Obligació de registrar la jornada

A partir del 12 de maig de 2019 serà obligatori garantir el registre diari de la jornada laboral

El Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de feina, incorpora l'obligació per a les empreses de garantir el registre diari de la jornada i reflectir l'horari «concret» d'inici i finalització.

Segons dades extretes de l'Enquesta de Població Activa (EPA) recollides al text de l'esmentat reial decret-llei, durant l'any 2017 es van fer a l'Estat espanyol una mitja de 5.8 milions d'hores extres a la setmana. Una xifra que l'any 2018 no es va reduir sinó que, ans al contrari, es va incrementar fins a situar-se en 6.4 milions a la setmana. I d'aquesta quantitat ingent d'hores extres, moltes no són objecte de remuneració ni les empreses cotitzen per elles a la Seguretat Social, defraudant al mateix temps els drets de les persones obligades a fer-les i el propi sistema de la Seguretat Social, afectant els interessos del conjunt de la ciutadania. De fet, un 48% de les persones treballadores que afirmen realitzar hores extraordinàries manifesten que no els hi són abonades.

Amb l'objectiu declarat de corregir aquesta situació i afavorir la tasca de control i sanció per part d'Inspecció de Treball front a abusos relatius a l'extensió de la jornada laboral, el Reial Decret-Llei 8/2019 estableix l'obligació del registre de jornada en relació a dos supòsits específics i un de general que tindrà efectes a partir del proper 12 de maig de 2019:

Hores extraordinàries

El nou redactat de l'article 35 de l'Estatut dels Treballadors, apartat 5, estableix que «a efectes del còmput d'hores extraordinàries, la jornada de cada treballador es registrarà dia a dia i es totalitzarà en el període fixat per a l'abonament de les retribucions, lliurant còpia del resum al treballador en el corresponent rebut».

És a dir, en cada període de pagament, l'empresa haurà de facilitar al treballador un comprovant de les hores realitzades que s'adjuntarà al rebut de salaris.

Treballadors a temps parcial

En aquest cas, l'article 12 de l'ET, apartat 4c, especifica que «la jornada dels treballadors a temps parcial es registrarà dia a dia i es totalitzarà mensualment, lliurant còpia al treballador, juntament amb el rebut de salaris, del resum de les hores realitzades cada mes, tant les ordinàries com les complementàries».

L'empresa estarà obligada a conservar i mantenir aquests registres durant almenys 4 anys, sent que l'incompliment de l'obligació de registre i conservació tindrà com a conseqüència que es presumirà que el contracte ha estat celebrat a jornada completa i no pas a temps parcial, tret que l'empresa aporti proves fefaents en sentit contrari.

A banda d'aquests dos supòsits específics -temps parcial i treballadors sota l'efecte d'un pacte o acord per fer hores extraordinàries- el reial decret-llei també estableix de forma general i ordinària el registre obligatori de la jornada laboral per a tots els treballadors i treballadores. Aquestes són les principals novetats introduïdes en el contingut de l'article 34 de l'ET:

  • L'empresa ha de garantir el registre de la jornada, incloent-hi l'horari concret d'inici i finalització de la jornada laboral, sens perjudici de les mesures de flexibilitat horària que puguin ser d'aplicació
  • El Govern es reserva la potestat d'establir, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, ampliacions o limitacions «en l'ordenament i la durada de les jornades de treball i els descansos, així com especialitats en les obligacions de registre de jornada per a aquells sectors, feines i categories professionals que per les seves peculiaritats ho requereixin»

La organització, característiques i implantació del registre obligatori de jornada es concretarà preferentment a través dels mecanismes de negociació col·lectiva o un acord d'empresa. En defecte d'acord, l'organització del registre de jornada es farà a través de la decisió del propi empresari prèvia consulta amb els representants legals dels treballadors.

Punt i final a la controvèrsia del control horari?

L'obligació de registre de la jornada podria esdevenir, sens dubte, un element cabdal per a l'efectiu desenvolupament de la tasca de control i sanció de pràctiques empresarials abusives en l'àmbit de l'extensió de la jornada. Cal tenir present que, durant l'any 2018, les reclamacions relacionades amb el temps de treball van representar un 35% del total de denúncies presentades davant la Inspecció de Treball, percentatge que permet apreciar la magnitud del problema.

