Algunes claus que permeten oposar-se a les reclamacions de les empreses de recobrament de crèdits
Les entitats financeres han venut a baix cost porcions significatives de la seva cartera de crèdits a empreses de recobrament i fons voltor que sovint emprenen accions legals contra els deutors sense satisfer els requeriments legalment establerts per legitimar la seva reclamació.
El passat dia 2 de gener de 2019, el Jutjat de Primera Instància nº 1 de Granollers ens notificava una sentència que desestimava la demanda interposada per l'empresa Iberia Inversiones II Limited contra un client del nostre despatx on se li reclamava el pagament d'una quantitat suposadament relacionada amb un crèdit al consum subscrit l'any 2007 amb el BBVA. Com ha succeït amb milers i milers de préstecs a tot l'Estat, aquest crèdit va ser cedit abaix preu a una empresa de recobrament, l'esmentada Iberia Inversiones II Limited, després que BBVA iniciés un procés monitori de reclamació del deute.
L'augment de la morositat derivada de la persistent crisi i la voluntat per part de les entitats financeres de sostreure del seu passiu els crèdits en situació d'impagament o, fins i tot, en mer risc d'arribar a estar-ho ha afavorit un creixement exponencial de les operacions de cessió de préstecs a tercers, especialment cap a fons voltors. Aquestes empreses de recobrament adquireixen els drets sobre els crèdits per una quantitat molt inferior al deute i, acte seguit, inicien tot tipus d'agressives maniobres per intentar recuperar en el menor temps possible els diners reclamats.
Possible desprotecció dels consumidors
Aquestes operacions de cessió de préstecs han estat objecte de profunda controvèrsia judicial. En el cas dels crèdits litigiosos -aquells en què l'entitat abans de cedir-lo a un tercer havia iniciat un procés de reclamació del deute- el Codi Civil estableix que el deutor tindrà dret a extingir el seu deute reemborsant al cessionari -l'empresa adquirent- el preu que aquesta ha pagat pel crèdit, incrementant-ho amb els corresponents interessos i abonant les costes que s'haguessin pogut generar. Per fer-ho, el Codi Civil estableix un termini de només 9 dies des que el cessionari reclami el deute.
Aquesta disposició legal, però, es va limitar en establir que la possibilitat de recompra i liquidació del deute per part del deutor deixava d'operar en cas que el crèdit hagués estat cedit per una entitat financera intervinguda pel FROB. A més a més, diferents tribunals espanyols han posat en qüestió la norma i han elevat qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea argumentat que la legislació espanyola no oferia un grau suficient de protecció als consumidors en considerar que el termini establert de 9 dies era insuficient i que l'opció de recompra del deute es reservava en exclusiva als crèdits litigiosos i no a la totalitat dels préstecs cedits a tercers. Un altre punt controvertit d'aquesta pràctica per part dels bancs ha estat el fet que de forma absolutament habitual, la cessió del crèdit es produeix sense ni tan sols informar al client de que el seu préstec ha estat venut a una empresa de recobrament de tal forma que aquest no té la possibilitat de saber a qui adreçar-se per conèixer amb exactitud quina és la seva situació.
En aquesta ocasió, però, i al contrari del que ha succeït amb molts altres conflictes bancaris a l'Estat espanyol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no ha apreciat la possible insuficiència de la norma espanyola respecte els estàndars de protecció comunitaris, incloent-hi en aspectes tan controvertits com ara la ja esmentada manca d'obligació d'informar de la cessió del crèdit per part de les entitats financeres.
No estem indefensos
Tot i que la pràctica de la cessió de crèdits hagi obtingut de moment l'aval del TJUE, el cert és que com a consumidors afectats per la venda del a tercers del nostre préstec no estem completament indefensos front a les pretensions dels fons voltors i l'agressivitat de les seves pràctiques, tal i com ho demostra la sentència que esmentàvem a l'inici d'aquest article. L'empresa que ha adquirit el crèdit està legitimada a reclamar-nos la totalitat del deute pendent -tot i que l'hagi comprat per un preu irrisori- però ho ha de fer satisfent els requisits legalment previstos. I habitualment no ho fan.
La sentència que desestima la demanda interposada per Iberia Inversiones II Limited considera provat que l'empresa no ha aportat cap document contractual que permeti acreditar fefaentment la naturalesa, quantia i altres característiques essencials del crèdit reclamat o, de fet, l'existència mateixa del propi préstec. És a dir, reclama un crèdit aportant un informe sobre les liquidacions practicades en el passat i un extracte de deute però sense disposar del contracte signat pel deutor i, per tant, sense cap prova de que existeixi el deute que reclama.
Aquesta situació podria semblar poc versemblant però és molt més habitual del que segurament imaginem. L'absència del contracte és, precisament, un dels arguments que molts usuaris afectats poden esgrimir per oposar-se a la pretensió dels fons voltors. Com ho és també el fet que en molts procediments instats per les empreses de recobrament no s'aporta el contracte de cessió del crèdit que demostra, de forma efectiva, que el préstec en qüestió ha estat venut per l'entitat a l'empresa que reclama i aquesta està legitimada per exigir-nos el deute. El volum de vendes ha estat tal que, en molts casos, aquesta cessió de crèdits s'ha fet de forma precipitada i mitjançant processos plens d'irregularitats. A banda, la majoria d'aquests fons voltors actuen amb absolut menyspreu per les garanties que ens emparen com a consumidors exigint-nos la liquidació del deute sense estar en disposició d'acreditar la legitimitat de la seva pretensió o ignorant les disposicions legals vigents respecte caducitat i prescripció de l'acció que intenten executar.
En relació a sentències com la que avui us comentem, en cas d'enfrontar-vos amb les reclamacions i exigències de fons voltor i empreses de recobrament és imprescindible que, abans d'arribar a qualsevol acord o abonar les quantitats exigides, us poseu en contacte amb un professional del Dret de la vostra confiança per consultar de quines opcions disposeu. Segurament, teniu més a guanyar del que penseu.
