El TSJC ha ratificat la sentència de primera instància que atorgava la consideració d'accident laboral al suïcidi d'un exempleat de l'antiga Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) en constatar l'existència d'un “nexe causal” entre l'actitud del finat i la situació d'angoixa que li havia provocat l'apertura d'un expedient disciplinari per revelació de secret professional.
El passat 8 d'abril de 2011, després de 22 anys d'antiguitat prestant serveis a l'antiga CAM, E.S.O adoptava la tràgica decisió de posar fi a la seva vida saltant a la via del metro al pas d'un comboi per l'estació barcelonina de Joanic. Segons considera provat la resolució del TSJC, la raó que va impulsar l'exempleat de l'entitat bancària a cometre el suïcidi no era cap altra que la situació d'intensa angoixa i màxima ansietat provocada per la tramitació des de uns dies abans del fatal desenllaç d'un expedient disciplinari obert contra ell per haver pogut incórrer en “faltes laborals molt greus”. Concretament, E.S.O estava sent investigat per la pròpia entitat després que una clienta de la seva oficina l'hagués acusat d'haver facilitat a un altre client un informe sobre la seva solvència econòmica. Fets que l'empleat va reconèixer davant els seus superiors tot atribuint la seva actuació a un error fruit d'un engany i remarcant la bona fe de la seva actuació. Tanmateix, uns dies després d'oferir la seva versió, el 4 d'abril, es va iniciar la tramitació de l'expedient per “transgressió de la bona fe contractual”.
En el decurs dels 4 dies que van transcórrer des de la comunicació formal de l'apertura de l'expedient i la data del suïcidi, l'estat d'ansietat i angoixa de l'afectat no va passar inadvertit els seus companys. Amb alguns d'ells va compartir la seva por a perdre la feina i causar un greu perjudici econòmic a la seva família i, fins i tot, el temor a ser acusat en via penal per violació del secret professional. Una alteració de l'estat d'ànim que va impulsar el director de la seva oficina per iniciar gestions per tal de sol·licitar que l'expedient es resolgués en el termini més breu possible, donada l'alarmant situació d'inestabilitat i decaïment que l'afectat mostrava.
Finalment, el dia 8 d'abril, incapaç de seguir suportant la situació generada al seu voltant per allò que considerava un error i després de consultar amb un advocat de la seva confiança sobre les perspectives de resolució de l'expedient, E.S.O va adoptar la desesperada decisió de cometre suïcidi.
El suïcidi com a contingència professional
El TSJC, com ja va fer en primera instància el Jutjat Social 21 de Barcelona, ha considerat que l'actuació d'E.S.O. equival a una defunció per accident laboral, establint el dret de la vídua i la filla a veure incrementades la quantia de les respectives pensions de viduïtat i orfenesa, tal i com correspon a aquest supòsit. Segons raona la sentència, malgrat el suïcidi és un acte de pròpia voluntat, no es pot deslligar el procés d'adopció d'aquesta radical resolució de les circumstàncies que la determinen, constatant que, en aquest cas, no hi ha concurrència de cap altre tipus de causa ni en la vida personal, familiar o en l'estat de salut del finat que pogués haver estat darrera o influït decisivament en la formació de la voluntat suïcida de l'extreballador de la CAM. La mort és, per tant, derivació i conseqüència d'un desagradable episodi laboral que podia haver comportat greus perjudicis a la projecció professional de l'afectat, esdevenint d'aquesta forma una circumstància purament laboral i generant tots els drets corresponents a una contingència professional, incloent-hi l'increment de la base reguladora que serveix per calcular les prestacions dels seus familiars.
Llegeix la notícia als mitjans
El suicido de un empleado fue accidente laboral (La Vanguardia)
El TSJC declara accidente laboral el suicidio de un empleado de la CAM (El País)
