El TSJC posa fi a la doble escala salarial a les farmàcies de Barcelona


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una sentència clau que elimina la discriminació salarial entre treballadores amb diferents dates d'ingrés a les farmàcies de la província de Barcelona. La decisió posa fi a la doble escala salarial creada per conveni que afectava les treballadores contractades després de l'1 de gener de 2016

........................................................

L’origen del conflicte el trobem en el procés negociador del conveni col·lectiu del sector d’oficines de farmàcia de la província de Barcelona corresponent als anys 2014-2017. En aquell moment, les parts signatàries van acordar eliminar el cobrament de la paga extra de primavera i substituir-lo a partir de l’1 de gener de 2016 per un nou complement anomenat Complement Personal Ex Primavera (CPExP) d’import equivalent a la paga suprimida. L’acord per implementar la mesura es va justificar per tal «d’ajustar els costos salarials a la realitat econòmica del sector» i va establir que la percepció d’aquest complement es limitaria a les treballadores que fins aleshores havien venint cobrant 15 pagues anuals per no causar un perjudici econòmic, però excloïa del cobrament a les treballadores contractades amb posterioritat al gener de 2016. Una situació que, a criteri del TSJC, i en resposta a la demanda interposada pel sindicat Associació de Farmacèutics Adjunts i Substituts de Catalunya (AFASCAT) representats pel Col·lectiu Ronda, vulnera el principi constitucional d’igualtat recollit a l’article 14 de la Carta Magna. Així, segons la resolució, la substitució d’una de les 15 pagues extres que tenien reconegudes les treballadores del sector pel nou Complement Personal Ex Primavera (CPExP) durant els 9 anys transcorreguts des de l’entrada en vigor de la mesura ha suposat «introduir un tracte diferenciat que es projectava sobre situacions jurídiques homogènies, prenent com a factor de diferenciació únicament la data d’ingrés de cada treballador, sense complementar amb altres factors que justifiquessin la raonabilitat de la diferència, que es perpetua en el temps sense previsió de desaparició progressiva, sense mesures de contraprestació específiques per a les persones perjudicades [i] sense que concorri cap criteri de proporcionalitat».

La sentència del TSJC, per tant, representa un canvi significatiu per als treballadors de les farmàcies de Barcelona, molt especialment per a les persones contractades amb posterioritat al gener de 2016 fins ara excloses del cobrament d’un complement equivalent a l’import d’una paga extra, equiparant-los a les condicions retributives dels treballadors i treballadores de més antiguitat. Un col·lectiu de persones que representen un percentatge molt elevat de les més de 11.000 treballadores que tenen les seves condicions laborals regides pel Conveni d’oficines farmàcies de la província de Barcelona.

Conseqüències econòmiques de la sentència

La resolució del TSJC no limita els seus efectes a establir el dret de totes les treballadores adscrites al Conveni Col·lectiu d’oficines de Farmàcia de Barcelona a percebre de futur el Complement Personal ex Primavera, al marge de quina hagi estat la data de la seva incorporació a l’empresa, sinó que permetrà també reclamar una part dels imports que haurien d’haver percebut. Concretament, segons disposa la legislació, les treballadores interessades que ho vulguin tindran dret a reclamar l’import del Complement corresponent a l’exercici 2025 i 2024, atès que el sindicat AFASCAT va interposar la demanda impugnant el conveni a l’octubre d’aquest any. En aquest sentit, és important recordar que malgrat establir-se el caràcter discriminatori i, per tant, nul d’aquesta disposició convencional, la sentència no desplega efectes de forma automàtica pel que fa als exercicis passats i, per tant, caldrà interposar demandes individuals per cobrar aquests imports (que podrien situar-se, en funció de diversos factors, entre els 3.000 i 4.000 euros per persona) en aquells casos en què les farmàcies no els abonin per pròpia iniciativa.

Controvèrsia sobre la vigència del conveni

Un altre punt clau de la sentència està relacionada amb la vigència del conveni col·lectiu d’aplicació, que actualment es troba en règim d’ultraactivitat. Mentre que la patronal, l’Associació de Farmàcies de Barcelona (AFB), defensava que el conveni havia caducat després d’assolir la data del 31 de desembre de 2024 sense un acord entre les parts per a la seva renovació i que, per tant, resultava d’aplicació el conveni estatal, el TSJC ha atès els arguments d’AFASCAT i considera que el conveni provincial es troba en situació de pròrroga indefinida. Així ho estableix en confirmar que malgrat la data d’expiració del conveni actual, originalment previst pel període 2020- 2020, era el 31 de desembre de 2022 i la clàusula d’ultraactivitat només preveia una extensió màxima de 2 anys, les parts implicades en la negociació, incloent-hi l’AFB, van acordar al setembre de 2023 mantenir la vigència del conveni de forma prorrogada fins a la subscripció d’un nou conveni per afavorir l’assoliment d’un acord consensuat per a la renovació.

