El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat íntegrament la sentència del Jutjat Social 31 de Barcelona dictada el juny de l'any passat que establia el caràcter "plenament laboral" de la relació que unia un grup de 10 repartidors amb la multinacional Deliveroo
Tal com va fer el passat mes de març en relació als repartidors de Glovo, l'altra gran empresa del sector del repartiment de menjar a domicili, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs que els riders de Deliveroo que operen a la ciutat de Barcelona actuen com a falsos autònoms tot i que la relació que els uneix amb la multinacional és "plenament laboral".
La transcendent sentència dictada pel TSJC desestima el recurs interposat per l'empresa i confirma sense fissures la resolució prèvia del Jutjat Social 31 de Barcelona, la primera dictada a Catalunya que condemnava el model de relacions laborals de la multinacional.
Readmissió i vulneració de drets fonamentals
La sentència considera que el grup de 10 treballadors demandants prestaven els seus serveis plenament integrats «en l'àmbit d'organització i direcció de l'empresa» sense que es corresponguin amb la realitat els intents de Deliveroo per provar que els seus repartidors eren lliures de triar els seus horaris, rebutjar comandes o determinar les condicions essencials de la seva prestació laboral. En aquest sentit, com ja va fer la sentència prèvia, els magistrats consideren determinants les nombroses comunicacions dirigides al col·lectiu de repartidors en què es feia esment i es recordaven les conseqüències negatives que podia comportar el fet de rebutjar comandes. Així ho recollia la prova aportada pels demandants, amb l'assessorament de Col·lectiu Ronda, i Inspecció de Treball en la qual es recullen missatges adreçats als riders on se’ls recorda que "fins a l'últim minut del vostre repartiment s'accepten les comandes" o "començarem a ser més durs i a revisar que a última hora no es rebutgin comandes ", en una altra i evidenciant una conducta que en el marc d’una relació laboral fàcilment podria qualificar-se fàcilment d'incompliment de les normes de prevenció de riscos laborals, la indicació va ser la següent: "Sabem que està diluviant, però els clients no deixen de demanar i cal donar-li servei. Si us plau, aneu amb compte i feu el que pugueu. Però cal seguir repartint". Uns missatges que en combinació amb altres recopilats en la sentència on es descriu com Deliveroo enviava advertiments als repartidors que rebutjaven comandes ( "has refusat exactament 8 comandes ", afegint "considerem que és un nombre molt alt ja que perjudica molt la nostra dinàmica de repartiment").
Al marge de la laboralitat de la relació i de constatar la "mera aparença de llibertat" en el vincle que uneix els repartidors amb l'empresa, la sentència del TSJC també es reafirma en la consideració que Deliveroo va vulnerar el dret de vaga i de llibertat sindical dels demandants. Així, constata els "sobrats indicis" que l'extinció de la relació va ser la resposta repressiva contra el grup de demandants per formar part del grup promotor i de les persones més significades (incloent-hi portaveus i membres de la comissió negociadora) de la vaga del 25 de juny de 2017 on van participar repartidors de tot l'Estat amb la petició d'obtenir millores en les seves condicions i veure reconegut el caràcter laboral de la relació que els unia amb els seus ocupadores. Per aquesta raó, el TSJC es reafirma en l'obligació de Deliveroo de readmetre els empleats acomiadats i imposa a la multinacional l'abonament d'una indemnització en concepte de danys i perjudicis de 6251 euros per a cada un dels demandants.
La balança judicial es decanta amb claredat
Natxo Parra és l'advocat de Col·lectiu Ronda que ha assessorat a el grup de repartidors demandants els arguments del quals han estat recollits i avalats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el seu moment, Parra també va ser responsable de redactar les denúncies i compilar els arguments que van servir a Inspecció de Treball per posar en qüestió el model d'empreses com Deliveroo, Glovo o Uber Eats a tot l'Estat. "La sentència -remarca el lletrat de Col·lectiu Ronda- contribueix a reafirmar i solidificar els arguments que des de fa anys defensem a través del nostre despatx sobre la laboralitat de la relació dels riders. Una apreciació que ha estat avalada contundentment per Inspecció de Treball a tot Espanya i que, afortunadament, ja és majoritària entre la judicatura, tal i com prova aquesta sentència del TSJC i les resolucions anteriors d'altres tribunals superiors de justícia com els de Madrid o Astúries ".
Natxo Parra considera necessari posar en relació el contingut de la resolució del TSJC amb el projecte de regulació de el sector que es troba en aquests moments sobre la taula de treball de l'actual executiu. "Benvinguda sigui la futura norma -prossegueix l'advocat- si contribueix a imposar a empreses com Glovo o Deliveroo allò que ja està recollit en el nostre ordenament laboral però que aquestes empreses intenten defugir mitjançant subterfugis. La relació que mantenen amb els repartidors té totes les característiques d'una relació laboral. Obligar-los a figurar com a falsos autònoms no té més propòsit que empitjorar les condicions laborals d'aquests professionals, condemnats a totes les formes de la precarietat, i estalviar-se moltíssims diners en contribucions i assegurances socials, la qual cosa redunda en un perjudici no només per als riders sinó per al conjunt de la societat. Els tribunals no estan necessitant d'una norma creada ex-profeso per apreciar l'existència de frau de llei. Tan sols es requeriria prendre cartes en l'assumpte amb determinació per impedir que per a Glovo o Deliveroo resulti més rendible seguir vulnerant la llei que acatar-la, obligant als riders a acudir als tribunals per veure reconeguts els seus drets. Si es fa una nova llei, aquesta ha de ser de meridiana claredat a l'hora de condemnar aquestes pràctiques i fer impossible el seu manteniment".