Amb anterioritat a l'aprovació del recent Decret-llei, la qüestió del control en matèria de temps de treball i realització d'hores extraordinàries, ha estat objecte de sobtats canvis de rumb i criteri que han generat una notable confusió als darrers anys. L'inici de la polèmica es podria situar en la sentència de l'Audiència Nacional de l'any 2015 referent al cas Bankia on s'establia que l'obligació del control de jornada era extensiva a la totalitat de la plantilla i no únicament als empleats compromesos a realitzar hores extres. A recer d'aquesta doctrina, Inspecció de Treball va dictar una Instrucció – la 3/2016 sobre control en matèria de temps de treball i hores extraordinàries- que instava els inspectors a parar especial atenció a comprovar que les empreses realitzaven aquest control horari que consideraven, com a resultat de la decisió de l'Audiència Nacional, obligatori per a totes les empreses i els seus treballadors, incloent-hi els contractats a jornada completa i els que no tenien cap compromís voluntari de fer hores extres.

Aquesta situació, però, no es mantindria durant molt de temps, doncs l'any 2017, el Tribunal Suprem rebatia frontalment el criteri de l'Audiència Nacional i considerava que «de forma evident i terminant» la normativa laboral no considerava l'absència del control de jornada de la totalitat dels treballadors susceptible de ser considerada una infracció i limitava novament la potestat d'Inspecció de Treball per exigir aquest registre de les hores treballades només en relació a les hores extraordinàries i la jornada dels treballadors a temps parcial. És a dir, el Tribunal Suprem desactivava la doctrina de l'Audiència Nacional i retornava la situació al moment previ a la publicació de l'esmentada sentència de Bankia. Una decisió que, val a dir, ha motivat la presentació per part de l'Audiència Nacional de diverses qüestions prejudicials adreçades al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el sentit de determinar si la doctrina del Suprem considerant no exigible per a les empreses el registre de la jornada laboral podria contravenir la legislació comunitària.

Ara, la publicació del Reial decret llei 8/2019 posa punt i final a la disparitat d'interpretacions de la norma explicitant, en el mateix sentit que ho havia fet l'Audiència Nacional, l'obligació taxativa de dur a terme el control, la gestió i la conservació dels registres de jornada, esdevenint sancionable l'incompliment d'aquest imperatiu normatiu.

A partir del 12 de maig de 2019 serà obligatori garantir el registre diari de la jornada laboral

Segons dades extretes de l'Enquesta de Població Activa (EPA) recollides al text de l'esmentat reial decret-llei, durant l'any 2017 es van fer a l'Estat espanyol una mitja de 5.8 milions d'hores extres a la setmana. Una xifra que l'any 2018 no es va reduir sinó que, ans al contrari, es va incrementar fins a situar-se en 6.4 milions a la setmana. I d'aquesta quantitat ingent d'hores extres, moltes no són objecte de remuneració ni les empreses cotitzen per elles a la Seguretat Social, defraudant al mateix temps els drets de les persones obligades a fer-les i el propi sistema de la Seguretat Social, afectant els interessos del conjunt de la ciutadania. De fet, un 48% de les persones treballadores que afirmen realitzar hores extraordinàries manifesten que no els hi són abonades.

Amb l'objectiu declarat de corregir aquesta situació i afavorir la tasca de control i sanció per part d'Inspecció de Treball front a abusos relatius a l'extensió de la jornada laboral, el Reial Decret-Llei 8/2019 estableix l'obligació del registre de jornada en relació a dos supòsits específics i un de general que tindrà efectes a partir del proper 12 de maig de 2019:

Hores extraordinàries

El nou redactat de l'article 35 de l'Estatut dels Treballadors, apartat 5, estableix que «a efectes del còmput d'hores extraordinàries, la jornada de cada treballador es registrarà dia a dia i es totalitzarà en el període fixat per a l'abonament de les retribucions, lliurant còpia del resum al treballador en el corresponent rebut».

És a dir, en cada període de pagament, l'empresa haurà de facilitar al treballador un comprovant de les hores realitzades que s'adjuntarà al rebut de salaris.

Treballadors a temps parcial

En aquest cas, l'article 12 de l'ET, apartat 4c, especifica que «la jornada dels treballadors a temps parcial es registrarà dia a dia i es totalitzarà mensualment, lliurant còpia al treballador, juntament amb el rebut de salaris, del resum de les hores realitzades cada mes, tant les ordinàries com les complementàries».

