Cofidis condemnada per usura

L'Audiència Provincial de Barcelona condemna els interessos desproporcionats aplicats a un crèdit

La resolució invoca la Llei sobre nul·litat dels contractes de préstecs usuraris de 1908 i la jurisprudència del Tribunal Suprem per anul·lar el tipus d'interès nominal anual del 20,84% (TAE 22,95%) imposat per Cofidis a un préstec al consum concedit l'any 2006.

......................................................

La Secció núm.16 de l'Audiència Provincial de Barcelona ha estimat el recurs interposat per Col·lectiu Ronda en representació d'un client de Cofidis contra la sentència que el condemnava a abonar 4.790,39 euros en concepte d'interessos suposadament no satisfets per un crèdit al consum per import de 5.528 euros concedit l'any 2006. En la seva resolució, l'Audiència Provincial estableix que la Taxa Anual Equivalent (TAE) del 22,95% que portava aparellada la concessió del préstec representa un exercici d'usura i declara nul l'interès remuneratori, amb la conseqüència que, atenent al contingut de la Llei sobre nul·litat dels contractes de préstecs usuraris de 1908, «el prestatari estarà obligat a retornar únicament la quantitat rebuda» i, per tant, el préstec queda sense remuneració.

A la resolució, l'Audiència Provincial fonamenta la seva decisió sobre la jurisprudència prèvia del Tribunal Suprem i l'esmentada Llei sobre nul·litat dels contractes de préstecs usuraris, vigent des de fa més d'un segle. «Per tal que l’operació creditícia pugui ser considerada usurària -es pot llegir en la resolució- n’hi ha prou amb la concurrència dels requisits previstos en el primer incís de l’article 1 de la Llei, és a dir, que s’estipuli un interès notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas, sense que, acumuladament, s’exigeixi que ha estat acceptat pel prestatari a causa de la seva situació angoixosa, de la seva inexperiència o de les limitacions de les seves facultats mentals». Una concurrència de requisits que en la seva resolució, l'Audiència Provincial aprecia plenament en aquest cas atenent al fet que en el moment de la contractació del préstec «l'interès legal del diner era del 4% i el tipus d'interès mitjà dels préstecs personals concertats aquell any va ser del 10%» i, per tant, «un interès que supera -amb escreix- el doble de l'interès mitjà ordinari en les operacions de crèdit al consum de l'època en què es va concertar el contracte ha de considerar-se notablement superior al normal del diner».

 
 Si bé la sentència admet que determinades circumstàncies concretes d'un préstec com poden ser l'absència de garanties que suposin una assumpció de major risc per part del prestatari «poden justificar, des del punt de vista de l'aplicació de la Llei de Repressió de la usura, un interès superior al que pot considerar-se normal o mitjà al mercat», l'Audiència Provincial també recorda que correspon a l'entitat justificar «la concurrència de circumstàncies excepcionals que expliquin l'estipulació d'un interès notablement superior al normal», sense apreciar que Cofidis ho hagi fet en aquest cas. I en aquests sentit, la resolució cita la important sentència dictada pel Tribunal Suprem de l'any 2015 sobre la matèria en què l'Alt Tribunal concloïa que aquestes circumstàncies excepcionals no poden ser una apel·lació genèrica «al risc derivat de l'alt nivell d'impagaments vinculats a operacions de crèdit al consum concedits d'una forma àgil i sense comprovar adequadament la capacitat de pagament del prestatari, per quant la concessió irresponsable de préstecs al consum a tipus d'interès molt superiors als normals, que facilita el sobreendeutament dels consumidors i porta com a conseqüència que aquells que compleixen regularment amb les seves obligacions hagin de carregar amb les conseqüències dels elevats nivells d'impagaments, no poden ser objecte de protecció per part de l'ordenament jurídic».

 
 Usura i préstecs al consum

 
 Esther Costa, advocada de Col·lectiu Ronda responsable del recurs contra Cofidis, recorda que «la usura ha esdevingut l'eix central sobre el qual gira una part molt substancial d'un negoci com és el de la concessió de préstecs al consum que ha crescut immensament als darrers anys impulsat per les dificultats econòmiques de molta gent derivades de la situació de crisi i les restriccions a la concessió de crèdits per part de les entitats bancàries». Per a l'advocada, «Cofidis i altres nombroses entitats han creat una malèvola dinàmica on, precisament, fan servir com a reclam comercial la immediatesa en la concessió del préstec sense necessitat d'aportar informació sobre la capacitat de pagament dels potencials clients al mateix temps que pretenen que aquesta immediatesa i manca de supervisió justifiqui unes condicions lleonines per compensar el risc assumit».

 
 «És molt important -insisteix l'advocada- que la gent que està patint immensament per les condicions completament abusives dels préstecs de Cofidis i altres financeres sigui conscient que la legislació els empara i poden aconseguir la nul·litat d'aquests interessos remuneratoris injustificables. Avui mateix, si entres al simulador de préstecs de la pàgina web de Cofidis, podem comprovar que els crèdits que estan concedint tenen un TAE per sobre del 24%. És a dir, un percentatge que tant la llei com la jurisprudència del Tribunal Suprem qualifica d'usurari».

