Primera demanda contra AZORA


El Sindicat de Llogateres i Col·lectiu Ronda han interposat la primera demanda presentada contra el fons immobiliari LAZORA, filia d’AZORA i tercer màxim tenidor d’habitatges a l’Estat espanyol, per la incorporació sistemàtica de clàusules abusives en els contractes d’arrendament.

La demanda s’interposa concretament contra Lazora Sociedad Inmobiliaria SL, una de les filials del fons voltor Azora, que compta amb 13.000 habitatges de lloguer arreu l’Estat espanyol. El litigi assenyala fins a 10 clàusules abusives i fraudulentes que apareixen en el contracte de lloguer i que contradiuen la Llei d’Arrendaments Urbans i violen els drets de les llogateres. Malgrat la denúncia només es basa en un contracte, les clàusules apareixen de manera sistemàtica a centenars de contractes de lloguers que del fons d’inversió amb llogateres d’arreu Catalunya i l’Estat espanyol.

La demanda denuncia que aquestes clàusules s’incorporen en allò que la legislació anomena «contractes d’adhesió», és a dir, contractes que no són objecte de negociació individualitzada entre les parts on els particulars no tenen veritable possibilitat de modificar el contingut o evitar el desequilibri pel que fa a obligacions recíproques.

Montse Serrano, advocada de Col·lectiu Ronda responsable d’aquesta demanda pionera, confia que una sentència favorable esdevingui «un precedent que pugui afavorir els milers de famílies afectades per la incorporació d’aquestes clàusules abusives i animi a molta gent a defensar els seus drets front a les pràctiques de fons immobiliaris com Azora i les seves filials».

Clàusules fraudulentes

La demanda assenyala fins a 10 clàusules abusives dins del contracte, que el jutge haurà de determinar si són il·legals, i per tant, si deixen el contracte sense efectes.

  • Bonificacions” fraudulentes”: Una de les clàusules abusives més destacades són les anomenades “bonificacions”. Sota aquest terme, Lazora imposa pujades de lloguer interanuals que superen l’IPC. Concretament imposa pujades de fins al 20% un cop s’han superat els 3 primers anys de contracte (en contractes de 7 anys). Aquesta clàusula és contraria al Decret Llei del març del 2019 que prohibeix increments per sobre de l’IPC.
  • Assegurança d’impagament: En els contractes Lazora fa pagar a l’arrendatari una assegurança per impagament. Aquesta despesa és totalment il·legal en tant que respon a l’interès per l’arrendatari i no per l’arrendador. 
  • Falsa declaració de negociació de les clàusules: Una de les clàusules més controvertides dins del contracte és la que afirma que cada una de les clàusules han estat negociades individualment entre l’empresa arrendadora i l’arrendatari. Això és totalment fals en tant que les llogateres no van poder accedir al contracte de lloguer fins al mateix dia de la signatura i a les oficines de l’empresa. Cap de les clàusules ni elements contractuals van poder ser negociades ni tampoc contrastades amb l’opinió de cap advocat i expert, atès que l’empresa Lazora s’hi va negar.
  • Possibilitat de retenció de fiança: l’empresa es reserva el dret de retenir la totalitat de la fiança si no es compleix amb alguna de les condicions de retorn de l’habitatge, per molt ínfima que sigui, per exemple, no haver pintat les parets, qüestió desestimada pels Tribunals.
  • Penalització per demora en l’entrega de claus: Azora imposa el pagament de fins al 300% del preu del lloguer per dia, per cada dia que es retrassi l’entrega de claus. Això vol dir que si un lloguer és de 900€, el què correspondria a uns 30€ per dia, per cada dia que el llogater estigui al pis fora de contracte suposaria un cost de fins a 90€ diari. No es preveuen penalitzacions equivalents pel cas que qui incompleixi sigui Lazora.
  • Autorització per inclusió al registre de morosos: Azora obliga als llogaters a donar el seu consentiment perquè l’empresa els pugui incorporar al registre de morosos. Això no només sobrepassa les competències jurídiques de Azora en tant que per incorporar dades personals al LODP cal que es compleixin certs requisits, sinó que és abusiva perquè limita els drets de l’arrendatari i no és una clàusula recíproca (l’arrendatari no podria incorporar a Azora al registre de morosos si no li tornen la fiança, per exemple).
  • Renúncia a drets en cas d’interrupció dels subministres: Aquesta clàusula exhonera de responsabilitat a Azora en cas d’interrupció dels subministres, violant la seva obligació de garantir “l’habitabilitat de l’habitatge” i a la vegada no és recíproca atès que obliga a l’arrendador a seguir complint en les seves obligacions (pagament del lloguer encara que l’habitatge no reuneixi amb les condicions d’habitabilitat)
  • Dret de l’arrendador a fer visites periòdiques a l’habitatge per comprobar el seu estat: Aquesta clàusula és abusiva atès que l’arrendador es reserva el dret a accedir a l’habitatge previ avís a l’arrendador. Contradiu la  Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, que estipula que les visites es podrien fer previ consentiment de l’arrendador en base a les seves necessitats.
  • No devolució de despeses en cas que l’arrendatador incompleixi el contracte: En cas que hi hagi un incompliment de contracte, encara que sigui per part de l’arrendador (per exemple per mal manteniment de l’habitatge), l’arrendatari no té dret a ser compensat. És una clàusula no recíproca, perquè si fos l’arrendatari qui incomplís el contracte, aquest sí que hauria de fer una compensació econòmica a Lazora.
  • Despeses per incompliment: El contracte estipula que davant qualsevol incompliment serà l’arrendatari qui haurà d’assumir les despeses judicials, sobrepassant les competències d’un jutge, que és qui hauria de decidir qui assumeix totes despeses en cas d’un procés civil.

