Protecció de dades en l'àmbit laboral

Regulació de la videovigilància o dret a la desconnexió digital entre les principals novetats

L'entrada en vigor de la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades i de Drets Digitals incorpora significatives novetats que afecten la regulació del dret a la intimitat en l'entorn laboral. Analitzem les principals

.......................................................

Després de la seva aprovació per part del ple del Congrés i posterior ratificació al Senat, ha entrat definitivament en vigor la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades i de Drets Digitals que transposa a la normativa estatal i regula alguns dels preceptes continguts en el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) del Parlament i del Consell d'Europa, en vigor des del 25 de maig de 2018.

L'extensa norma conté diversos articles, concretament els compresos entre el 87 i el 91, que es refereixen específicament a les garanties i obligacions que comprometen tant a empreses com a treballadors i treballadores en l'àmbit de la gestió i protecció dels denominats drets digitals.

A continuació, incorporem una breu síntesi de les principals novetats que, d'ara en endavant, hem de tenir en compte:

a) Dret a la intimitat i ús de dispositius digitals en l'àmbit laboral

Si bé la norma estableix que els treballadors tenen dret a la protecció de la seva intimitat en l'ús dels dispositius digitals posats a la seva disposició, la nova llei també certifica que l'ocupador podrà accedir als continguts derivats d'aquest ús amb la finalitat de "controlar el compliment de les obligacions laborals" o"garantir la integritat d'aquests dispositius".

Per mantenir l'equilibri entre el dret a la intimitat i la potestat de control de l'empresa, la Llei obliga els ocupadors a "establir criteris d'utilització" que respectin "els estàndards mínims de protecció de la intimitat d'acord amb els usos socials i els drets reconeguts constitucionalment i legalment". Especifica que en l'elaboració d'aquests criteris hauran de participar els representants dels treballadors.

En cas que l'empresa hagi acordat permetre l'ús amb fins privats dels mitjans digitals que posa a disposició dels seus empleats, insta a establir "de manera precisa" quins usos privats són els permesos o en quins períodes podrem emprar aquests mitjans per usos no laborals.

b) Dret a la desconnexió digital en l'àmbit laboral

Sens dubte, una de les principals novetats de la llei en matèria laboral. Es reconeix el dret a la desconnexió digital dels treballadors fora de la seva jornada laboral amb la finalitat de respectar el seu dret al descans, la conciliació i la intimitat personal i familiar. Aquest dret serà objecte d'especial protecció en el cas de les persones que treballen a distància, ja sigui parcial o totalment.

A l'hora de regular com s'aplicarà el dret a la desconnexió digital en el si de les empreses, la nova llei només indica que s'ajustarà a allò que estableixi la negociació col·lectiva o a l'acordat entre l'empresa i els representants dels treballadors. La ocupadora ha d'informar els treballadors de les modalitats d'exercici del dret a la desconnexió que hi hagi acordat amb els seus representants així com de les accions "de formació i sensibilització" dirigides a fomentar un "ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica".

c) Dret a la intimitat enfront de l'ús de dispositius de videovigilància i de gravació de sons en el lloc de treball

La nova regulació de l'ús per part de les empreses d'aquests sistemes de vigilància i control establerts continguda en la Llei de Protecció de Dades en l'Àmbit Laboral no contribuirà, amb tota seguretat, a acabar amb la polèmica i la controvèrsia judicial que segueix suscitant la interpretació que s fa dels principis de "proporció" i "intervenció mínima".

La norma manté el dret de les empreses a utilitzar la videovigilància en funcions de control de les obligacions laborals i defensa del patrimoni propi sempre que s'hagi informat "amb caràcter previ, i de forma expressa, clara i concisa, als treballadors o els empleats públics i, si s'escau, als seus representants, sobre aquesta mesura" i excloent la possibilitat "en cap cas" d'instal·lar aquests dispositius en" llocs destinats al descans o esbarjo dels treballadors o els empleats públics, com ara vestuaris, lavabos, menjadors i anàlegs".

