Prioritat al conveni sectorial

El TS inadmet el recurs contra una sentència que qüestiona la primacia del conveni d'empresa

El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia obliga una empresa multiservei a indemnitzar una treballadora acomiadada de forma improcedent segons les condicions econòmiques del conveni sectorial i no pas segons les taules salarials del propi conveni d'empresa, molt més baixes

El Tribunal Suprem ha inadmès el recurs de cassació interposat contra una innovadora sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia que obligava a l'empresa multiservei Mantelnor Outsourcing a indemnitzar una treballadora per acomiadament improcedent fent servir pel calcular l'import de la indemnització el salari contemplat al conveni sectorial i no el que percebia segons conveni d'empresa, considerablement inferior.

La treballadora realitzava tasques de cambrera de pis en un hotel de luxe de Màlaga contractada per l'empresa multiservei. El seu acomiadament es va produir, segons l'empresa, per raons disciplinàries el mateix dia que es formalitzava un acta d'infracció aixecada per Inspecció de Treball arran d'una denúncia de la pròpia treballadora -en situació de baixa per ansietat- argumentant excés de jornada i tracte denigrant per part dels seus superiors. La treballadora va interposar demanda contra l'acomiadament amb la petició que es declarés l'existència de situació de cessió il·legal de mà d'obra i es considerés improcedent l'extinció.

Recurs contra la sentència d'instància

En primera instància, el jutjat va desestimar la pretensió de l'existència de cessió il·legal de mà d'obra però va admetre la improcedència de l'acomiadament, obligant a l'empresa a abonar la pertinent indemnització calculant l'import dels dies de salari per any treballat que li corresponien sobre la base de la seva retribució segons conveni de la pròpia empresa, resultant una quantitat de 750 euros.

Contra aquesta decisió, la treballadora va elevar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia que va ratificar el criteri del tribunal d'instància pel que fa a la inexistència de cessió il·legal de mà d'obra però, per contra, admetia les al·legacions de la treballadora en el sentit que el càlcul de la indemnització no s'hauria de fer a partir del salari efectivament percebut sinó de la retribució establerta al conveni sectorial -el d'hosteleria de la província de Màlaga-, considerablement més elevat que el conveni d'empresa que se li venia aplicant.

Conveni sectorial i cop a la reforma laboral

La sentència del TSJA es fonamentava en el fet que el conveni sectorial malagueny incorpora entre les seves clàusules  -article 3.1- una referència específica a la subcontractació en el sector on es pot llegir que «a les activitats desenvolupades per cambreres de pisos, personal de restaurant, cuina i recepció, qualsevol que sigui l'empresa per a la qual presten serveis, els seran d'aplicació les condicions previstes en el present conveni». Una clàusula que, precisament, està en el centre de les reivindicacions del col·lectiu de netejadores d'hotel agrupades en l'associació «Las Kellys» per tal que s'adoptin mesures per evitar que la subcontractació d'aquestes tasques a través d'empreses multiserveis que disposen de convenis propis esdevingui a la pràctica una forma de pauperitzar salaris i degradar les condicions laborals. Situació que es dóna de forma constant, especialment en aquest sector, després que la reforma laboral de febrer de 2012 imposés prioritat a l'aplicació del conveni d'empresa sobre el sectorial o provincial. Aquesta disposició suposa un mecanisme per desactivar i afeblir la posició dels treballadors a l'hora de negociar les seves condicions laborals, doncs és evident que els representants de la plantilla d'una determinada empresa disposen de menys recursos, capacitat i força a l'hora de desenvolupar un procés negociador amb la conseqüència que, com veiem en el cas que ens ocupa, les condicions laborals i salarials contemplades en el conveni d'empresa resulten molt menys beneficioses que les recollides en el conveni sectorial. A mode d'exemple, i seguint amb aquest cas, podem assenyalar que segons el conveni de Mantelnor Outsourcing, a la treballadora acomiadada li corresponia un salari brut de 1041 euros mensuals (per 12 pagues), mentre que el conveni d'hostaleria de la província de Malaga estableix per a les seves funcions un salari brut de 1839,45 euros mensuals.