La demanda s’interposa concretament contra Lazora Sociedad Inmobiliaria SL, una de les filials del fons voltor Azora, que compta amb 13.000 habitatges de lloguer arreu l’Estat espanyol. El litigi assenyala fins a 10 clàusules abusives i fraudulentes que apareixen en el contracte de lloguer i que contradiuen la Llei d’Arrendaments Urbans i violen els drets de les llogateres. Malgrat la denúncia només es basa en un contracte, les clàusules apareixen de manera sistemàtica a centenars de contractes de lloguers que del fons d’inversió amb llogateres d’arreu Catalunya i l’Estat espanyol.

La demanda denuncia que aquestes clàusules s’incorporen en allò que la legislació anomena «contractes d’adhesió», és a dir, contractes que no són objecte de negociació individualitzada entre les parts on els particulars no tenen veritable possibilitat de modificar el contingut o evitar el desequilibri pel que fa a obligacions recíproques.

Montse Serrano, advocada de Col·lectiu Ronda responsable d’aquesta demanda pionera, confia que una sentència favorable esdevingui «un precedent que pugui afavorir els milers de famílies afectades per la incorporació d’aquestes clàusules abusives i animi a molta gent a defensar els seus drets front a les pràctiques de fons immobiliaris com Azora i les seves filials».

Clàusules fraudulentes

La demanda assenyala fins a 10 clàusules abusives dins del contracte, que el jutge haurà de determinar si són il·legals, i per tant, si deixen el contracte sense efectes.

  • Bonificacions” fraudulentes”: Una de les clàusules abusives més destacades són les anomenades “bonificacions”. Sota aquest terme, Lazora imposa pujades de lloguer interanuals que superen l’IPC. Concretament imposa pujades de fins al 20% un cop s’han superat els 3 primers anys de contracte (en contractes de 7 anys). Aquesta clàusula és contraria al Decret Llei del març del 2019 que prohibeix increments per sobre de l’IPC.
  • Assegurança d’impagament: En els contractes Lazora fa pagar a l’arrendatari una assegurança per impagament. Aquesta despesa és totalment il·legal en tant que respon a l’interès per l’arrendatari i no per l’arrendador. 
  • Falsa declaració de negociació de les clàusules: Una de les clàusules més controvertides dins del contracte és la que afirma que cada una de les clàusules han estat negociades individualment entre l’empresa arrendadora i l’arrendatari. Això és totalment fals en tant que les llogateres no van poder accedir al contracte de lloguer fins al mateix dia de la signatura i a les oficines de l’empresa. Cap de les clàusules ni elements contractuals van poder ser negociades ni tampoc contrastades amb l’opinió de cap advocat i expert, atès que l’empresa Lazora s’hi va negar.
  • Possibilitat de retenció de fiança: l’empresa es reserva el dret de retenir la totalitat de la fiança si no es compleix amb alguna de les condicions de retorn de l’habitatge, per molt ínfima que sigui, per exemple, no haver pintat les parets, qüestió desestimada pels Tribunals.
  • Penalització per demora en l’entrega de claus: Azora imposa el pagament de fins al 300% del preu del lloguer per dia, per cada dia que es retrassi l’entrega de claus. Això vol dir que si un lloguer és de 900€, el què correspondria a uns 30€ per dia, per cada dia que el llogater estigui al pis fora de contracte suposaria un cost de fins a 90€ diari. No es preveuen penalitzacions equivalents pel cas que qui incompleixi sigui Lazora.
  • Autorització per inclusió al registre de morosos: Azora obliga als llogaters a donar el seu consentiment perquè l’empresa els pugui incorporar al registre de morosos. Això no només sobrepassa les competències jurídiques de Azora en tant que per incorporar dades personals al LODP cal que es compleixin certs requisits, sinó que és abusiva perquè limita els drets de l’arrendatari i no és una clàusula recíproca (l’arrendatari no podria incorporar a Azora al registre de morosos si no li tornen la fiança, per exemple).
  • Renúncia a drets en cas d’interrupció dels subministres: Aquesta clàusula exhonera de responsabilitat a Azora en cas d’interrupció dels subministres, violant la seva obligació de garantir “l’habitabilitat de l’habitatge” i a la vegada no és recíproca atès que obliga a l’arrendador a seguir complint en les seves obligacions (pagament del lloguer encara que l’habitatge no reuneixi amb les condicions d’habitabilitat)
  • Dret de l’arrendador a fer visites periòdiques a l’habitatge per comprobar el seu estat: Aquesta clàusula és abusiva atès que l’arrendador es reserva el dret a accedir a l’habitatge previ avís a l’arrendador. Contradiu la  Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, que estipula que les visites es podrien fer previ consentiment de l’arrendador en base a les seves necessitats.
  • No devolució de despeses en cas que l’arrendatador incompleixi el contracte: En cas que hi hagi un incompliment de contracte, encara que sigui per part de l’arrendador (per exemple per mal manteniment de l’habitatge), l’arrendatari no té dret a ser compensat. És una clàusula no recíproca, perquè si fos l’arrendatari qui incomplís el contracte, aquest sí que hauria de fer una compensació econòmica a Lazora.
  • Despeses per incompliment: El contracte estipula que davant qualsevol incompliment serà l’arrendatari qui haurà d’assumir les despeses judicials, sobrepassant les competències d’un jutge, que és qui hauria de decidir qui assumeix totes despeses en cas d’un procés civil.