L'Audiència Provincial de Barcelona condemna els interessos desproporcionats aplicats a un crèdit

Condemna contra Cofidis per usura

......................................................

La Secció núm.16 de l'Audiència Provincial de Barcelona ha estimat el recurs interposat per Col·lectiu Ronda en representació d'un client de Cofidis contra la sentència que el condemnava a abonar 4.790,39 euros en concepte d'interessos suposadament no satisfets per un crèdit al consum per import de 5.528 euros concedit l'any 2006. En la seva resolució, l'Audiència Provincial estableix que la Taxa Anual Equivalent (TAE) del 22,95% que portava aparellada la concessió del préstec representa un exercici d'usura i declara nul l'interès remuneratori, amb la conseqüència que, atenent al contingut de la Llei sobre nul·litat dels contractes de préstecs usuraris de 1908, «el prestatari estarà obligat a retornar únicament la quantitat rebuda» i, per tant, el préstec queda sense remuneració.

A la resolució, l'Audiència Provincial fonamenta la seva decisió sobre la jurisprudència prèvia del Tribunal Suprem i l'esmentada Llei sobre nul·litat dels contractes de préstecs usuraris, vigent des de fa més d'un segle. «Per tal que l’operació creditícia pugui ser considerada usurària -es pot llegir en la resolució- n’hi ha prou amb la concurrència dels requisits previstos en el primer incís de l’article 1 de la Llei, és a dir, que s’estipuli un interès notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas, sense que, acumuladament, s’exigeixi que ha estat acceptat pel prestatari a causa de la seva situació angoixosa, de la seva inexperiència o de les limitacions de les seves facultats mentals». Una concurrència de requisits que en la seva resolució, l'Audiència Provincial aprecia plenament en aquest cas atenent al fet que en el moment de la contractació del préstec «l'interès legal del diner era del 4% i el tipus d'interès mitjà dels préstecs personals concertats aquell any va ser del 10%» i, per tant, «un interès que supera -amb escreix- el doble de l'interès mitjà ordinari en les operacions de crèdit al consum de l'època en què es va concertar el contracte ha de considerar-se notablement superior al normal del diner».

 
 Si bé la sentència admet que determinades circumstàncies concretes d'un préstec com poden ser l'absència de garanties que suposin una assumpció de major risc per part del prestatari «poden justificar, des del punt de vista de l'aplicació de la Llei de Repressió de la usura, un interès superior al que pot considerar-se normal o mitjà al mercat», l'Audiència Provincial també recorda que correspon a l'entitat justificar «la concurrència de circumstàncies excepcionals que expliquin l'estipulació d'un interès notablement superior al normal», sense apreciar que Cofidis ho hagi fet en aquest cas. I en aquests sentit, la resolució cita la important sentència dictada pel Tribunal Suprem de l'any 2015 sobre la matèria en què l'Alt Tribunal concloïa que aquestes circumstàncies excepcionals no poden ser una apel·lació genèrica «al risc derivat de l'alt nivell d'impagaments vinculats a operacions de crèdit al consum concedits d'una forma àgil i sense comprovar adequadament la capacitat de pagament del prestatari, per quant la concessió irresponsable de préstecs al consum a tipus d'interès molt superiors als normals, que facilita el sobreendeutament dels consumidors i porta com a conseqüència que aquells que compleixen regularment amb les seves obligacions hagin de carregar amb les conseqüències dels elevats nivells d'impagaments, no poden ser objecte de protecció per part de l'ordenament jurídic».

 
 Usura i préstecs al consum

 
 Esther Costa, advocada de Col·lectiu Ronda responsable del recurs contra Cofidis, recorda que «la usura ha esdevingut l'eix central sobre el qual gira una part molt substancial d'un negoci com és el de la concessió de préstecs al consum que ha crescut immensament als darrers anys impulsat per les dificultats econòmiques de molta gent derivades de la situació de crisi i les restriccions a la concessió de crèdits per part de les entitats bancàries». Per a l'advocada, «Cofidis i altres nombroses entitats han creat una malèvola dinàmica on, precisament, fan servir com a reclam comercial la immediatesa en la concessió del préstec sense necessitat d'aportar informació sobre la capacitat de pagament dels potencials clients al mateix temps que pretenen que aquesta immediatesa i manca de supervisió justifiqui unes condicions lleonines per compensar el risc assumit».

 
 «És molt important -insisteix l'advocada- que la gent que està patint immensament per les condicions completament abusives dels préstecs de Cofidis i altres financeres sigui conscient que la legislació els empara i poden aconseguir la nul·litat d'aquests interessos remuneratoris injustificables. Avui mateix, si entres al simulador de préstecs de la pàgina web de Cofidis, podem comprovar que els crèdits que estan concedint tenen un TAE per sobre del 24%. És a dir, un percentatge que tant la llei com la jurisprudència del Tribunal Suprem qualifica d'usurari».