El passat dimecres, dia 17 de març, la Generalitat va presentar públicament el nou protocol de seguiment i tractament clínic de la simptomatologia i les patologies derivades de la infecció per la SARS-Cov-2 que afecten les víctimes de la Covid Persistent. La publicació del protocol era un compromís del Departament de Salut i que el col·lectiu d’Afectades i afectats persistents per la Covid 19 portava reclamant fa molt de temps. El passat mes de desembre la plataforma de suport mutu Col·lectiu d’Afectats i Afectades Persistents per la Covid-19 integrat per prop de 1500 persones i el Col·lectiu Ronda vam denunciar al desatenció i la vulnerabilitat de les persones amb Covid Persistent, mitjançant una concorreguda roda de premsa. La plataforma ha editat al mateix temps un document de preguntes freqüents per a persones afectades.
Amb la publicació de la Guia clínica no acaba res, sinó que cal que es comencin a apreciar els seus efectes en l’abordatge clínic de la simptomatologia i patologies derivades de la infecció per Covid-19, tal i com va traslladar el col·lectiu a la sessió de treball prèvia a la roda de premsa de la presentació.
Des del col·lectiu, reclamen la coordinació de tots els organisme de Salut Pública. Una de les portaveus, Silvia Soler, va incidir en dos punts molt importants: “Si els nostres professionals d’atenció primària desconeixen la malaltia, com podem els metges de l’ICAM avaluar el nostre estat de salut?”. També va recordar que “ el col·lapse sanitari de la primera onada, fa que moltes de les persones que segueixen malaltes tot just ara comencen a rebre les derivacions als especialistes i les sessions de rehabilitació. Vivim una situació de doble desigualtat: sense proves perquè no s’han pogut fer les derivacions, l’Institut d’Avaluacions Mèdiques, obligat per llei, ens comença a cridar ara, quan tot just fa un any”.
La plataforma ha redactat un document de preguntes freqüents confeccionat amb l’assessorament de Col·lectiu Ronda que intenta respondre els dubtes més freqüents de les persones afectades. Un document on es dona resposta a qüestions relacionades amb la situació d’incapacitat temporal derivada de la Covid-19, el paper de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social en la determinació de la contingència o, entre d’altres, com actuar davant una eventual alta per part de l’ICAM (actual SGAM) quan encara no s’ha recuperat plenament la capacitat laboral.
Des de la plataforma es remarca que l’edició del document respon a «la necessitat de seguir informant les persones afectades sobre quins són els seus drets i com han de procedir doncs, a banda d’haver patit en la seva immensa majoria una situació de veritable oblit assistencial per part dels serveis de salut pública, també han sofert les conseqüències d’actuacions qüestionables per part de les mútues de treball i, sobretot, de l’SGAM, l’antic tribunal mèdic».
Pau Estévez, advocat de Col·lectiu Ronda que forma part de l’equip assessor de la plataforma d’afectades i afectats, no oculta la seva inquietud respecte quina pot ser la forma de procedir de l’SGAM en el futur proper. «Actualment, aquest organisme continua col·lapsat -explica el lletrat- i ens trobem amb nombrosos casos de gent que, malgrat estar en situació d’incapacitat temporal durant llargs períodes de temps, no han estat cridats per l’SGAM per a les pertinents revisions ni tenen cap proposta d’alta o incapacitat permanent. Una forma de procedir sense precedents. Però al mateix temps, també comencem a veure casos de persones a qui s’ha donat l’alta sense ni tan sols una visita presencial amb els facultatius, simplement a partir de la lectura d’uns informes mèdics que tant la plataforma com diferents professionals sanitaris consideren que, en el cas de les persones afectades per Covid persistent, estan sent insuficients i incomplets. Ens fa por que ara, quan algunes de les baixes mèdiques assoleixen l’any de durada, es generalitzin les altes mèdiques deficientment motivades».
Motius per a l’esperança
Representants de la plataforma recorden que «algunes de nosaltres fa un any que vivim amb dolor i tot tipus d’afectacions. I hi ha molta més gent que ho està patint. No tan sols parlem de la persistència de la simptomatologia pròpia de la Covid Persistent. En alguns casos, ens trobem també amb el desenvolupament de noves patologies, especialment autoimmues, que han aparegut com a conseqüència del contagi inicial». En aquest sentit, però, el col·lectiu també expressa la seva «esperança» en què la situació experimenti un tomb que obri la porta a «la definitiva implantació de tractaments mèdics adequats i el reconeixement de la malaltia i la simptomatologia persistents i, d’altra banda, les seqüeles post-covid» Una esperança que es concreta en la publicació de l’esmentat protocol clínic, després d’un any d’incerteses i en la recent assignació a la síndrome de Covid persistent, d’un codi específic de malaltia a l’eCAP, el programa d’història clínica informatitzada que fan servir els metges de família, pediatres i infermers de centres d’Atenció Primària quan visiten els seus pacients. «La creació d’aquest codi -emfatitza la Plataforma- era una de les nostres grans reivindicacions per tal que fos possible que es deixés de valorar i de tractar els diferents símptomes (cefalees, dolor toràcic, afectacions de l’aparell digestiu, dispnea...) com a expressions patològiques aïllades i s’abordés el seu tractament de forma més efectiva i amb la perspectiva del seu origen comú derivat de la Covid-19».
