Indemnització pels veïns de Cerdanyola i Ripollet

Uralita haurà d'indemnitzar amb 1.7 milions un grup de veïns afectats per l'amiant

El Jutjat de Primera Instància número 5 de Madrid ha condemnat l'empresa URALITA S.A. a abonar 1.7 milions d'euros en concepte d'indemnització per les patologies relacionades amb l'exposició a l'amiant d'un grup de 14 veïns de les localitats de Ripollet i Cerdanyola, ciutat on la multinacional va ubicar entre 1907 i 1997 el que va arribar a ser el major centre productiu a Espanya.

Els jutjats de Madrid han tornat a condemnar a la multinacional URALITA S.A. per les patologies mortals relacionades amb l'exposició a l'amiant que afecten els habitants de les localitats veïnes de Cerdanyola i Ripollet, incloent-hi persones sense relació laboral directa amb l'empresa que s'han vist afectades per residir a les rodalies de la fàbrica ubicada a Cerdanyola i dedicada a la fabricació de fibrociment i materials derivats. Si el passat desembre era l'Audiència Provincial de Madrid qui dictava una històrica sentència que, per primera vegada, responsabilitzava URALITA per danys ambientals i les malalties de veïns exposats a l'amiant per la proximitat dels seus domicilis respecte a la fàbrica de Cerdanyola, en aquesta ocasió és el Jutjat de Primera Instància número 5 de Madrid qui acredita que les defuncions d'un grup de 14 veïns i familiars d'extreballadors tenen el seu origen i causa en la "falta de diligència" de l'empresa. En la seva resolució, el jutjat madrileny observa que "l'empresa URALITA no va actuar amb la diligència deguda en ser conegut l'elevat risc de la utilització de l'amiant per la comunitat científica ja des d'abans de mitjan el segle XX, estant obligada una multinacional com la demandada a conèixer l'estat de la ciència sobre els danys de la matèria primera per ella utilitzada, (l'amiant), de manera que hauria d'haver actuat en conseqüència". Un coneixement sobre la perillositat del material que reiteradament URALITA ha intentat negar en els nombrosos processos judicials que han determinat la seva responsabilitat sobre les afectacions causades per la inhalació de fibres d'amiant i l'absència de mesures efectives de prevenció i protecció de la salut a les seves instal·lacions. Suposat desconeixement al qual la magistrada no atorga cap credibilitat en constatar que "aquesta entitat no ha acreditat prou que adoptés no ja les mesures a què legalment estigués obligada, sinó aquelles que, d'acord amb els coneixements que hi ha hagut en el moment, havien d'haver-implementat segons la diligència i cura que li era exigible a l'empresa en venir desenvolupant la seva activitat productiva amb materials que coneixia, ja des d'almenys 1940, eren perillosos".

Carrers asfaltats amb amiant i núvols de pols mortal

 
 Hi ha una sòlida jurisprudència, incloses nombroses resolucions del Tribunal Suprem, que han establert inequívocament la responsabilitat de URALITA sobre les malalties d'origen laboral que han patit i patiran moltes de les persones que van treballar a fàbriques com la de Cerdanyola com a conseqüència de desenvolupar la seva activitat laboral en situació de manca de mesures de seguretat. Un incompliment de la normativa que va estendre malèvolament els seus efectes a l'entorn familiar d'aquests treballadors a través de les fibres d'amiant que impregnaven la seva roba de treball "no proporcionant l'empresa els mitjans necessaris perquè la roba de treball no quedés impregnada d'amiant i no posant els mitjans necessaris perquè aquella no hagués de ser rentada i planxada en els domicilis particulars dels treballadors, ja que, durant anys, l'avui demandada no va disposar d'un servei de bugaderia i, quan es va disposar d'aquest, Uralita va permetre que la roba se seguís rentant en els domicilis particulars de cada treballador, sabent del risc que aquesta activitat podria suposar per a aquells que manipulessin aquestes peces de vestir sense cap tipus de protecció". Però la sentència del Jutjat de Primera Instància número 5 de Madrid va més enllà i estableix també la responsabilitat d'URALITA sobre les defuncions dels veïns d'una ciutat on "els carrers es van asfaltar amb restes de la fàbrica d'Uralita i, en assecar-se, el amiant quedava en l'ambient i, també, a sota de l'asfalt, de manera que el contacte amb el mateix era evident ". I no era aquest l'únic factor de risc per a les persones amb el seu domicili situat en un radi de prop de 2 quilòmetres de distància respecte a la fàbrica. La sentència recorda que ja el 1977, Inspecció de treballar "va detectar nombrosos incompliments relacionats com ara que no es feia el filtrat de la pols, ni hi havia extraccions centralitzades per evitar que l'amiant sortís de les naus, de manera que escapava per portes i finestres" provocant la presència persistent i quotidiana al voltant de la fàbrica que una testimoni present a l'acte de judici va descriure com "un veritable núvol de pols d'amiant".

