Un grup de 7 persones que fins el passat 31 de gener desenvolupaven les tasques de rastrejadors Covid-19 pel Departament de Salut contractats per Ferroser, filial del grup Ferrovial, han interposat una demanda judicial davant la negativa de la Generalitat a assumir la subrogació dels seus llocs de treball
.................................
Una part dels 849 rastrejadors que fins el passat mes de gener venien realitzant les tasques de seguiment telefònic de les persones afectades per Covid-19 contractats per Ferroser, filial de Ferrovial, han interposat una demanda judicial contra la negativa del Departament de Salut a mantenir-los en les seves funcions després que la Generalitat hagi optat per resoldre la contracta i internalitzar el servei.
El grup de demandants està format per 7 de les persones que van veure extingit el seu contracte de forma prematura el passat 31 de gener, 4 mesos abans de la data originalment prevista per a la finalització de la contracta. En la majoria de casos, es tracta de treballadors i treballadores vinculades a la plataforma «Scouts en lluita» que van participar de la vaga convocada per IAC-CATAC entre els dies 26 de gener i 4 de febrer reclamant, precisament, continuïtat laboral per a la plantilla que durant mesos ha estat responsable del seguiment i la identificació del contractes estrets de persones contagiades per prevenir l’expansió incontrolada de la malaltia. Aquesta petició, però, ha estat desatesa per l’Agència de Salut Pública que, des de fa unes setmanes, es responsabilitza de la tasca de control epidemiològic sense comptar amb la participació d’una plantilla experimentada i específicament formada per realitzar aquestes funcions.
Resolució anticipada i incompliment laboral
El grup de demandants, que ha comptat amb l’assessorament de la IAC-CATAC i Col·lectiu Ronda, denuncia que la Generalitat ha incorregut en diferents incompliments d’ordre laboral a l’hora d’executar la finalització anticipada de la contracta que ha suposat el punt i final per a les tasques executades pels rastrejadors contractats per Ferroser- Ferrovial. Natxo Parra, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la demanda interposada contra els acomiadaments, recorda que «existeix una jurisprudència sòlidament establerta tant per part dels tribunals nacionals com, especialment, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que especifica l’obligatorietat de seguir el procediment propi dels acomiadaments col·lectius quan la causa de les extincions contractuals és, tal i com és el cas, la resolució anticipada d’una contracta. Els rastrejadors perden la seva feina perquè la Generalitat ha decidit resoldre amb antelació el contracte subscrit amb Ferroser, però tot i així, aquesta disposició legal tan nítida ha estat completament ignorada. Sobre aquest fonament, demanem la nul·litat dels acomiadaments, tal i com és preceptiu quan es pretén tramitar de forma individual uns acomiadaments que s’haurien d’haver articulat per la via molt més garantista de l’acomiadament col·lectiu».
A banda d’aquesta obligació, l’advocat de Col·lectiu Ronda remarca que la Generalitat ha incomplert amb el principi de successió d’empresa i, per tant, amb l’obligació legal de subrogar la plantilla que realitzava les funcions que ara desenvolupa el Departament de Salut. «Malauradament, la necessitat que existia de comptar amb un equip de rastrejadors es manté intacta respecte el moment que es va establir el servei per frenar el nombre de contagis i la prevalença de la malaltia», recorda l’advocat. En aquest sentit, Natxo Parra considera evident que el Departament de Salut ha incomplert en la seva condició d’ocupadora l’obligació de subrogar la plantilla, tot remarcant que «el supòsit de successió d’empresa s’aplica sense distinció al sector públic i, per tant, si es manté el servei ofert i la necessitat de la prestació laboral d’aquestes persones, el que correspon és la subrogació, sense que resulti un eximent l’afirmació que es fa des de la Generalitat que es pretén ampliar les funcions dels rastrejadors. Això no suposa cap tipus d’impediment per a que es desplegui la circumstància de la successió empresarial i el principi del manteniment dels llocs de treballa mentre subsisteixi la necessitat que els va generar».
Integrants del grup de rastrejadors lamenten que, tot i les afirmacions públiques per part dels responsables del Departament de Salut en el sentit d’afavorir que els «scouts» de Ferroser poguessin ocupar els nous llocs creats a la pròpia administració, l’oferiment no ha passat de ser una veritable cortina de fum. Així, afirmen que el passat 15 de gener es va traslladar a la plantilla la possibilitat d’apuntar-se a una borsa d’ocupació del propi Departament creada per donar accés a les places de rastrejador sense especificar-ne quantes serien i atorgant un termini màxima de 3 dies per completar la inscripció i aportació de la documentació necessària. Els demandants, però, sostenen que la borsa d’ocupació en qüestió havia estat creada ja el passat mes d’octubre, abans fins i tot de que la Generalitat anunciés la internalització del servei, i que els rastrejadors provinents de Ferroser no han tingut cap tipus de prioritat a l’hora d’accedir a les places ofertes. En total, i segons els seus propis càlculs i el que han pogut deduir de les declaracions públiques de Marc Ramentol, secretari general del Departament de Salut, només 200 antics rastrejadors de Ferroser-Ferrovial han accedit a aquestes places.
«La creació de la borsa de treball -reprèn Parra- no desactiva en cap sentit la successió empresarial i l’obligació de subrogar la plantilla. La Generalitat no pot excusar-se en una una suposada obligació d’igualtat en l’accés al treball a l’administració per incomplir el seus deures en l’àmbit laboral. I molt especialment quan això va en detriment de l’interès general i la preservació de la salut pública, doncs s’està substituint una plantilla formada per una de nova que necessàriament requerirà d’un període d’aprenentatge en un moment d’excepcionalitat sanitària i quan encara sembla quedar molt lluny l’objectiu de vacunar un percentatge significatiu de la població per evitar el contagi».
Els demandants volen recordar que la tasca realitzada – en alguns casos denunciant manca de mesures de seguretat i prevenció com va recollir el diari ABC en la seva edició del passat 3 de febrer- ha comportat un «enorme desgast emocional per la duresa dels testimonis que teníem a l’altra banda del telèfon i la situació tan difícil de moltes de les persones amb qui havíem de contactar. Un desgast que ara mateix sentim que no només no s’ha tingut en compte sinó que en absolut ha impedit que la Generalitat ens abandoni completament».
