Covid-19 i prestació laboral: dubtes bàsics


L'augment de l'afectació causada pel coronavirus ha provocat nombrosos dubtes entre treballadores i empreses respecte com actuar en aquest escenari i quines implicacions d'ordre laboral i sanitari se'n deriven. En aquest article intentem resoldre alguns d'aquests dubtes més freqüents.

Malgrat a l’Estat espanyol l’afectació del denominat coronavirus no assoleix a hores d’ara la dimensió que ha adquirit a països del nostre entorn com ara Itàlia o Alemanya, la seva propagació ha fet créixer els interrogants de moltes persones respecte com podria afectar a la seva relació laboral un augment significatiu del nombre d’afectats o l’adopció de mesures preventives d’especial intensitat per part de les autoritats.

Responsabilitat de l’empresa i dels propis treballadors

Una de les primeres qüestions a tenir clares és que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) estableix de forma inexcusable la responsabilitat de les empreses sobre la salut i la seguretat de les seves plantilles. En tant que ocupadores, les empreses estan obligades a vetllar de la forma més acurada possible per a que les condicions de treball dels seus empleats no comportin cap risc per a la integritat física o psíquica.

En una situació com la provocada per la irrupció del Covid-19, aquest deure empresarial de protecció i vigilància es tradueix en posar a disposició dels treballadors totes les mesures de seguretat i prevenció individuals que es considerin necessàries segons els criteris que estableixin les autoritats sanitàries, incloent-hi tota aquella informació que pugui ser d’ajuda a l’objectiu de prevenir contagis.
Cal tenir present que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) també incorpora obligacions i responsabilitats pels treballadors. En aquest sentit, l’article 29 de l’esmentada norma assenyala com a obligació del treballador col·laborar, en la mesura del possible, amb el bon funcionament de les polítiques de prevenció empresarial i contribuir al compliment de les mesures establertes per l’autoritat competent, sense posar en risc la pròpia seguretat o la de la resta de treballadors. En un escenari com el present, es podria considerar que aquest deure inclouria no ocultar símptomes que poguessin suggerir la possibilitat d’un contagi ni exposar-se conscientment a situacions de risc potencial, com ho seria per exemple viatjat a zones considerades no segures o vulnerar les ordres d’aïllament que afectin terceres persones. Un incompliment d’aquest tipus podria donar origen a sancions que augmentarien la seva severitat en funció de la gravetat de l’incompliment.

Paralització de l’activitat i dret a protegir la pròpia salut

L’article 4.4. de la LPRL reconeix el dret als treballadors a paralitzar la prestació laboral quan considerin que les condicions de treball són perilloses. Per tant, es possible negar-se a treballar en aquelles circumstàncies en què es consideri que existeix un «risc greu i imminent per a la salut». Davant les circumstàncies esmentades, el dret a paralitzar l’activitat pot ser adoptat per part del propi treballador o els seus representants si aquests, per majoria, consideren que existeix un incompliment per part de l’empresa a l’hora d’adoptar totes les mesures possibles per evitar l‘exposició al risc. Els Delegats de Prevenció també tenen la facultat de paralitzar l’activitat quan, per exemple, no existeixi la possibilitat de que el Comitè d’Empresa es reuneixi amb la celeritat necessària per intervenir front aquest risc imminent.

En cas que la paralització de l’activitat s’hagi instat pel representants dels treballadors o els Delegats de prevenció, aquesta decisió s’ha de comunicar de forma immediata a l’Autoritat laboral que, en el termini màxim de 24 hores, ha de procedir a ratificar-la o anul·lar-la. Qualsevol actuació de l’empresa tendent a impedir injustificadament aquest dret de paralització de l’activitat per protegir la salut dels treballadors es considerarà, segons la Llei d’Infraccions i sancions de l’Ordre Social, una infracció molt greu per part de l’empresa.

Per contra, els treballadors o aquells que actuen en la seva representació exercint aquest dret, només podran ser sancionats en aquells casos en què es demostri que han actuat amb negligència greu o amb mala fe.

Si hem patit la infecció del coronavirus o estem obligats a romandre en aïllament

Si ens veiem afectats pel virus Covid-19, ens trobarem en situació de baixa laboral i no podem treballar. El recent Reial Decret-Llei 6/2020 (que podeu consultar aquí) ha establert amb claredat que la baixa mèdica tant de les persones contagiades com d’aquelles sotmeses preventivament a ordre de confinament o períodes d’aïllament per observació sanitària tindran la consideració de derivades de contingència professional. D’aquesta forma es rectifica el criteri inicialment aplicat que determinava que la baixa seria per malaltia comuna en tots aquells supòsits en què la professió desenvolupada no tingués reconegut coma risc específic l‘exposició a malalties contagioses (tal i com succeeix amb el personal sanitari, per exemple) o quan no es pogués determinar que el contagi derivés de forma directa de la pràctica professional.