 
 Sessió informativa a Getafe

 
 Col·lectiu Ronda treballa en favor dels drets de les víctimes de l'amiant des de la dècada dels 70, especialment en localitats de la perifèria barcelonina com Castelldefels o, especialment, Cerdanyola i Ripollet, considerades la "zona zero" de l'amiant a Espanya per les xifres extremes de prevalença de malalties causades per aquest material entre la seva població. Així, si la proporció habitual de patologies vinculades amb l'asbest és de 10 casos per any i milió d'habitants, en aquestes ciutats la luctuosa xifra s'eleva fins a 95.

 
 Però no són aquestes les úniques ciutats marcades pel llegat de mort de l'amiant i Uralita. La ciutat de Getafe i altres localitats veïnes també pateixen de forma molt especial les conseqüències d'haver acollit una important fàbrica de la multinacional per on van passar milers de treballadors sotmesos a idèntica falta de mesures de seguretat i prevenció que protegissin la seva salut i la de les seves famílies i veïns.

 
 Amb la intenció de compartir experiències i aprofundir en el coneixement que la població de Getafe té respecte a la perillositat de l'amiant, el proper dia 20 DE SETEMBRE se celebrarà un ACTE INFORMATIU al centre Cívic Juan de la Cierva que servirà per presentar la "Guia informativa sobre l'amiant "editada per l'Associació de Víctimes Afectades per l'amiant de Catalunya (AVAAC). A l'acte, hi participaran les advocades Esther Pérez i Raquel Lafuente, expertes en els drets de les víctimes de l'amiant, i la doctora Maria Antònia Juretschke, pneumóloga de l'Hospital Universitari de Getafe.

TV3- Telenotícies (19/10/18)

Uralita haurà d'indemnitzar amb 1.7 milions un grup de veïns afectats per l'amiant

Els jutjats de Madrid han tornat a condemnar a la multinacional URALITA S.A. per les patologies mortals relacionades amb l'exposició a l'amiant que afecten els habitants de les localitats veïnes de Cerdanyola i Ripollet, incloent-hi persones sense relació laboral directa amb l'empresa que s'han vist afectades per residir a les rodalies de la fàbrica ubicada a Cerdanyola i dedicada a la fabricació de fibrociment i materials derivats. Si el passat desembre era l'Audiència Provincial de Madrid qui dictava una històrica sentència que, per primera vegada, responsabilitzava URALITA per danys ambientals i les malalties de veïns exposats a l'amiant per la proximitat dels seus domicilis respecte a la fàbrica de Cerdanyola, en aquesta ocasió és el Jutjat de Primera Instància número 5 de Madrid qui acredita que les defuncions d'un grup de 14 veïns i familiars d'extreballadors tenen el seu origen i causa en la "falta de diligència" de l'empresa. En la seva resolució, el jutjat madrileny observa que "l'empresa URALITA no va actuar amb la diligència deguda en ser conegut l'elevat risc de la utilització de l'amiant per la comunitat científica ja des d'abans de mitjan el segle XX, estant obligada una multinacional com la demandada a conèixer l'estat de la ciència sobre els danys de la matèria primera per ella utilitzada, (l'amiant), de manera que hauria d'haver actuat en conseqüència". Un coneixement sobre la perillositat del material que reiteradament URALITA ha intentat negar en els nombrosos processos judicials que han determinat la seva responsabilitat sobre les afectacions causades per la inhalació de fibres d'amiant i l'absència de mesures efectives de prevenció i protecció de la salut a les seves instal·lacions. Suposat desconeixement al qual la magistrada no atorga cap credibilitat en constatar que "aquesta entitat no ha acreditat prou que adoptés no ja les mesures a què legalment estigués obligada, sinó aquelles que, d'acord amb els coneixements que hi ha hagut en el moment, havien d'haver-implementat segons la diligència i cura que li era exigible a l'empresa en venir desenvolupant la seva activitat productiva amb materials que coneixia, ja des d'almenys 1940, eren perillosos".

