Nova vista pel cas de les treballadores acomiadades de Mercadona
La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans revisarà a instància de l'Advocacia de l'Estat espanyol la sentència prèvia del propi TEDH que considerava que els tribunals espanyols van vulnerar el contingut de la Convenció Europea de Drets Humans en el cas d'un grup de 5 treballadores acomiadades per part de MERCADONA.
L'Advocacia de l'Estat pretén que el Tribunal Europeu de Drets Humans reconsideri el contingut de la sentència dictada al gener de 2018 que condemnava l'actuació dels tribunals espanyols per no protegir el dret a la intimitat i la pròpia imatge d'un grup de 5 treballadores acomiadades l'any 2009 per MERCADONA sota l'acusació d'haver-se posat d'acord per sostreure mercaderia del supermercat on treballaven. La prova dels fets era, segons l'empresa, unes gravacions realitzades mitjançant càmeres ocultes situades a diverses zones del propi supermercat que van enregistrar durant setmanes l'activitat de la totalitat de la plantilla en el decurs de la seva jornada laboral, sense que s'hagués informat als treballadors i treballadores de la seva existència.
Aquesta acusació va ser rebutjada pel Jutjat d'Instrucció nº1 de Granollers que, després de revisar la prova, va considerar que no es podien apreciar indicis sòlids de la comissió de cap delicte de furt (l'empresa valorava les pèrdues soferts en més de 80.000 euros) i que únicament es podia sostenir la possible comissió d'una falta de furt (per un valor inferior a 400 euros) que, en tot cas, no entrava a valorar per considerar-ho prescrit.
Acomiadament disciplinari
Malgrat que la decisió del tribunal granollerí -que no va ser objecte de recurs ni per part de la fiscalia ni de la pròpia empresa- desactivava l'acusació que havia servit de fonament per acomiadar les cinc treballadores implicades, tant en el Jutjat Social nº1 de Granollers com, posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van considerar procedent l'acomiadament de les afectades. De la mateixa forma, cap dels dos tribunals va invalidar la prova feta servir pervulneració de la Llei Orgànica de Protecció de Dades tot i que l'empresa no havia informat prèviament als seus treballadors de la instal·lació de càmeres ocultes, vulnerant de forma evident l'obligació legal de comunicar als empleats la circumstància d'estar sent sotmesos a vigilància així com del temps durant el qual es conservarien les gravacions enregistrades o davant de qui poder exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
Les treballadores, assessorades per Col·lectiu Ronda, tampoc no van aconseguir que el Tribunal Suprem i, per últim, el Tribunal Constitucional accedissin a valorar el seu cas d'acomiadament fonamentat sobre la base d'una prova aconseguida il·lícitament i la imputació d'un delicte que es va provar per un tribunal que no havien comès.
Esgotada tota possibilitat d'obtenir tutela judicial a Espanya, les treballadores van acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans per denunciar la vulneració del Conveni Europeu de Drets Humans i de la pròpia legislació espanyola que els tribunals nacionals no accedien a valorar.
Condemna contra els tribunals espanyols
Analitzat el cas, el Tribunal Europeu de Drets Humans va concloure que, efectivament, s'havia vulnerat el dret a la pròpia intimitat i privacitat de les treballadores i l'actuació dels tribunals espanyols havia estat negligent en el seu deure de protecció, imposant l'obligació a l'Estat d'indemnitzar en concepte de dany moral a cadascuna de les damnificades amb un import de 4000 euros. Valorava la sentència del TEDH que la legislació espanyola contempla que el món laboral suposa una excepció a la norma general que emana de la LOPD segons la qual, el tractament de qualsevol dada personal -incloent-hi la pròpia imatge- requereix de consentiment previ per part dels titulars d'aquestes dades. En el cas dels sistemes de videovigilància instal·lats en els centres de treball, però, la legislació vigent estableix l'excepció de que no serà necessari el consentiment per part dels treballadors que són objecte de les gravacions si aquestes tenen com a finalitat «el manteniment i el compliment del contracte laboral» i la satisfacció per part dels treballadors de les obligacions laborals establertes en aquest contracte, sempre i quan es consideri que la videovigilància resulta un mitjà «més adequat i proporcionat que altres formes de control menys invasives de la intimitat». Ara bé, recordava el TEDH que sota cap consideració ni circumstància, l'empresa no pot eludir l'obligació legal d'informar als treballadors de la circumstància d'estar sotmesos a vigilància mitjançant càmeres i a través de qui poden exercir si ho desitgen els ja esmentats drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Una obligació que segons el TEDH va incomplir MERCADONA sense que cap tribunal espanyol apreciés il·legalitat en la seva actuació i, per tant, defugint la seva funció de protegir els drets de les acomiadades.
Recurs de l'Advocacia de l'Estat
Contra aquesta sentència i la condemna a l'actuació negligent dels tribunals espanyols, l'Advocacia de l'Estat ha elevat el recurs que aquest proper dimecres, dia 28 de novembre, se sotmetrà a la consideració de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la localitat francesa d'Estrasburg. Pretén l'Estat espanyol que el TEDH revisi el seu criteri previ sobre la consideració que el dret a la imatge i la intimitat consagrat a la LOPD no pot exonerar de responsabilitats penals en la comissió d'un delicte, fins i tot en el cas que, com ha succeït en aquesta ocasió, es constati que s'ha vulnerat el contingut de la LOPD.
Per a José Antonio González Espada, advocat de Col·lectiu Ronda que dimecres tornarà a representar les treballadores acomiadades davant el TEDH, la decisió que pugui adoptar el Tribunal d'Estrasburg tindrà gran transcendència de futur. «Aquí no estem parlant exclusivament de l'acomiadament de cinc treballadores a qui es va acusar a través de proves aconseguides il·lícitament i que, a més a més, han estat certificades com a insuficients per demostrar els fets imputats, parlem de si la voluntat de control per part de les empreses pot ignorar impunement les garanties que la legislació ens atorga per preservar la nostra intimitat i imatge en el centre de treball. I això és, precisament, el que està demanant l'Advocacia de l'Estat i el que va negar inicialment el TEDH. La nostra legislació ja permet a les empreses adoptar les mesures que millor consideri, incloent-hi la videovigilància, per fer efectiu el seu dret de direcció i organització, així com protegir el seu patrimoni i vetllar pel compliment de les obligacions contractuals dels seus treballadors i treballadores. Però Espanya sembla estar demanant encara més, com si pretengués desactivar l'obligació d'almenys informar-nos de que se'ns està gravant i vigilant. És a dir, que en la nostra condició d'empleats d'una empresa quedin en suspens drets fonamentals que ostentem sense discussió com a ciutadans. És un assumpte greu que, en certa forma, ens afecta a tots. La utilització de qualsevol element de vigilància del nostre comportament ha de ser mesurada i ponderada, sense possibilitat d'esdevenir un factor d'amenaça i coerció. Malauradament, l'Advocacia de l'Estat no sembla veure-ho així».
