Els habitants del degradat edifici reclamen 100.000€ per a cadascuna de les famílies
Les famílies que continuen vivint al ruïnós i insalubre edifici venus del barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs reclamen 100.000 al Consorci del Barri de La Mina en concepte de danys i perjudicis per la demora de 10 anys en l’execució del projecte d’enderroc i reallotjament del seu habitatge, on segons un contundent informe del Síndic de Greuges, les condicions de vida són «inhumanes».
El passat 17 de juliol de 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va procedir a la definitiva aprovació del denominat Pla Especial de Reordenació i Millora del Barri de La Mina (PERM) que preveia un seguit de mesures urbanístiques per tal de procedir a la regeneració de la zona i actuar de forma integral en l’àmbit educatiu, cívic i de seguretat contra l’exclusió i la marginalitat que encara estigmatitzen el barri. L’ens encarregat de vehicular i executar aquest projecte va ser el Consorci del Barri de la Mina, constituït pels ajuntaments de Sant Adrià del Besòs i de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Entre les principals mesures incorporades al PERM s’establia l’expropiació dels habitatges de l’edifici VENUS i el reallotjament de les famílies que hi vivien, considerant que la reubicació de les famílies esdevindria un element clau en el desmantellament d’una de les principals bosses de precarietat social que encara perviuen a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Transcorreguts 7 anys des de l’aprovació del PERM, al desembre de 2009, el Consorci de la Mina va donar llum verda al projecte d’expropiació dels habitatges de l’edifici Venus front al qual van presentar al·legacions la totalitat de propietaris expressant la seva disconformitat amb la valoració que es va fer de les seves propietats i discrepàncies respecte com fer efectiu el reallotjament als mous pisos construïts per acollir-los.
Les al·legacions del veïnatge van ser desestimades pel propi Consorci malgrat la disparitat de parers entre l’organisme encarregat d’executar el pla de reforma del barri i els seus habitants, donant pas a un conflicte que encara es faria més punyent quan es va anunciar que l’edifici Venus no seria finalment enderrocat sinó que es rehabilitaria per tal que seguís sent ocupat pels seus habitants. Un anunci que amenaçava amb provocar la definitiva renúncia a executar una de les propostes del PERM que, segons els seus impulsors, es considerava indispensable per a assolir l’objectiu de regenerar la zona i eradicar de la marginalitat al barri i que tenia origen en el desacord amb els veïns respecte els termes de l’expropiació i, especialment, l’obligació imposada als habitants de l’edifici Venus d’abonar el preu determinat unilateralment pel Consorci per tal de poder accedir als habitatges destinats a acollir-los després de l’enderrocament. En aquest sentit, el propi Ajuntament de Sant Adrià va adoptar un Acord al ple municipal per exigir al Consorci del Barri de La Mina l’execució íntegra de les accions contemplades al PERM, incloent-hi l’enderroc de l’edifici Venus.
Deu anys d’abandonament i condicions de vida «infrahumanes»
En el decurs d’aquests 10 anys de conflicte, el Consorci no ha tramès l’expedient, tal i com hagués estat preceptiu, al Jurat d’Expropiació de Catalunya, l’òrgan competent per a la taxació, peritatge i fixació del preu just dels expedients expropiatoris instats per les administracions públiques. En comptes d’optar per a la que hagués estat la via adient de resolució d’aquest conflicte, durant tot aquest temps la situació s’ha mantingut inalterada, és a dir, amb el projecte de demolició de l’edifici Venus paralitzat i els seus habitants vivint en un immoble que presenta una estat tal de degradació que constitueix no només un escenari insalubre i perillós per a la salut sinó, més enllà, un veritable atemptat contra la dignitat de l’existència humana agreujat pel fet que l’edifici es troba formalment afectat des de l’any 2002 i des de llavors no s’han realitzat obres de manteniment, condicionament o millora.
Així ho va apreciar al desembre de 2014 el Síndic de Greuges de Catalunya mitjançant un contundent informe on denunciava «manca de voluntat política per part de les Administracions involucrades» i constatava que l’absència de manteniment de l’edifici «ha provocat una important degradació física que ha obligat els veïns a viure en condicions infrahumanes durant tots aquests anys. Tot això mentre els habitatges de substitució estaven un carrer més enllà, totalment construïts i amb vigilància perquè no s’ocupin de forma il·legal». En conseqüència, el Síndic recollia en el seu informe -que va tenir un ampli ressò a premsa- la necessitat urgent d’articular «mecanismes per compensar els perjudicis causats als veïns pel temps en què han hagut de malviure en els seus habitatges per la manca de manteniment de l’edifici a causa de l’afectació urbanística de l’edifici Venus». A banda, el Síndic recordava que «més enllà dels aspectes jurídics, urbanístics i econòmics els poders públics han de tenir present que al seu dia es va justificar l’actuació per motius de caràcter social de respecte a les persones vulnerables. Ara, cal, doncs, ser conseqüent amb les decisions adoptades i estar a l’alçada dels compromisos adquirits i les expectatives generades als ciutadans». En aquest sentit, l’esmentat informe concloïa que amb la forma de procedir de l’administració «es menyspreen les il·lusions que els veïns havien depositat en un nou projecte de vida i es condemna a la marginalitat a les famílies que no poden fer front al preu determinat -unilateralment- per part del Consorci».
Reclamació per danys i perjudicis
Mariona Torra, advocada de Col·lectiu Ronda que assessora una cinquantena de veïns de l’edifici Venus explica que la present reclamació adreçada al Consorci exigeix el pagament de 100.000 € en concepte de danys i perjudicis per a cadascuna de les famílies afectades pels 10 anys de paràlisi del procés d’expropiació, a raó de 10.000€ per any. «Durant tot aquest temps -explica l’advocada- les famílies de l’edifici Venus han estat condemnades a malviure en un espai que no reuneix les mínimes condicions per a una existència digna i que, a més a més, representa un veritable perill per a la seva integritat física. Parlem d’escales trencades, instal·lacions elèctriques absolutament malmeses, canonades abandonades, ascensors avariats...en qualsevol moment es podria lamentar una desgràcia personal. I tot plegat sense que l’Administració actuï. Si la necessitat de desenvolupar el PERM tenia a veure, com es va dir, amb la voluntat de dignificar la vida de les persones del barri de La Mina i contribuir a acabar amb la marginalitat de la zona, és inacceptable que es paralitzi la tramitació d’un procediment d’expropiació per desavinences respecte el preu a pagar per accedir a uns habitatges que han estat construïts però romanien buits mentre les condicions de vida a Venus esdevenien impròpies d’una ciutat del primer món. I igualment greu el fet que la desavinença aboqui en la inacció persistent i una passivitat continuada per part de l’Administració. El Consorci hauria d’haver aprovat definitivament el projecte d’expropiació i, en cas de desacord, satisfer el deure legal de trametre l’expedient al Jurat d’Expropiació de Catalunya per tal que fos aquest organisme qui determinés de forma independent i raonada quin havia de ser el valor de les expropiacions. Però en comptes d’això, s’ha abandonat l’edifici i la gent que hi viu, com si no fossin ciutadans i ciutadanes amb idèntic dret a viure en un entorn que no sigui una condemna a la marginalitat i un risc per a la integritat física per a les persones que hi viuen».
