L’expedient d’acomiadament col·lectiu desenvolupat en el marc de la fase de liquidació del procés concursal que afecta l’empresa tarragonina ha finalitzat sense acord després que una part majoritària de la plantilla rebutgés una proposta que no oferia cap tipus de garantia ni compensació en relació a l’import de les 4 nòmines deixades de percebre
.............................................
«La situació és desesperada, fa 4 mesos que no cobrem la nòmina mentre veiem com s’han incomplert tots els compromisos incorporats al pla de viabilitat i traslladats als creditors de la companyia», declaren representants de la plantilla d’Aragonés Transports, empresa que ocupa una quarantena de persones amb seu a Constantí (Tarragona) i que compta també amb un centre de treball a Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona).
Sense salari i sense ocupació real per manca d’activitat, la plantilla d’Aragonés Transports denuncia el que consideren una situació «d’extrema vulnerabilitat» com a conseqüència de la pèssima gestió de la companyia «que ha generat un volum de deute insostenible i insalvable que condemna l’empresa al seu tancament definitiu». En aquest sentit, la plantilla, representada de forma majoritària per Col·lectiu Ronda, recorda que Aragonés Transports va aconseguir deixar enrere amb anterioritat una situació d’enorme dificultat quan l’any 2018 va sortir de la situació de concurs de creditors en què es trobava des de l’abril de 2016 mitjançant la signatura d’un conveni amb els seus creditors i l’aprovació d’un pla de viabilitat i reestructuració de deute que permetia encarar el futur amb cert optimisme. «En aquell moment -recorden els treballadors de l’empresa- la plantilla va fer costat i va realitzar un enorme esforç per afavorir la viabilitat de l’empresa. Vam ser els primers en creure que la situació es podia redreçar sense el llast del deute precedent, però des de llavors l’únic que s’ha fet ha estat repetir, agreujats, els errors del passat i reprendre el camí d’una gestió erràtica que ens ha portat fins a la situació actual, absolutament desesperada». Entre els exemples d’aquesta gestió plagada d’errades, la plantilla de l’empresa tarragonina esmenta, entre d’altres, «la incapacitat de la direcció per aconseguir finançament o l’arribada de nous inversors en disposició de corregir el rumb de la companyia. Promeses que se’ns han traslladat incansablement als darrers anys a plantilla, proveïdors i clients i que han estat reiteradament incomplertes, provocant la degradació progressiva del servei que l’empresa estava en disposició d’oferir i, lògicament, la pèrdua de confiança d’uns i altres, que han acabat marxant».
En aquest context, els treballadors i treballadores d’Aragonés Transports, reclamen atenció i consideració per a la seva situació. « Se’ns deuen 4 nòmines. 4 mesos sense cobrar, sense feina ni possibilitat d’accedir a la prestació d’atur. Molta gent ha hagut de renunciar als seus drets i han causat baixa voluntària perquè no podien sostenir aquesta situació i necessitaven cobrar d’algun lloc per evitar, per exemple, perdre casa seva. I tenim la sensació de ser els últims a la llistat de prioritats en aquest concurs de creditors. Som els veritables ostatges d’un procés concursal on s’estan prenent en consideració els interessos de tothom, sobretot els de la pròpia empresa, abans que no pas els nostres, que vivim amb l’aigua al coll malgrat haver posat molt de la nostra part per ajudar Aragonés Transports».
Per a Joana Badia i Clàudia Guasch, advocades de Col·lectiu Ronda que assessoren una part majoritària de la plantilla, resulta inadmissible «que no s’avantposi el cobrament dels deutes acumulats vers la plantilla i que es perllongui una situació insostenible en comptes de prioritzar l’obtenció dels recursos necessaris per tal d’oferir una sortida digna a unes persones que no són en absoluts responsables de la situació actual de l’empresa, però que són les que més estan patint les conseqüències d’aquest procés». Sent així, les advocades reclamen «el tracte preferent que la plantilla mereix, per davant de consideracions incertes» i lamenten que, malauradament, «els processos concursals continuïn primant els interessos dels creditors institucionals fins i tot en casos com el present, quan és evident que la plantilla no pot sostenir aquesta situació i se’ls està empenyent a la renúncia dels seus drets més elementals».
