Juntament amb les modificacions relacionades amb la contractació temporal i la creació del denominat mecanisme RED vinculat als ERTEs per força major, algunes de les principals novetats de la Reforma Laboral de 28 de desembre de 2021 tenen a veure amb la regulació dels convenis col·lectius
...................................
Els convenis col·lectius són un element absolutament substancial de l'ordenament laboral a l'Estat espanyol ja que d’ells depenen la concreció i regulació, més enllà del contingut mínim i ineludible d’allò que estableix l'Estatut dels Treballadors (ET), de les principals característiques de qualsevol relació de treball. És a través del conveni col·lectiu d'aplicació on s'acorden qüestions tan crucials com ara el salari, la categoria professional, la distribució del temps de treball i un llarg etcètera.
La reforma laboral del 2012 va introduir modificacions importants en la regulació dels convenis col·lectius destinades a atorgar preeminència als convenis d'empresa per sobre dels sectorials. Amb aquesta mesura es beneficiava decisivament les empreses a l'hora d'imposar unes condicions laborals a les seves pròpies plantilles més lesives que les que preveuen els convenis d'àmbit superior, especialment en matèria salarial.
Concurrència: salaris segons conveni sectorial
Les noves mesures acordades reverteixen parcialment aquesta situació sense arribar a restablir la primacia dels convenis sectorials que va regir fins al febrer del 2012. Així, els convenis d'empresa seguiran tenint prioritat aplicativa pel que fa a horari i distribució del temps de treball, remuneració de les hores extraordinàries i mesures de conciliació, entre altres qüestions importants, però deixaran de tenir-la respecte a salaris. D'aquesta manera, els convenis d'empresa no poden imposar salaris inferiors als previstos al conveni sectorial que sigui aplicable.
Vigència dels convenis
La reforma del 2012 va limitar a un únic any la ultraactivitat dels convenis col·lectius. És a dir, transcorregut un any des de la pèrdua de vigència del conveni col·lectiu sense que aquest hagués estat objecte d'acord per a la seva renovació, aquest dequeia definitivament i deixava de ser aplicable, substituint-se pel que correspongués d'àmbit superior. Una mesura que en un primer moment va generar molta confusió i incertesa, ja que un sector de la patronal entenia aquesta disposició en el sentit que en absència d’un conveni superior d’aplicació, les relacions laborals que s’haguessin regit per un conveni caducat i no renovat passaven a regir-se per les disposicions bàsiques de l’Estatut dels Treballadors. Des de Col·lectiu Ronda ens vam pronunciar fermament contra aquesta interpretació, defensant des del primer moment la tesi de la contractualització de les condicions contemplades al conveni extint. Un argument que finalment va ser recollit pel Tribunal Suprem que va desactivar el que hauria pogut suposar una autèntica catàstrofe a l'àmbit laboral per a centenars de milers de treballadors i treballadores.
La nova reforma anul·la aquesta polèmica disposició i adapta la normativa a la doctrina del Tribunal Suprem. D'aquesta manera, la vigència dels convenis continuarà sent la que acordin les parts al mateix conveni. Assolida la data de caducitat, si cap de les parts no ho denuncia, el conveni es prorrogarà d'any en any. Ara bé, en cas de denúncia del conveni, i a diferència del que establia la reforma anterior, aquest es mantindrà en vigor mentre durin les negociacions per a la seva renovació. Una excepció a aquesta norma la constitueixen les clàusules de renúncia a la vaga que s'haguessin pogut pactar durant la vigència del conveni. A partir del moment de la denúncia del conveni, aquestes clàusules decauen i deixen de ser aplicables. Transcorregut un any des de la denúncia del conveni sense que s'hagi assolit un acord per a la seva renovació, les parts s'hauran de sotmetre als processos de mediació contemplats en els acords interprofessionals d'àmbit estatal o autonòmic així com als procediments d’arbitratge que s’hagin establert.
El cas particular de les empreses multiservei
Si hi ha una tipologia d'empresa que es va beneficiar àmpliament de la prioritat aplicativa del conveni d'empresa a partir del 2012 (i encara vigent, com hem vist) aquestes són, sens dubte, les anomenades empreses multiservei, presents a diferents sectors d'activitat gairebé sempre a través de contractes, subcontractes i concessions.
Precisament, el fet de comptar amb convenis propis que en gairebé tots els casos contemplen condicions laborals significativament inferiors a les recollides als convenis sectorials ha esdevingut en un dels principals avantatges competitius d'aquestes grans empreses i el principal incentiu per a la subcontractació. Moltes empreses recorren de forma cada cop més freqüent i en major mesura a tercers per fer-se càrrec fins i tot de la seva pròpia activitat principal davant l'atractiu econòmic que suposa que els empleats d'aquestes contractes puguin arribar a tenir condicions laborals i salarials molt per sota de les que són aplicables a l'empresa principal, tal com en temps recents hem pogut veure al conflicte laboral de Nissan.
La nova reforma, una vegada més, desisteix de corregir aquesta situació i atendre les veus que des de fa anys reclamen que les contractes i subcontractes estiguin subjectes a les condicions convencionals de la principal. En lloc d'això, es limita a fixar que el conveni d'aplicació en contractes i subcontractes "serà el del sector d'activitat desenvolupada a la contracta o subcontracta". O el que és el mateix, si una mateixa empresa multiservei es fa càrrec de la neteja de l'empresa X i, en paral·lel, de la gestió del menjador de l'empresa Y, els treballadors emprats a les instal·lacions de X es regirien pel conveni de la neteja mentre que els que treballen a Y ho farien subjectes al de la restauració.
No obstant això, el nou redactat donat a l'article 42 de l'ET que regula la subcontractació de serveis s'ocupa de matisar el que acabem d'explicar afirmant al punt 6 que “quan l'empresa contractista o subcontractista compti amb un conveni propi, s'aplicarà aquest en els termes que resultin de l’article 84”. O el que és el mateix, els convenis de les multiserveis continuaran tenint prioritat aplicativa en tots els àmbits llevat del salarial, on caldrà estar al que disposi el conveni sectorial de l'activitat efectivament desenvolupada.
Una reforma insuficient
Com a la resta d'àmbits en què s'ha endinsat aquesta reforma consensuada pel Govern amb les principals organitzacions patronals i sindicals, les noves mesures són insuficients per corregir els efectes de la reforma del 2012 i la degradació de les condicions laborals que va suposar . Tot i tornar la prioritat als convenis sectorials en matèria de quantificació de salaris base i complements, manté inalterada la prioritat dels convenis d'empresa a la resta d'àmbits i no fa res per evitar que a Espanya, i per efecte d'aquests convenis d'empresa, els termes subcontractació i precarietat segueixin sent sinònims.
Al marge, la nova regulació de la ultraactivitat dels convenis, presentada grandiloqüentment com una gran concessió als treballadors i treballadores, no suposa res més que la translació a la normativa d'allò que els tribunals, inclòs el Tribunal Suprem, havien establert fa anys amb tal contundència que ni tan sols les organitzacions patronals jo seguien posant en qüestió.