L’aplicació del conveni estatal hauria estat una notícia molt negativa per a una part important dels treballadors del sector i, molt especialment, auxiliars i tècnics (un 75% del total) que podien haver vist reduït el salari previst per a les seves categories professionals en una quantia situada entre els 1400 i els 1800 euros, tal i com recull el conveni estatal que estableix condicions econòmiques menys favorables que el provincial de Barcelona per a aquestes categories professionals.

Igualtat salarial i dret a no patir discriminació

Joaquim Español, advocat de Col·lectiu Ronda que ha exercit la representació legal del sindicat AFASCAT en el procés d’impugnació del conveni, ha destacat la transcendència d’una sentència que posa fi «a una situació estructural de discriminació salarial i a la perpetuació d’una doble escala que atemptava des de fa anys i sense cap justificació contra el dret a la igualtat davant la llei, generant diferències retributives importants entre persones en situació d’igualtat de tasques, funcions i responsabilitat». L’advocat recorda que la doctrina jurisprudencial és taxativa a l’hora d’establir que qualsevol diferència salarial «ha de tenir una justificació objectiva, resultar proporcional i tenir una naturalesa transitòria, amb previsió de desaparició progressiva». En canvi, la substitució d’una paga extra per un complement salarial constituïa el que la sentència identifica com «un règim salarial dinàmic» en què la diferència en la retribució entre els treballadors contractats amb anterioritat al’1 de gener de 2016 respecte les persones que es van incorporar a la seva empresa amb posterioritat lluny de minorar-se, anava incrementant-se en el decurs del temps com a conseqüència que l’import del complement s’actualitzava amb els progressius increments del salari base de les treballadores beneficiàries. «Allò que en el seu moment es va acordar com a excepcional per l’existència d’una suposada davallada d’ingressos al sector associada a la disminució de la despesa pública destinada a finançar la compra de medicaments per part de les usuàries del sistema públic sanitari, s’ha perpetuat i fossilitzat com una mesura en detriment de les treballadores amb menor antiguitat sense que en aquest procés judicial, la patronal hagi estat capaç de justificar la pervivència de la necessitat puntual que es va fer servir en el seu moment per acordar aquesta mesura tan evidentment lesiva», indica l’advocat. Joaquim Español es felicita per una sentència «que posa punt i final a l’existència d’una doble escala salarial evident al sector» però no vol oblidar «la manca de compromís que han mostrat els sindicats presents al sector, amb l’excepció d’AFASCAT, a l’hora de defensar els drets de les treballadores del sector, arribant a oposar-se a la demanda i posicionar-se en aquest procediment judicial al costat de la patronal en detriment dels drets de més de 11.000 persones agreujades».

........................................................

L’origen del conflicte el trobem en el procés negociador del conveni col·lectiu del sector d’oficines de farmàcia de la província de Barcelona corresponent als anys 2014-2017. En aquell moment, les parts signatàries van acordar eliminar el cobrament de la paga extra de primavera i substituir-lo a partir de l’1 de gener de 2016 per un nou complement anomenat Complement Personal Ex Primavera (CPExP) d’import equivalent a la paga suprimida. L’acord per implementar la mesura es va justificar per tal «d’ajustar els costos salarials a la realitat econòmica del sector» i va establir que la percepció d’aquest complement es limitaria a les treballadores que fins aleshores havien venint cobrant 15 pagues anuals per no causar un perjudici econòmic, però excloïa del cobrament a les treballadores contractades amb posterioritat al gener de 2016. Una situació que, a criteri del TSJC, i en resposta a la demanda interposada pel sindicat Associació de Farmacèutics Adjunts i Substituts de Catalunya (AFASCAT) representats pel Col·lectiu Ronda, vulnera el principi constitucional d’igualtat recollit a l’article 14 de la Carta Magna. Així, segons la resolució, la substitució d’una de les 15 pagues extres que tenien reconegudes les treballadores del sector pel nou Complement Personal Ex Primavera (CPExP) durant els 9 anys transcorreguts des de l’entrada en vigor de la mesura ha suposat «introduir un tracte diferenciat que es projectava sobre situacions jurídiques homogènies, prenent com a factor de diferenciació únicament la data d’ingrés de cada treballador, sense complementar amb altres factors que justifiquessin la raonabilitat de la diferència, que es perpetua en el temps sense previsió de desaparició progressiva, sense mesures de contraprestació específiques per a les persones perjudicades [i] sense que concorri cap criteri de proporcionalitat».

La sentència del TSJC, per tant, representa un canvi significatiu per als treballadors de les farmàcies de Barcelona, molt especialment per a les persones contractades amb posterioritat al gener de 2016 fins ara excloses del cobrament d’un complement equivalent a l’import d’una paga extra, equiparant-los a les condicions retributives dels treballadors i treballadores de més antiguitat. Un col·lectiu de persones que representen un percentatge molt elevat de les més de 11.000 treballadores que tenen les seves condicions laborals regides pel Conveni d’oficines farmàcies de la província de Barcelona.

