El Tribunal Suprem ha tornat a pronunciar-se en defensa del dret de les persones en situació de reducció de jornada a cobrar íntegrament els plusos salarials que, per la seva naturalesa, no estan vinculats al temps treballat.
..................................
En una recent sentència, l’Alt Tribunal ha establert que el plus de torn –un complement salarial destinat a compensar el perjudici derivat del treball en torns rotatius– s’ha d’abonar íntegrament a les persones amb jornada reduïda per guarda legal, sense cap reducció proporcional de l’import en funció de les hores treballades.
La decisió reforça la protecció que ofereix l’article 37.6 de l’Estatut dels Treballadors, que reconeix el dret a una reducció de jornada per guarda legal de fills menors de 12 anys, sense que això pugui implicar cap penalització ni perjudici addicional a la pertinent reducció salarial. Tal com assenyala la sentència, el plus de torn no remunera el temps de treball, sinó la condició de prestar serveis sota un sistema de canvis periòdics i recurrents de torn i horari, fet que dificulta la conciliació i comporta un sacrifici personal i familiar. Per tant, si la persona treballadora que redueix la seva jornada per raó de guarda continua prestant serveis sotmesa a aquesta condició, no hi ha cap motiu per reduir-li el complement salarial associat atès que, com valora el Tribunal Suprem, els perjudicis causats pel canvi de torn no es veuen pal·liats en cap mesura pel fet que el temps de treball es vegi disminuït.
Ambulancias Domingo, un precedent transcendent
Aquesta interpretació segueix la línia marcada en una sentència anterior, de novembre de 2022, també del Tribunal Suprem, que va obtenir un fort ressò. En aquell cas, el Col·lectiu Ronda va defensar en seu judicial els drets de les treballadores d’Ambulancias Domingo, que veien reduït el complement de puntualitat i assistència per estar en situació de jornada reduïda. El Suprem va concloure que aquest plus no estava vinculat al nombre d’hores treballades, sinó al comportament del treballador (assistència regular i puntualitat), motiu pel qual la seva reducció era injustificada i discriminatòria. En aquest sentit, la sentència aconseguida per Col·lectiu Ronda establia que «no té justificació que un complement que incentiva l'assistència i el compliment de l'horari es percebi en menor quantia pel fet de tenir una jornada reduïda [...] El que el complement exigeix és aquest compliment de la jornada i de l'horari, per la qual cosa no té sentit que la persona treballadora que hagi aconseguit aquest compliment de la seva jornada i del seu horari percebi el complement en una quantia inferior. La naturalesa del complement no està en funció del temps treballat, sinó del compliment puntual de la jornada de treball i de l'horari».
El criteri jurisprudencial que es consolida
Ambdues sentències parteixen del mateix principi: no es poden reduir proporcionalment aquells complements salarials que no estan lligats a la durada de la jornada, sinó a condicions objectives del lloc de treball (com els torns rotatius) o a actituds i compromisos professionals (com la puntualitat). El fet que la persona treballadora exerceixi el seu dret a la conciliació no pot ser utilitzat com a justificació per minorar aquest tipus de retribucions.
A més a més, en tots dos casos, el Tribunal Suprem ha considerat que la reducció proporcional de complements salarials com els esmentats ens poden situar davant un escenari de discriminació indirecta per raó de gènere i una vulneració de l’article 4.2.c de l’Estatut dels Treballadors que regula el dret a no patir discriminació i conciliar la vida personal, familiar i laboral. Una conclusió que resulta plenament lògica i raonable si atenem al fet estadísticament incontrovertible que són de forma molt majoritària les dones treballadores qui redueixen la seva jornada laboral per raons de guarda i conciliació. Per tant, malgrat la pràctica de l’empresa es pugui considerar neutre en el sentit d’aplicar-se indistintament a dones i homes, resulta evident que la reducció injustificada dels plusos impacta de forma més severa i intensa sobre les treballadores que no pas sobre els treballadors.
Una protecció reforçada contra la discriminació
Aquestes resolucions del Tribunal Suprem contribueixen a garantir que l’exercici dels drets reconeguts legalment –com el dret a la conciliació– no comporti conseqüències econòmiques que puguin desincentivar-ne l’ús. Així doncs, la doctrina que es consolida és clara: els complements salarials vinculats a condicions objectives del lloc de treball o a la conducta del treballador no es poden reduir per raó d’una jornada reduïda per guarda legal, reforçant el dret a la igualtat i a la no discriminació. D’aquesta forma, el Tribunal Suprem reforça les bases per a garantir una aplicació efectiva de la normativa de conciliació i combatre les desigualtats de gènere que, malauradament, continuen sent estructurals en el marc de les relacions laborals.