El reconeixement de la situació d’incapacitat temporal derivada d’accident de treball suposa, en més d’un aspecte, augmentar el grau de protecció de les persones emmalaltides o obligades a aïllar-se. D’una banda, redueix l’impacte econòmic de la mesura per a les persones treballadores, doncs passaran a percebre el 75% de la base reguladora des del dia següent de la baixa mèdica amb obligació per a les empreses d’abonar íntegrament el salari del dia de baixa. A més a més, en tractar-se d’una contingència professional, desapareix el requisit d’acreditar una cotització mínima a la Seguretat Social prèvia a la baixa per poder accedir-hi.

Tot i així, la mesura probablement requeriria d’una major desenvolupament normatiu, doncs encara subsisteixen alguns dubtes al respecte com ara, per exemple, si tindrà validesa respecte la consideració d’accident de treball el part de baixa emesa pel metge de família del sistema pública de salut o si hauran de ser els serveis mèdics de les mútues els encarregats de fer-ho o, entre d’altres, com s’aplicaran les millores voluntàries reconegudes per conveni que puguin estar vinculades a les contingències professionals.

La possibilitat de teletreballar

Aquesta és una de les opcions de les quals se n’està parlant més i, de fet, el propi Ministeri de Treball ha traslladat a les empreses la petició que s’adopti aquesta modalitat de treball a distància en aquells casos en què sigui possible. Ara bé, cal tenir present que les empreses no poden imposar unilateralment a la seva plantilla el treball a distància, ni tan sols a través del mecanisme previst per a la modificació substancial de les condicions de treball o mitjançant acord o pacte col·lectiu. Per tant, l’empresa haurà de comptar amb l’acord individual i el vistiplau del treballador a l’hora d’adoptar aquesta mesura. Tot i així, en una situació com la present, hem d’entendre que l’oferiment del teletreball per part de l’empresa representa una actitud conseqüent amb la responsabilitat de vetllar per la salut dels treballadors i treballadores.

La opció de treballar a distància també pot ser activada per part del propi treballador, doncs forma part del ventall d’opcions atorgat per la recent modificació de l’article 34.8 de l’Estatut dels Treballadors per a l’adaptació de jornada i de les formes de treball. En aquest cas, abans de fer-se efectiva, la mesura també requereix de l’acord entre el treballador que sol·licita treballar a distància i la seva empresa que, tret de causa justificada, ha d’acceptar la petició. En cap cas, l’empresa pot limitar-se a denegar-la sense argumentar i fonamentar la impossibilitat d’atendre la petició que li ha estat traslladada.

Malgrat a l’Estat espanyol l’afectació del denominat coronavirus no assoleix a hores d’ara la dimensió que ha adquirit a països del nostre entorn com ara Itàlia o Alemanya, la seva propagació ha fet créixer els interrogants de moltes persones respecte com podria afectar a la seva relació laboral un augment significatiu del nombre d’afectats o l’adopció de mesures preventives d’especial intensitat per part de les autoritats.

Responsabilitat de l’empresa i dels propis treballadors

Una de les primeres qüestions a tenir clares és que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) estableix de forma inexcusable la responsabilitat de les empreses sobre la salut i la seguretat de les seves plantilles. En tant que ocupadores, les empreses estan obligades a vetllar de la forma més acurada possible per a que les condicions de treball dels seus empleats no comportin cap risc per a la integritat física o psíquica.

En una situació com la provocada per la irrupció del Covid-19, aquest deure empresarial de protecció i vigilància es tradueix en posar a disposició dels treballadors totes les mesures de seguretat i prevenció individuals que es considerin necessàries segons els criteris que estableixin les autoritats sanitàries, incloent-hi tota aquella informació que pugui ser d’ajuda a l’objectiu de prevenir contagis.
Cal tenir present que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) també incorpora obligacions i responsabilitats pels treballadors. En aquest sentit, l’article 29 de l’esmentada norma assenyala com a obligació del treballador col·laborar, en la mesura del possible, amb el bon funcionament de les polítiques de prevenció empresarial i contribuir al compliment de les mesures establertes per l’autoritat competent, sense posar en risc la pròpia seguretat o la de la resta de treballadors. En un escenari com el present, es podria considerar que aquest deure inclouria no ocultar símptomes que poguessin suggerir la possibilitat d’un contagi ni exposar-se conscientment a situacions de risc potencial, com ho seria per exemple viatjat a zones considerades no segures o vulnerar les ordres d’aïllament que afectin terceres persones. Un incompliment d’aquest tipus podria donar origen a sancions que augmentarien la seva severitat en funció de la gravetat de l’incompliment.