Recurs desestimat

La decisió del Tribunal Suprem no es pot considerar, però, un aval a la interpretació de la norma que fa el TSJA i, per tant, un qüestionament d'arrel a la preeminència del conveni d'empresa sobre el sectorial. El Suprem no ha entrat a valorar la decisió ni s'ha pronunciat sobre el raonament jurídic del tribunal andalús sinó que ha desestimat el recurs de cassació interposat per l'empresa en considerar que la sentència de contrast aportada no era vàlida. És a dir, un recurs de cassació es presenta davant el Suprem quan una de les parts considera que la resolució d'un tribunal superior de justícia es contradiu amb les conclusions d'un altre tribunal superior de justícia, dels tribunals comunitaris o del propi Tribunal Suprem sobre un cas idèntic. Per tant, que sobre una mateixa qüestió s'està arribant a decisions diferents i correspon al Suprem intervenir per fixar el criteri que caldrà seguir i evitar que es perllongui aquesta disparitat. En aquesta ocasió, el Tribunal Suprem ha conclòs que no existeix la dita discrepància pel fet de considerar que la sentència que se li presenta per provar-ho no fa referència a un cas idèntic o, al menys, amb el nivell d'equivalència exigit.

Per tant, tot i felicitar-nos per una sentència que qüestiona un dels punts més agressius i perjudicials pels treballadors de la reforma laboral, hem de ser prudents a l'hora de fer-ne valoracions. La resta de tribunals de l'Estat no estan obligats a seguir el criteri exhibit pel TSJA com sí ho estarien en cas que el Suprem s'hagués pronunciat sobre el fons de la qüestió, cosa que fins ara no ha succeït. Així doncs, una passa endavant, que pot ser significativa i transcendent de futur, però que a hores d'ara desplega uns efectes molt limitats en benefici del conjunt dels treballadors i treballadores.

El TS inadmet el recurs contra una sentència que qüestiona la primacia del conveni d'empresa

El Tribunal Suprem ha inadmès el recurs de cassació interposat contra una innovadora sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia que obligava a l'empresa multiservei Mantelnor Outsourcing a indemnitzar una treballadora per acomiadament improcedent fent servir pel calcular l'import de la indemnització el salari contemplat al conveni sectorial i no el que percebia segons conveni d'empresa, considerablement inferior.

La treballadora realitzava tasques de cambrera de pis en un hotel de luxe de Màlaga contractada per l'empresa multiservei. El seu acomiadament es va produir, segons l'empresa, per raons disciplinàries el mateix dia que es formalitzava un acta d'infracció aixecada per Inspecció de Treball arran d'una denúncia de la pròpia treballadora -en situació de baixa per ansietat- argumentant excés de jornada i tracte denigrant per part dels seus superiors. La treballadora va interposar demanda contra l'acomiadament amb la petició que es declarés l'existència de situació de cessió il·legal de mà d'obra i es considerés improcedent l'extinció.

Recurs contra la sentència d'instància

En primera instància, el jutjat va desestimar la pretensió de l'existència de cessió il·legal de mà d'obra però va admetre la improcedència de l'acomiadament, obligant a l'empresa a abonar la pertinent indemnització calculant l'import dels dies de salari per any treballat que li corresponien sobre la base de la seva retribució segons conveni de la pròpia empresa, resultant una quantitat de 750 euros.

Contra aquesta decisió, la treballadora va elevar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia que va ratificar el criteri del tribunal d'instància pel que fa a la inexistència de cessió il·legal de mà d'obra però, per contra, admetia les al·legacions de la treballadora en el sentit que el càlcul de la indemnització no s'hauria de fer a partir del salari efectivament percebut sinó de la retribució establerta al conveni sectorial -el d'hosteleria de la província de Màlaga-, considerablement més elevat que el conveni d'empresa que se li venia aplicant.

