s’han vist exposades a la seva perillosa pols, sovint en condicions d’incompliment de la normativa específica de prevenció de riscos laborals, una de les primeres a ser aprovades a l’Estat espanyol.

A la fàbrica de Roca a Gavà, la sílice ha estat una presència absolutament habitual, doncs aquest mineral és una de les principals matèries primes que es fan servir en la fabricació dels lavabos i sanitaris que constitueixen el més conegut dels productes comercialitzats per la multinacional. Malauradament, ha estat habitual també l’incompliment de la normativa de prevenció i la insuficiència o, fins i tot, la total absència de mesures de seguretat per protegir la salut dels treballadors de la fàbrica front a l’amenaça de l’exposició a la sílice o a l’amiant, també present en altes quantitats a les instal·lacions de la multinacional. Així ho determina un llarg historial de sentències judicials, incloent-hi resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que consideren provada l’existència de responsabilitat empresarial per les patologies i defuncions que han afectat treballadors i ex-treballadors de la factoria.

 

Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda, ha estat responsable de bona part de les demandes que han propiciat aquestes sentències condemnatòries contra la multinacional. En aquest cas, també s’ha fet càrrec de la representació de l’ex-treballador de Roca en aquest procediment on l’empresa pretenia tornar a qüestionar l’etiologia laboral de les seves dolences que l’han acompanyat durant més de 40 anys amb greus limitacions sobre la seva qualitat de vida. «Aquest és un procediment injustificable des de qualsevol punt de vista, incloent-hi el jurídic», lamenta l’advocat. «Evidentment, l’envelliment afavoreix i facilita l’agreujament d’una patologia -prossegueix l’advocat- Però això no té cap implicació sobre l’origen laboral de la patologia objecte d’agreujament. I en aquest cas, estem davant l’empitjorament de les dolences que ara fa 45 anys li van ser provocades per treballar inhalant sílice fins el punt de veure afectada de forma crònica la seva capacitat pulmonar, amb totes les conseqüències de pèrdua de qualitat de vida que això li ha comportat durant tot aquest temps. Obligar-lo, amb la seva edat i estat físic, depenent d’una màquina que li subministra oxigen de forma continua a afrontar un nou procediment judicial per una qüestió tan evident com és aquesta representa una actitud que només es pot qualificar de mesquinesa i manca d’humanitat».