Carrers asfaltats amb amiant i núvols de pols mortal

 
 Hi ha una sòlida jurisprudència, incloses nombroses resolucions del Tribunal Suprem, que han establert inequívocament la responsabilitat de URALITA sobre les malalties d'origen laboral que han patit i patiran moltes de les persones que van treballar a fàbriques com la de Cerdanyola com a conseqüència de desenvolupar la seva activitat laboral en situació de manca de mesures de seguretat. Un incompliment de la normativa que va estendre malèvolament els seus efectes a l'entorn familiar d'aquests treballadors a través de les fibres d'amiant que impregnaven la seva roba de treball "no proporcionant l'empresa els mitjans necessaris perquè la roba de treball no quedés impregnada d'amiant i no posant els mitjans necessaris perquè aquella no hagués de ser rentada i planxada en els domicilis particulars dels treballadors, ja que, durant anys, l'avui demandada no va disposar d'un servei de bugaderia i, quan es va disposar d'aquest, Uralita va permetre que la roba se seguís rentant en els domicilis particulars de cada treballador, sabent del risc que aquesta activitat podria suposar per a aquells que manipulessin aquestes peces de vestir sense cap tipus de protecció". Però la sentència del Jutjat de Primera Instància número 5 de Madrid va més enllà i estableix també la responsabilitat d'URALITA sobre les defuncions dels veïns d'una ciutat on "els carrers es van asfaltar amb restes de la fàbrica d'Uralita i, en assecar-se, el amiant quedava en l'ambient i, també, a sota de l'asfalt, de manera que el contacte amb el mateix era evident ". I no era aquest l'únic factor de risc per a les persones amb el seu domicili situat en un radi de prop de 2 quilòmetres de distància respecte a la fàbrica. La sentència recorda que ja el 1977, Inspecció de treballar "va detectar nombrosos incompliments relacionats com ara que no es feia el filtrat de la pols, ni hi havia extraccions centralitzades per evitar que l'amiant sortís de les naus, de manera que escapava per portes i finestres" provocant la presència persistent i quotidiana al voltant de la fàbrica que una testimoni present a l'acte de judici va descriure com "un veritable núvol de pols d'amiant".

 
 Sessió informativa a Getafe

 
 Col·lectiu Ronda treballa en favor dels drets de les víctimes de l'amiant des de la dècada dels 70, especialment en localitats de la perifèria barcelonina com Castelldefels o, especialment, Cerdanyola i Ripollet, considerades la "zona zero" de l'amiant a Espanya per les xifres extremes de prevalença de malalties causades per aquest material entre la seva població. Així, si la proporció habitual de patologies vinculades amb l'asbest és de 10 casos per any i milió d'habitants, en aquestes ciutats la luctuosa xifra s'eleva fins a 95.

 
 Però no són aquestes les úniques ciutats marcades pel llegat de mort de l'amiant i Uralita. La ciutat de Getafe i altres localitats veïnes també pateixen de forma molt especial les conseqüències d'haver acollit una important fàbrica de la multinacional per on van passar milers de treballadors sotmesos a idèntica falta de mesures de seguretat i prevenció que protegissin la seva salut i la de les seves famílies i veïns.

 
 Amb la intenció de compartir experiències i aprofundir en el coneixement que la població de Getafe té respecte a la perillositat de l'amiant, el proper dia 20 DE SETEMBRE se celebrarà un ACTE INFORMATIU al centre Cívic Juan de la Cierva que servirà per presentar la "Guia informativa sobre l'amiant "editada per l'Associació de Víctimes Afectades per l'amiant de Catalunya (AVAAC). A l'acte, hi participaran les advocades Esther Pérez i Raquel Lafuente, expertes en els drets de les víctimes de l'amiant, i la doctora Maria Antònia Juretschke, pneumóloga de l'Hospital Universitari de Getafe.

TV3- Telenotícies (19/10/18)