Amb tot, la norma reserva una definició especial del que considera informació "clara i precisa" als treballadors respecte a la utilització de dispositius de videovigilància per a aquells supòsits en què les càmeres o micros instal·lats hagin captat "la comissió flagrant d'un acte il·lícit" per part dels treballadors. En aquests casos, la Llei considera satisfet el deure d'informar "mitjançant la col·locació d'un dispositiu informatiu en un lloc prou visible identificant, almenys, l'existència del tractament, la identitat del responsable i la possibilitat d'exercir els drets previstos en els articles 15 a 22 del Reglament UE [drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició]".

d) Dret a la intimitat davant la utilització de sistemes de geolocalització en l'àmbit laboral

Autoritza el seu ús per part de les empreses de nou amb la finalitat de control de les obligacions laborals amb l'únic requisit que hi hagi una comunicació prèvia "sobre l'existència i característiques d'aquests dispositius" i sobre "el possible exercici dels drets de accés, rectificació, limitació del tractament i supressió".

e) Drets digitals en la negociació col·lectiva

L'últim dels articles de la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades i de Drets Digitals que fa referència explícita a l'entorn de treball estableix que "els convenis col·lectius podran establir garanties addicionals dels drets i les llibertats relacionats amb el tractament de les dades personals dels treballadors i la salvaguarda de drets digitals en l'àmbit laboral".

Una regulació excessivament laxa que ofereix poques garanties

L'entrada en vigor d'aquesta normativa és probable que no contribueixi excessivament a regular el xoc de legitimitats que de forma cada vegada més habitual es dóna en els centres de treball entre el dret a la intimitat i la pròpia imatge dels treballadors i la vocació de control per part de les empreses a l'hora d'assegurar el compliment de les obligacions laborals dels seus empleats. Tot i que es mantenen algunes referències a l'obligació d'adoptar mesures de control de manera "proporcionada", la veritat és que aquestes referències són inconcretes i apareixen poc desenvolupades. Per contra, l'adopció de mecanismes de control queda únicament subjecta a referències igualment poc precises a l'obligació de l'ocupador d'informar de l'existència i utilització d'aquests mecanismes, sense que s'articulin els mecanismes necessaris que permetin oposar-se a un hipotètic ús que no s'ajusti a l'esmentada "proporcionalitat" o que no es percebi com la fórmula de control i supervisió "menys invasiva" possible.

Legislar contra el criteri del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

Especialment polèmica resulta la referència explícita que es fa al fet que en el cas que les càmeres de videovigilància captin la comissió d'un "acte il·lícit" es considerarà que la simple col·locació d'un cartell avisant de l'existència de càmeres satisfà el deure d'informar. Bàsicament, això significa introduir en el redactat de la nova LOPD el polèmic criteri que va exhibir el Tribunal Constitucional en l'anomenat "cas Bershka". El TC va atorgar el seu aval a l'acomiadament d'una empleada d'aquesta cadena per la suposada comissió d'un robatori captat mitjançant la instal·lació d'unes càmeres de seguretat de l'existència de les quals no es va informar la plantilla de l'establiment. A criteri del Constitucional, el fet que a l'aparador de la botiga figurés un cartell amb una referència genèrica a l'existència de videovigilància a l'interior del comerç era una mesura suficient per salvaguardar el dret a la intimitat de l'empleada acomiadada.

Aquest criteri, però, ha estat objecte de reprovació per part del Tribunal Europeu de Drets Humans a la sentència del cas "López Ribalda". Per Estrasburg, l'empresa està obligada a informar els treballadors de forma clara i precisa sobre el fet d'estar sent gravats mitjançant càmeres de videovigilància i que, per tant, aquestes no tenen l'exclusiva finalitat de prevenir possibles robatoris per part dels clients sinó també la de registrar els moviments i / o converses dels empleats.

Precisament, contra aquesta sentència del TEDH, en la qual Col·lectiu Ronda va exercir la defensa de les treballadores afectades, ha presentat un recurs l'Estat espanyol que està pendent de resolució per part de la Gran Sala en la qual els advocats de l'Estat defensen la tesi del TC ara convertida en llei. Una mostra més de l'escassa consideració que el Tribunal Europeu de Drets Humans mereix a l'Estat i, segurament, l'inici d'un nou, llarg i complex periple judicial contra una nova vulneració del nostre dret com a treballadors a preservar la intimitat en el lloc de treball.