Paralització de l’activitat i dret a protegir la pròpia salut

L’article 4.4. de la LPRL reconeix el dret als treballadors a paralitzar la prestació laboral quan considerin que les condicions de treball són perilloses. Per tant, es possible negar-se a treballar en aquelles circumstàncies en què es consideri que existeix un «risc greu i imminent per a la salut». Davant les circumstàncies esmentades, el dret a paralitzar l’activitat pot ser adoptat per part del propi treballador o els seus representants si aquests, per majoria, consideren que existeix un incompliment per part de l’empresa a l’hora d’adoptar totes les mesures possibles per evitar l‘exposició al risc. Els Delegats de Prevenció també tenen la facultat de paralitzar l’activitat quan, per exemple, no existeixi la possibilitat de que el Comitè d’Empresa es reuneixi amb la celeritat necessària per intervenir front aquest risc imminent.

En cas que la paralització de l’activitat s’hagi instat pel representants dels treballadors o els Delegats de prevenció, aquesta decisió s’ha de comunicar de forma immediata a l’Autoritat laboral que, en el termini màxim de 24 hores, ha de procedir a ratificar-la o anul·lar-la. Qualsevol actuació de l’empresa tendent a impedir injustificadament aquest dret de paralització de l’activitat per protegir la salut dels treballadors es considerarà, segons la Llei d’Infraccions i sancions de l’Ordre Social, una infracció molt greu per part de l’empresa.

Per contra, els treballadors o aquells que actuen en la seva representació exercint aquest dret, només podran ser sancionats en aquells casos en què es demostri que han actuat amb negligència greu o amb mala fe.

Si hem patit la infecció del coronavirus o estem obligats a romandre en aïllament

Si ens veiem afectats pel virus Covid-19, ens trobarem en situació de baixa laboral i no podem treballar. El recent Reial Decret-Llei 6/2020 (que podeu consultar aquí) ha establert amb claredat que la baixa mèdica tant de les persones contagiades com d’aquelles sotmeses preventivament a ordre de confinament o períodes d’aïllament per observació sanitària tindran la consideració de derivades de contingència professional. D’aquesta forma es rectifica el criteri inicialment aplicat que determinava que la baixa seria per malaltia comuna en tots aquells supòsits en què la professió desenvolupada no tingués reconegut coma risc específic l‘exposició a malalties contagioses (tal i com succeeix amb el personal sanitari, per exemple) o quan no es pogués determinar que el contagi derivés de forma directa de la pràctica professional.

El reconeixement de la situació d’incapacitat temporal derivada d’accident de treball suposa, en més d’un aspecte, augmentar el grau de protecció de les persones emmalaltides o obligades a aïllar-se. D’una banda, redueix l’impacte econòmic de la mesura per a les persones treballadores, doncs passaran a percebre el 75% de la base reguladora des del dia següent de la baixa mèdica amb obligació per a les empreses d’abonar íntegrament el salari del dia de baixa. A més a més, en tractar-se d’una contingència professional, desapareix el requisit d’acreditar una cotització mínima a la Seguretat Social prèvia a la baixa per poder accedir-hi.

Tot i així, la mesura probablement requeriria d’una major desenvolupament normatiu, doncs encara subsisteixen alguns dubtes al respecte com ara, per exemple, si tindrà validesa respecte la consideració d’accident de treball el part de baixa emesa pel metge de família del sistema pública de salut o si hauran de ser els serveis mèdics de les mútues els encarregats de fer-ho o, entre d’altres, com s’aplicaran les millores voluntàries reconegudes per conveni que puguin estar vinculades a les contingències professionals.

La possibilitat de teletreballar

Aquesta és una de les opcions de les quals se n’està parlant més i, de fet, el propi Ministeri de Treball ha traslladat a les empreses la petició que s’adopti aquesta modalitat de treball a distància en aquells casos en què sigui possible. Ara bé, cal tenir present que les empreses no poden imposar unilateralment a la seva plantilla el treball a distància, ni tan sols a través del mecanisme previst per a la modificació substancial de les condicions de treball o mitjançant acord o pacte col·lectiu. Per tant, l’empresa haurà de comptar amb l’acord individual i el vistiplau del treballador a l’hora d’adoptar aquesta mesura. Tot i així, en una situació com la present, hem d’entendre que l’oferiment del teletreball per part de l’empresa representa una actitud conseqüent amb la responsabilitat de vetllar per la salut dels treballadors i treballadores.

La opció de treballar a distància també pot ser activada per part del propi treballador, doncs forma part del ventall d’opcions atorgat per la recent modificació de l’article 34.8 de l’Estatut dels Treballadors per a l’adaptació de jornada i de les formes de treball. En aquest cas, abans de fer-se efectiva, la mesura també requereix de l’acord entre el treballador que sol·licita treballar a distància i la seva empresa que, tret de causa justificada, ha d’acceptar la petició. En cap cas, l’empresa pot limitar-se a denegar-la sense argumentar i fonamentar la impossibilitat d’atendre la petició que li ha estat traslladada.