Conseqüències econòmiques de la sentència

La resolució del TSJC no limita els seus efectes a establir el dret de totes les treballadores adscrites al Conveni Col·lectiu d’oficines de Farmàcia de Barcelona a percebre de futur el Complement Personal ex Primavera, al marge de quina hagi estat la data de la seva incorporació a l’empresa, sinó que permetrà també reclamar una part dels imports que haurien d’haver percebut. Concretament, segons disposa la legislació, les treballadores interessades que ho vulguin tindran dret a reclamar l’import del Complement corresponent a l’exercici 2025 i 2024, atès que el sindicat AFASCAT va interposar la demanda impugnant el conveni a l’octubre d’aquest any. En aquest sentit, és important recordar que malgrat establir-se el caràcter discriminatori i, per tant, nul d’aquesta disposició convencional, la sentència no desplega efectes de forma automàtica pel que fa als exercicis passats i, per tant, caldrà interposar demandes individuals per cobrar aquests imports (que podrien situar-se, en funció de diversos factors, entre els 3.000 i 4.000 euros per persona) en aquells casos en què les farmàcies no els abonin per pròpia iniciativa.

Controvèrsia sobre la vigència del conveni

Un altre punt clau de la sentència està relacionada amb la vigència del conveni col·lectiu d’aplicació, que actualment es troba en règim d’ultraactivitat. Mentre que la patronal, l’Associació de Farmàcies de Barcelona (AFB), defensava que el conveni havia caducat després d’assolir la data del 31 de desembre de 2024 sense un acord entre les parts per a la seva renovació i que, per tant, resultava d’aplicació el conveni estatal, el TSJC ha atès els arguments d’AFASCAT i considera que el conveni provincial es troba en situació de pròrroga indefinida. Així ho estableix en confirmar que malgrat la data d’expiració del conveni actual, originalment previst pel període 2020- 2020, era el 31 de desembre de 2022 i la clàusula d’ultraactivitat només preveia una extensió màxima de 2 anys, les parts implicades en la negociació, incloent-hi l’AFB, van acordar al setembre de 2023 mantenir la vigència del conveni de forma prorrogada fins a la subscripció d’un nou conveni per afavorir l’assoliment d’un acord consensuat per a la renovació.

L’aplicació del conveni estatal hauria estat una notícia molt negativa per a una part important dels treballadors del sector i, molt especialment, auxiliars i tècnics (un 75% del total) que podien haver vist reduït el salari previst per a les seves categories professionals en una quantia situada entre els 1400 i els 1800 euros, tal i com recull el conveni estatal que estableix condicions econòmiques menys favorables que el provincial de Barcelona per a aquestes categories professionals.

Igualtat salarial i dret a no patir discriminació

Joaquim Español, advocat de Col·lectiu Ronda que ha exercit la representació legal del sindicat AFASCAT en el procés d’impugnació del conveni, ha destacat la transcendència d’una sentència que posa fi «a una situació estructural de discriminació salarial i a la perpetuació d’una doble escala que atemptava des de fa anys i sense cap justificació contra el dret a la igualtat davant la llei, generant diferències retributives importants entre persones en situació d’igualtat de tasques, funcions i responsabilitat». L’advocat recorda que la doctrina jurisprudencial és taxativa a l’hora d’establir que qualsevol diferència salarial «ha de tenir una justificació objectiva, resultar proporcional i tenir una naturalesa transitòria, amb previsió de desaparició progressiva». En canvi, la substitució d’una paga extra per un complement salarial constituïa el que la sentència identifica com «un règim salarial dinàmic» en què la diferència en la retribució entre els treballadors contractats amb anterioritat al’1 de gener de 2016 respecte les persones que es van incorporar a la seva empresa amb posterioritat lluny de minorar-se, anava incrementant-se en el decurs del temps com a conseqüència que l’import del complement s’actualitzava amb els progressius increments del salari base de les treballadores beneficiàries. «Allò que en el seu moment es va acordar com a excepcional per l’existència d’una suposada davallada d’ingressos al sector associada a la disminució de la despesa pública destinada a finançar la compra de medicaments per part de les usuàries del sistema públic sanitari, s’ha perpetuat i fossilitzat com una mesura en detriment de les treballadores amb menor antiguitat sense que en aquest procés judicial, la patronal hagi estat capaç de justificar la pervivència de la necessitat puntual que es va fer servir en el seu moment per acordar aquesta mesura tan evidentment lesiva», indica l’advocat. Joaquim Español es felicita per una sentència «que posa punt i final a l’existència d’una doble escala salarial evident al sector» però no vol oblidar «la manca de compromís que han mostrat els sindicats presents al sector, amb l’excepció d’AFASCAT, a l’hora de defensar els drets de les treballadores del sector, arribant a oposar-se a la demanda i posicionar-se en aquest procediment judicial al costat de la patronal en detriment dels drets de més de 11.000 persones agreujades».