Regulació de la videovigilància o dret a la desconnexió digital entre les principals novetats

.......................................................

Després de la seva aprovació per part del ple del Congrés i posterior ratificació al Senat, ha entrat definitivament en vigor la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades i de Drets Digitals que transposa a la normativa estatal i regula alguns dels preceptes continguts en el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) del Parlament i del Consell d'Europa, en vigor des del 25 de maig de 2018.

L'extensa norma conté diversos articles, concretament els compresos entre el 87 i el 91, que es refereixen específicament a les garanties i obligacions que comprometen tant a empreses com a treballadors i treballadores en l'àmbit de la gestió i protecció dels denominats drets digitals.

A continuació, incorporem una breu síntesi de les principals novetats que, d'ara en endavant, hem de tenir en compte:

a) Dret a la intimitat i ús de dispositius digitals en l'àmbit laboral

Si bé la norma estableix que els treballadors tenen dret a la protecció de la seva intimitat en l'ús dels dispositius digitals posats a la seva disposició, la nova llei també certifica que l'ocupador podrà accedir als continguts derivats d'aquest ús amb la finalitat de "controlar el compliment de les obligacions laborals" o"garantir la integritat d'aquests dispositius".

Per mantenir l'equilibri entre el dret a la intimitat i la potestat de control de l'empresa, la Llei obliga els ocupadors a "establir criteris d'utilització" que respectin "els estàndards mínims de protecció de la intimitat d'acord amb els usos socials i els drets reconeguts constitucionalment i legalment". Especifica que en l'elaboració d'aquests criteris hauran de participar els representants dels treballadors.

En cas que l'empresa hagi acordat permetre l'ús amb fins privats dels mitjans digitals que posa a disposició dels seus empleats, insta a establir "de manera precisa" quins usos privats són els permesos o en quins períodes podrem emprar aquests mitjans per usos no laborals.

b) Dret a la desconnexió digital en l'àmbit laboral

Sens dubte, una de les principals novetats de la llei en matèria laboral. Es reconeix el dret a la desconnexió digital dels treballadors fora de la seva jornada laboral amb la finalitat de respectar el seu dret al descans, la conciliació i la intimitat personal i familiar. Aquest dret serà objecte d'especial protecció en el cas de les persones que treballen a distància, ja sigui parcial o totalment.

A l'hora de regular com s'aplicarà el dret a la desconnexió digital en el si de les empreses, la nova llei només indica que s'ajustarà a allò que estableixi la negociació col·lectiva o a l'acordat entre l'empresa i els representants dels treballadors. La ocupadora ha d'informar els treballadors de les modalitats d'exercici del dret a la desconnexió que hi hagi acordat amb els seus representants així com de les accions "de formació i sensibilització" dirigides a fomentar un "ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica".

c) Dret a la intimitat enfront de l'ús de dispositius de videovigilància i de gravació de sons en el lloc de treball

La nova regulació de l'ús per part de les empreses d'aquests sistemes de vigilància i control establerts continguda en la Llei de Protecció de Dades en l'Àmbit Laboral no contribuirà, amb tota seguretat, a acabar amb la polèmica i la controvèrsia judicial que segueix suscitant la interpretació que s fa dels principis de "proporció" i "intervenció mínima".

La norma manté el dret de les empreses a utilitzar la videovigilància en funcions de control de les obligacions laborals i defensa del patrimoni propi sempre que s'hagi informat "amb caràcter previ, i de forma expressa, clara i concisa, als treballadors o els empleats públics i, si s'escau, als seus representants, sobre aquesta mesura" i excloent la possibilitat "en cap cas" d'instal·lar aquests dispositius en" llocs destinats al descans o esbarjo dels treballadors o els empleats públics, com ara vestuaris, lavabos, menjadors i anàlegs".