L'empresa estarà obligada a conservar i mantenir aquests registres durant almenys 4 anys, sent que l'incompliment de l'obligació de registre i conservació tindrà com a conseqüència que es presumirà que el contracte ha estat celebrat a jornada completa i no pas a temps parcial, tret que l'empresa aporti proves fefaents en sentit contrari.

A banda d'aquests dos supòsits específics -temps parcial i treballadors sota l'efecte d'un pacte o acord per fer hores extraordinàries- el reial decret-llei també estableix de forma general i ordinària el registre obligatori de la jornada laboral per a tots els treballadors i treballadores. Aquestes són les principals novetats introduïdes en el contingut de l'article 34 de l'ET:

  • L'empresa ha de garantir el registre de la jornada, incloent-hi l'horari concret d'inici i finalització de la jornada laboral, sens perjudici de les mesures de flexibilitat horària que puguin ser d'aplicació
  • El Govern es reserva la potestat d'establir, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, ampliacions o limitacions «en l'ordenament i la durada de les jornades de treball i els descansos, així com especialitats en les obligacions de registre de jornada per a aquells sectors, feines i categories professionals que per les seves peculiaritats ho requereixin»

La organització, característiques i implantació del registre obligatori de jornada es concretarà preferentment a través dels mecanismes de negociació col·lectiva o un acord d'empresa. En defecte d'acord, l'organització del registre de jornada es farà a través de la decisió del propi empresari prèvia consulta amb els representants legals dels treballadors.

Punt i final a la controvèrsia del control horari?

L'obligació de registre de la jornada podria esdevenir, sens dubte, un element cabdal per a l'efectiu desenvolupament de la tasca de control i sanció de pràctiques empresarials abusives en l'àmbit de l'extensió de la jornada. Cal tenir present que, durant l'any 2018, les reclamacions relacionades amb el temps de treball van representar un 35% del total de denúncies presentades davant la Inspecció de Treball, percentatge que permet apreciar la magnitud del problema.

Amb anterioritat a l'aprovació del recent Decret-llei, la qüestió del control en matèria de temps de treball i realització d'hores extraordinàries, ha estat objecte de sobtats canvis de rumb i criteri que han generat una notable confusió als darrers anys. L'inici de la polèmica es podria situar en la sentència de l'Audiència Nacional de l'any 2015 referent al cas Bankia on s'establia que l'obligació del control de jornada era extensiva a la totalitat de la plantilla i no únicament als empleats compromesos a realitzar hores extres. A recer d'aquesta doctrina, Inspecció de Treball va dictar una Instrucció – la 3/2016 sobre control en matèria de temps de treball i hores extraordinàries- que instava els inspectors a parar especial atenció a comprovar que les empreses realitzaven aquest control horari que consideraven, com a resultat de la decisió de l'Audiència Nacional, obligatori per a totes les empreses i els seus treballadors, incloent-hi els contractats a jornada completa i els que no tenien cap compromís voluntari de fer hores extres.

Aquesta situació, però, no es mantindria durant molt de temps, doncs l'any 2017, el Tribunal Suprem rebatia frontalment el criteri de l'Audiència Nacional i considerava que «de forma evident i terminant» la normativa laboral no considerava l'absència del control de jornada de la totalitat dels treballadors susceptible de ser considerada una infracció i limitava novament la potestat d'Inspecció de Treball per exigir aquest registre de les hores treballades només en relació a les hores extraordinàries i la jornada dels treballadors a temps parcial. És a dir, el Tribunal Suprem desactivava la doctrina de l'Audiència Nacional i retornava la situació al moment previ a la publicació de l'esmentada sentència de Bankia. Una decisió que, val a dir, ha motivat la presentació per part de l'Audiència Nacional de diverses qüestions prejudicials adreçades al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el sentit de determinar si la doctrina del Suprem considerant no exigible per a les empreses el registre de la jornada laboral podria contravenir la legislació comunitària.

Ara, la publicació del Reial decret llei 8/2019 posa punt i final a la disparitat d'interpretacions de la norma explicitant, en el mateix sentit que ho havia fet l'Audiència Nacional, l'obligació taxativa de dur a terme el control, la gestió i la conservació dels registres de jornada, esdevenint sancionable l'incompliment d'aquest imperatiu normatiu.