Fumigacions: 160.000€ d'indemnització

L'ICS haurà d'indemnitzar amb 160.000€ una treballadora d'un CAP afectada per fumigacions

L'Institut Català de la Salut (ICS) indemnitzarà una treballadora en concepte de danys i perjudicis per les lesions i seqüeles físiques provocades per les fumigacions amb productes biocides realitzades al seu centre de treball.

El passat març de 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va constatar que al CAP Lope de Vega, on va prestar serveis la treballadora ara indemnitzada entre els anys 1989 i 2003, es van realitzar «aplicacions sistemàtiques de productes insecticides» especialment a partir de 1990 i amb «periodicitat mensual a partir de 1997». La resolució, que ratificava plenament el criteri del Jutjat Social 7 de Barcelona en primera instància, recull les conclusions d'un informe efectuat per tècnics del Centre de Seguretat i Salut de Barcelona que van realitzar un mostreig i detectat restes d'organofosforats «considerats com els principis actius dels insecticides més perillosos per a la salut humana». Una tipologia de productes que, com recordava la resolució, «ha estat recentment retirat del Registre de Plaguicides no agrícoles o biocides del Ministeri de Sanitat, motiu pel qual ja no pot fer-se servir com insecticida en ambients interiors». Els problemes, a més a més, com va constatar l'Alt Tribunal català no van desaparèixer amb el trasllat a les instal·lacions del CAP Ramon Turró on es va acreditar igualment l'existència d'un «excés de brutícia consistent en matèria particulada en filtres, conductes i càmeres de climatització del sistema» amb la conseqüència de que «els treballadors estaven exposats [als productes plaguicides] quan es reincorporaven als seus llocs de treball, per via respiratòria i via dèrmica a través de les superfícies impregnades».

Recàrrec de prestacions i indemnització

La sentència feia responsable l'ICS de la manca de mesures de seguretat que es troba en l'origen de l'exposició reiterada a uns productes químics que van acabar provocant un greu quadre clínic conformat per Sensibilitat Química Múltiple, fibromiàlgia i fatiga crònica, reconeixent a la treballadora una situació d'incapacitat permanent en grau de total d'origen laboral i obligant l'ICS a abonar addicionalment un recàrrec del 50% sobre l'import de la prestació.

Ara, la treballadora percebrà a més a més 160.000 euros a càrrec de la companyia asseguradora de l'ICS en concepte de danys i perjudicis per les malalties que pateix i la impossibilitat de desenvolupar una vida normal. Per a Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda, que defensa els interessos de la treballadora, situacions com la viscuda als CAP Turró i Lope de Vega «demostren una vegada més que en molts centres de treball, tant públics com privats, es realitzen fumigacions que suposen un gravíssim risc per a la salut sense respectar les severes mesures de protecció i seguretat que han d'acompanyar aquest tipus d'operacions, especialment pel que fa a l'obligació de mantenir una ventilació adequada de les instal·lacions i no ocupar l'espai tractat durant un període suficient de seguretat. En canvi, es prima la rentabilitat i el baix cost obligant a les persones a ocupar els seus llocs de treball mentre aquests perillsosos productes continuen presents en l'ambient. No es tracta només de males olors o molèsties. Parlem de la possibilitat de desenvolupar patologies molt reals amb afectacions greus que, com en aquest cas, determinen tota la nostra vida futura pel seu caràcter crònic».

L'ICS haurà d'indemnitzar amb 160.000€ una treballadora d'un CAP afectada per fumigacions

El passat març de 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va constatar que al CAP Lope de Vega, on va prestar serveis la treballadora ara indemnitzada entre els anys 1989 i 2003, es van realitzar «aplicacions sistemàtiques de productes insecticides» especialment a partir de 1990 i amb «periodicitat mensual a partir de 1997». La resolució, que ratificava plenament el criteri del Jutjat Social 7 de Barcelona en primera instància, recull les conclusions d'un informe efectuat per tècnics del Centre de Seguretat i Salut de Barcelona que van realitzar un mostreig i detectat restes d'organofosforats «considerats com els principis actius dels insecticides més perillosos per a la salut humana». Una tipologia de productes que, com recordava la resolució, «ha estat recentment retirat del Registre de Plaguicides no agrícoles o biocides del Ministeri de Sanitat, motiu pel qual ja no pot fer-se servir com insecticida en ambients interiors». Els problemes, a més a més, com va constatar l'Alt Tribunal català no van desaparèixer amb el trasllat a les instal·lacions del CAP Ramon Turró on es va acreditar igualment l'existència d'un «excés de brutícia consistent en matèria particulada en filtres, conductes i càmeres de climatització del sistema» amb la conseqüència de que «els treballadors estaven exposats [als productes plaguicides] quan es reincorporaven als seus llocs de treball, per via respiratòria i via dèrmica a través de les superfícies impregnades».

Recàrrec de prestacions i indemnització

La sentència feia responsable l'ICS de la manca de mesures de seguretat que es troba en l'origen de l'exposició reiterada a uns productes químics que van acabar provocant un greu quadre clínic conformat per Sensibilitat Química Múltiple, fibromiàlgia i fatiga crònica, reconeixent a la treballadora una situació d'incapacitat permanent en grau de total d'origen laboral i obligant l'ICS a abonar addicionalment un recàrrec del 50% sobre l'import de la prestació.

Ara, la treballadora percebrà a més a més 160.000 euros a càrrec de la companyia asseguradora de l'ICS en concepte de danys i perjudicis per les malalties que pateix i la impossibilitat de desenvolupar una vida normal. Per a Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda, que defensa els interessos de la treballadora, situacions com la viscuda als CAP Turró i Lope de Vega «demostren una vegada més que en molts centres de treball, tant públics com privats, es realitzen fumigacions que suposen un gravíssim risc per a la salut sense respectar les severes mesures de protecció i seguretat que han d'acompanyar aquest tipus d'operacions, especialment pel que fa a l'obligació de mantenir una ventilació adequada de les instal·lacions i no ocupar l'espai tractat durant un període suficient de seguretat. En canvi, es prima la rentabilitat i el baix cost obligant a les persones a ocupar els seus llocs de treball mentre aquests perillsosos productes continuen presents en l'ambient. No es tracta només de males olors o molèsties. Parlem de la possibilitat de desenvolupar patologies molt reals amb afectacions greus que, com en aquest cas, determinen tota la nostra vida futura pel seu caràcter crònic».