Amb tot, la norma reserva una definició especial del que considera informació "clara i precisa" als treballadors respecte a la utilització de dispositius de videovigilància per a aquells supòsits en què les càmeres o micros instal·lats hagin captat "la comissió flagrant d'un acte il·lícit" per part dels treballadors. En aquests casos, la Llei considera satisfet el deure d'informar "mitjançant la col·locació d'un dispositiu informatiu en un lloc prou visible identificant, almenys, l'existència del tractament, la identitat del responsable i la possibilitat d'exercir els drets previstos en els articles 15 a 22 del Reglament UE [drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició]".

d) Dret a la intimitat davant la utilització de sistemes de geolocalització en l'àmbit laboral

Autoritza el seu ús per part de les empreses de nou amb la finalitat de control de les obligacions laborals amb l'únic requisit que hi hagi una comunicació prèvia "sobre l'existència i característiques d'aquests dispositius" i sobre "el possible exercici dels drets de accés, rectificació, limitació del tractament i supressió".

e) Drets digitals en la negociació col·lectiva

L'últim dels articles de la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades i de Drets Digitals que fa referència explícita a l'entorn de treball estableix que "els convenis col·lectius podran establir garanties addicionals dels drets i les llibertats relacionats amb el tractament de les dades personals dels treballadors i la salvaguarda de drets digitals en l'àmbit laboral".

Una regulació excessivament laxa que ofereix poques garanties

L'entrada en vigor d'aquesta normativa és probable que no contribueixi excessivament a regular el xoc de legitimitats que de forma cada vegada més habitual es dóna en els centres de treball entre el dret a la intimitat i la pròpia imatge dels treballadors i la vocació de control per part de les empreses a l'hora d'assegurar el compliment de les obligacions laborals dels seus empleats. Tot i que es mantenen algunes referències a l'obligació d'adoptar mesures de control de manera "proporcionada", la veritat és que aquestes referències són inconcretes i apareixen poc desenvolupades. Per contra, l'adopció de mecanismes de control queda únicament subjecta a referències igualment poc precises a l'obligació de l'ocupador d'informar de l'existència i utilització d'aquests mecanismes, sense que s'articulin els mecanismes necessaris que permetin oposar-se a un hipotètic ús que no s'ajusti a l'esmentada "proporcionalitat" o que no es percebi com la fórmula de control i supervisió "menys invasiva" possible.

Legislar contra el criteri del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

Especialment polèmica resulta la referència explícita que es fa al fet que en el cas que les càmeres de videovigilància captin la comissió d'un "acte il·lícit" es considerarà que la simple col·locació d'un cartell avisant de l'existència de càmeres satisfà el deure d'informar. Bàsicament, això significa introduir en el redactat de la nova LOPD el polèmic criteri que va exhibir el Tribunal Constitucional en l'anomenat "cas Bershka". El TC va atorgar el seu aval a l'acomiadament d'una empleada d'aquesta cadena per la suposada comissió d'un robatori captat mitjançant la instal·lació d'unes càmeres de seguretat de l'existència de les quals no es va informar la plantilla de l'establiment. A criteri del Constitucional, el fet que a l'aparador de la botiga figurés un cartell amb una referència genèrica a l'existència de videovigilància a l'interior del comerç era una mesura suficient per salvaguardar el dret a la intimitat de l'empleada acomiadada.

Aquest criteri, però, ha estat objecte de reprovació per part del Tribunal Europeu de Drets Humans a la sentència del cas "López Ribalda". Per Estrasburg, l'empresa està obligada a informar els treballadors de forma clara i precisa sobre el fet d'estar sent gravats mitjançant càmeres de videovigilància i que, per tant, aquestes no tenen l'exclusiva finalitat de prevenir possibles robatoris per part dels clients sinó també la de registrar els moviments i / o converses dels empleats.

Precisament, contra aquesta sentència del TEDH, en la qual Col·lectiu Ronda va exercir la defensa de les treballadores afectades, ha presentat un recurs l'Estat espanyol que està pendent de resolució per part de la Gran Sala en la qual els advocats de l'Estat defensen la tesi del TC ara convertida en llei. Una mostra més de l'escassa consideració que el Tribunal Europeu de Drets Humans mereix a l'Estat i, segurament, l'inici d'un nou, llarg i complex periple judicial contra una nova vulneració del nostre dret com a treballadors a preservar la intimitat en el lloc de treball.