Conveni sectorial i cop a la reforma laboral

La sentència del TSJA es fonamentava en el fet que el conveni sectorial malagueny incorpora entre les seves clàusules  -article 3.1- una referència específica a la subcontractació en el sector on es pot llegir que «a les activitats desenvolupades per cambreres de pisos, personal de restaurant, cuina i recepció, qualsevol que sigui l'empresa per a la qual presten serveis, els seran d'aplicació les condicions previstes en el present conveni». Una clàusula que, precisament, està en el centre de les reivindicacions del col·lectiu de netejadores d'hotel agrupades en l'associació «Las Kellys» per tal que s'adoptin mesures per evitar que la subcontractació d'aquestes tasques a través d'empreses multiserveis que disposen de convenis propis esdevingui a la pràctica una forma de pauperitzar salaris i degradar les condicions laborals. Situació que es dóna de forma constant, especialment en aquest sector, després que la reforma laboral de febrer de 2012 imposés prioritat a l'aplicació del conveni d'empresa sobre el sectorial o provincial. Aquesta disposició suposa un mecanisme per desactivar i afeblir la posició dels treballadors a l'hora de negociar les seves condicions laborals, doncs és evident que els representants de la plantilla d'una determinada empresa disposen de menys recursos, capacitat i força a l'hora de desenvolupar un procés negociador amb la conseqüència que, com veiem en el cas que ens ocupa, les condicions laborals i salarials contemplades en el conveni d'empresa resulten molt menys beneficioses que les recollides en el conveni sectorial. A mode d'exemple, i seguint amb aquest cas, podem assenyalar que segons el conveni de Mantelnor Outsourcing, a la treballadora acomiadada li corresponia un salari brut de 1041 euros mensuals (per 12 pagues), mentre que el conveni d'hostaleria de la província de Malaga estableix per a les seves funcions un salari brut de 1839,45 euros mensuals.

Recurs desestimat

La decisió del Tribunal Suprem no es pot considerar, però, un aval a la interpretació de la norma que fa el TSJA i, per tant, un qüestionament d'arrel a la preeminència del conveni d'empresa sobre el sectorial. El Suprem no ha entrat a valorar la decisió ni s'ha pronunciat sobre el raonament jurídic del tribunal andalús sinó que ha desestimat el recurs de cassació interposat per l'empresa en considerar que la sentència de contrast aportada no era vàlida. És a dir, un recurs de cassació es presenta davant el Suprem quan una de les parts considera que la resolució d'un tribunal superior de justícia es contradiu amb les conclusions d'un altre tribunal superior de justícia, dels tribunals comunitaris o del propi Tribunal Suprem sobre un cas idèntic. Per tant, que sobre una mateixa qüestió s'està arribant a decisions diferents i correspon al Suprem intervenir per fixar el criteri que caldrà seguir i evitar que es perllongui aquesta disparitat. En aquesta ocasió, el Tribunal Suprem ha conclòs que no existeix la dita discrepància pel fet de considerar que la sentència que se li presenta per provar-ho no fa referència a un cas idèntic o, al menys, amb el nivell d'equivalència exigit.

Per tant, tot i felicitar-nos per una sentència que qüestiona un dels punts més agressius i perjudicials pels treballadors de la reforma laboral, hem de ser prudents a l'hora de fer-ne valoracions. La resta de tribunals de l'Estat no estan obligats a seguir el criteri exhibit pel TSJA com sí ho estarien en cas que el Suprem s'hagués pronunciat sobre el fons de la qüestió, cosa que fins ara no ha succeït. Així doncs, una passa endavant, que pot ser significativa i transcendent de futur, però que a hores d'ara desplega uns efectes molt limitats en benefici del conjunt dels treballadors i treballadores.