La recent sentència del Tribunal Constitucional que anul·la el mètode de càlcul d’aquest impost municipal continua generant nombrosos dubtes sobre l’abast de la resolució i la seva veritable afectació. En aquest article intentem resoldre alguns d’aquests dubtes recurrents.
........................................
La decisió del Tribunal Constitucional de considerar nul el mètode de càlcul emprat per establir la base impositiva d’aquest tribut gestionat pels ajuntaments que s’aplica en els casos de venda, donació o herència d’un habitatge ha generat tot un seguit d’incerteses sobre l’aplicació d’aquesta nul·litat i les conseqüències que implica tant per a les contribuents que haurien d’estar obligades a abonar-lo com per a les persones que ho han fet en temps recents. Uns dubtes que en bona mesura tenen a veure amb el fet que el sentit general de la sentència es va donar a conèixer abans de publicar el seu text, de tal forma que resultava difícil valorar amb precisió les disposicions de la resolució.
Atenent a l’existència d’aquests dubtes, hem creat aquest breu qüestionari per intentar respondre, fins allà on és possible fer-ho a hores d’ara, les preguntes que aquests dies ens esteu plantejant.
1) A dia d’avui, estem obligats a pagar aquest impost?
Doncs la resposta a aquesta pregunta tan lògica no pot ser tan categòrica com nosaltres voldríem. Per desplegar els seus efectes, la sentència hauria de ser publicada al BOE per satisfer els principis constitucionals de legalitat i publicitat i això, a dia d’avui, encara no ha succeït, la sentència no ha estat incorporada al BOE. De forma contradictòria, però, el text de la sentència que sí s’ha publicat a la pàgina web del Tribunal Constitucional especifica que la data d’efectes de la resolució és la «de l’aprovació de la sentència», és a dir, el 26 d’octubre.
Per tant, qui aquests dies hagi d’abonar l’import corresponent a la plusvàlua municipal ha de saber que ho fa en base a una norma que serà anul·lada amb tota seguretat i sembla perfectament raonable que no pugui ser exigida pels ajuntaments a l’espera que el Govern central modifiqui la Llei d’Hisendes Locals per crear un nou mètode de càlcul que, ara sí, esperem que compleixi amb els principis constitucionals. En qualsevol cas, quan la sentència es publiqui al BOE ja no hi haurà dubtes sobre la seva aplicabilitat: els ajuntaments no podran cobrar la plusvàlua municipal fins el moment que el tribut es modifiqui.
2) El Govern ha anunciat la reforma immediata del tribut. Em poden aplicar el nou mètode de càlcul de forma retroactiva?
La Constitució espanyola especifica amb claredat que no es poden aplicar de forma retroactiva normes que suposin, com és el cas d’un tribut o impost, una restricció individual de drets. Sent així, considerem que tot i que es rectifiquin els aspectes del tribut declarats inconstitucionals en les properes setmanes, les persones que estiguin en termini de pagar la plusvàlua municipal abans que s’aprovi la nova norma tenen dret a liquidar-lo amb valor «0» sense que se’ls pugui imposar amb posterioritat l’obligació de pagar-lo en base al valor que resulti del nou sistema de càlcul que s’acabi aprovant. No obstant caldrà veure la regulació específica del nou tribut per poder valorar aquest extrem.
3) Si ja hem abonat la plusvàlua, existeix encara la possibilitat de reclamar?
Aquesta és, amb tota seguretat, la pregunta més freqüent. Malauradament, però, la resposta encara està envoltada d’interrogants. El text de la sentència donat a conèixer especifica que no es podrà reclamar en relació a «les situacions fermes existents abans de la data d’aprovació de la sentència», que és el 26 d’octubre de 2021. Aquesta afirmació genera dubtes transcendents sobre l’extensió d’efectes de la sentència i quina és la consideració que cal donar a l’expressió «situacions fermes». Per mirar d’explicar-ho, primer cal tenir present que el règim de gestió d’aquest tribut no és igual a tots els Ajuntaments. En alguns casos, el Consistori fa una aplicació directa de la plusvàlua municipal realitzant el càlcul de l’import corresponent i procedint al seu càrrec de forma anàloga a com es fa, per exemple, amb l’IBI. Quan es dóna aquesta situació, la legislació estableix que el termini per interposar recurs contra aquest acte administratiu és de 1 mes. Però aquest no és el cas més habitual. La majoria d’ajuntaments, incloent-hi el de Barcelona, opten per gestionar l’impost en règim d’autoliquidació, és a dir, el propi contribuent és responsable de fer els càlculs i liquidar l’impost. Quan aquest és el cas, el termini per presentar recurs i sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació presentada ja no és pas d’un mes sinó de 4 anys.
Al nostre criteri, les persones que hagin abonat la plusvàlua i estiguin en termini de presentar recurs contra la liquidació o autoliquidació tenen dret a sol·licitar la devolució del pagament indegut argüint que la quantitat abonada respon a una norma declarada inconstitucional. Però hem de tenir present que no és això el que diu la sentència. Per a nosaltres, la limitació que intenta imposar el Tribunal Constitucional vulnera el principi de seguretat jurídica doncs està limitant de forma arbitrària el dret a recórrer un acte administratiu quan encara estem en el termini legalment establert per fer-ho. Una situació que recorda a la que ja es va viure quan es va intentar limitar l’aplicació retroactiva de les sentències dictades contra les clàusules sòl de la hipoteca provocant la intervenció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels consumidors de l’Estat espanyol.
Tot i que caldrà esperar a veure quina és la interpretació que es fa del text de la sentència i l’evolució dels esdeveniments, des de Col·lectiu Ronda volem posar a la vostra disposició un model de reclamació per presentar davant el vostre ajuntament. La presentació d’aquest model servirà, com a mínim, per interrompre el termini de 4 anys i obrir-nos la possibilitat de reclamar ara o bé en el futur, en funció de quina sigui la nova regulació que s’estableixi per a aquest impost.
Descarregar el model de reclamació:
Com podem veure, encara són molts els punts d’incertesa relacionats amb una sentència que imposa la nul·litat del segon impost de major transcendència econòmica pels Ajuntaments de l’Estat, només per darrera de l’IBI en termes de recaptació anual.
