Les plantilles dels centres SPE Nur (Santa Margarida de Montbui) i SPE Meraki (Sant Iscle de Vallalta),dedicats al servei d’acollida d’urgència a joves migrats sense referents adults al territori, es mobilitzen contra la decisió de l’empresa EDUVIC, responsable de la gestió d’ambdós equipaments, de tancar des del passat 26 i 28 de febrer els dos centres i acomiadar les 36 persones que hi prestaven servei.
.............................................
El passat 15 de febrer, la direcció d’EDUVIC, empresa sense ànim de lucre especialitzada en la gestió de projectes educatius i d’acolliment adreçats a joves i infants, va comunicar a les plantilles dels centres SPE Nur (Santa Margarida de Montbui) i SPE Meraki (Sant Iscle de Vallalta) l’inici d’un procediment d’acomiadament col·lectiu que pretén concloure amb l’extinció del contracte de les 36 persones que treballaven en aquests centres, clausurats des del cap de setmana del 26 al 28 de febrer.
L’empresa, que a hores d’ara no ha ofert la possibilitat de recol·locacions ni indemnitzacions que vagin més enllà del mínim legalment previst, argumenta la necessitat del tancament en «la infraocupació» del centres com a conseqüència «de la reducció en l’acollida de menors no acompanyats degut a la situació de pandèmia del Covid-19».
Situació conjuntural
Anna Huertos, advocada de Col·lectiu Ronda, forma part de l’equip que assessora la plantilla dels centres en aquest procés negociador juntament amb el lletrat Josep Lluís Cots Buzón, assessor de la plantilla del centre Nur. L’advocada lamenta «una decisió que suposa la pèrdua directa de 36 llocs de treball que poden arribar a ser un total de 50 si prenem en consideració el personal extern a Eduvic que també presta serveis als centres que es vol tancar com ara, per exemple, el servei de neteja o de seguretat». L’advocada recorda que és la pròpia Eduvic en la memòria explicativa aportada al procés qui vincula inequívocament els acomiadaments amb el descens en el nombre de Joves migrats sense referents adults al territori que arriben a Catalunya a conseqüència del tancament de fronteres provocat per l’expansió de la Covid-19. « En aquest sentit -analitza Huertos- és evident que l’empresa està ignorant els nombrosos mecanismes legals que té al seu abast per respondre amb mesures temporals a una necessitat conjuntural i passatgera d’adequació dels recursos disponibles a les seves necessitats. És per a situacions com aquesta que existeixen els ERTOS o la possibilitat d’instar reduccions de jornada com a alternatives per salvaguardar els llocs de treball, però l’empresa fins ara no planteja res que no siguin acomiadaments a baix cost malgrat el creixement exponencial de la seva activitat als darrers anys. Només cal pensar que l’any 2016, Eduvic gestionava centres amb una capacitat total per a 65 menors mentre que l’any 2019, els joves acollits a les diferents instal·lacions de l’empresa ja eren 419».
Les plantilles afectades critiquen una forma de procedir per part d’Eduvic que ha rebut el vistiplau de la direcció de la DGAIA i del Departament d’Afers Socials «sense valorar l’impacte sobre l’estabilitat emocional i el benestar dels joves acollits als centres que es vol tancar, ja prou amenaçada per la seva situació particular i el context general que estem vivint. Centres com Nur i Meraki es fan càrrec d’una part absolutament essencial del procés d’acollida i integració d’aquests joves a casa nostra com és la primera atenció on es poden valorar de forma més precisa les necessitats reals del menor i quins són els elements de la resta de serveis comunitaris que millor poden satisfer-les. No té cap sentit desmantellar una part d’aquest sistema de protecció social només perquè la pandèmia ha alentit el ritme d’arribada a casa nostra de joves vulnerables, especialment quan en el passat recent hem pogut comprovar la insuficiència de la nostra capacitat d’acollida i integració, amb els problemes que això comporta».
