Repsol
El jutjat social número 1 de Tarragona ha reconegut a instàncies del Col·lectiu Ronda i en contra del criteri de l'INSS i la mútua professional l'origen professional del càncer que pateix un treballador dedicat al manteniment de forns d'olefines a la planta química de REPSOL a Tarragona.
Molts dels compostos químiques presents en el petroli i en les tasques de manipulació i refinat d'aquesta substància són agents cancerígens potencialment perillosos per a la nostra salut, tal i com admet la legislació vigent. Uns compostos de presència habitual a la planta química de REPSOL a Tarragona i que amenacen la integritat física dels treballadors de l'empresa i de les subcontractes que hi desenvolupen allà la seva feina, especialment en el cas que no es compleixi l'estricta normativa de seguretat i higiene laboral.
Aquest és el cas que afectaun treballador d'una subcontracta que desenvolupava tasques de manteniment als forns d'olefines de les instal·lacions de REPSOL. Una activitat que comporta perill per a la salut tal i com consta en els protocols de seguretat i la descripció dels llocs de treball, on s'esmenta el risc d'asfixia en espais confinats i l'exposició a substàncies químiques com l'etilè o el benzè, incloses en el varem de malalties professionals com a cancerígenes.
Resolució de l'INSS
Malgrat l'evidència científica i legal que vincula la presència de benzè i etilè a l'ambient amb el desenvolupament del linfoma fonicular, l'INSS va decidir que la malaltia del treballador -en situació de baixa temporal des del 8 de gener de 2010- era d'origen comú i no pas professional, desestimant les reclamacions administratives en aquest sentit. Aquesta decisió suposa que la persona afectada no es beneficiï de l'increment de la prestació que li correspon en cas de que la situació d'incapacitat derivi d'una malaltia d'origen laboral.
En contra del criteri de l'INSS, els informes de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) i de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat afirmaven rotundament l'origen professional de la greu malaltia del treballador, apreciant una relació de causalitat evident i indiscutible entre les feines de manipulació dels forns d'olefines, l'exposició al benzè i el desenvolupament del linfoma.
Judici i manques de seguretat
Tot i la contundència dels informes esmentats, ha estat necessari arribar fins a la via judicial i celebrar un judici per obligar l'INSS i la mútua a admetre que el treballador no està afectat de cap malaltia comuna sinó d'una dolença d'origen professional. Malaltia que amb molta probabilitat s'hagués pogut evitar si el treballador hagués rebut per part de l'empresa que el contractava els equips de seguretat que la normativa estableix, incloent-hi equips de respiració autònoma i mascaretes protectores per evitar la inhalació d'aquests compostos. Malauradament, com recull la sentència, en comptes d'aquest equip protector, l'empresa només va proporcionar-li ulleres i guants, un equipament del tot insuficient.
Criteri restrictiu
La situació viscuda per aquest treballador exemplifica i il·lustra la situació de perpètua infradiagnosi de malalties professionals que es dóna a l'Estat espanyol, molt allunyat pel que fa a reconeixement de l'origen professional de diferents càncers i altres patologies respecte els estàndards europeus. Milers i milers de persones a tot l'Estat es veuen perjudicades per les reticències de l'INSS i, molt especialment, de les mútues (veritable vestigis del franquisme) a admetre aquest origen laboral de les seves malalties, veient-se privades de beneficiar-se de l'increment de l'import de les prestacions d'incapacitat, invalidesa, viduïtat i orfandat que els correspondrien. En aquests casos, és necessari, com ha succeït ara, demandar l'INSS i la mútua corresponent per veure reconeguts els drets que ens corresponen i assolir a través de la tutela judicial allò que l'INSS i les mútues ens neguen amb l'única voluntat de reduir la despesa en prestacions. Una situació que no ha fet sinó agreujar-se des que a partir de 2006, un canvi legislatiu va fer responsable les mútues professionals -recordem-ho, suposadament organitzacions sense ànim de lucre finançades per les empreses- de la gestió i el control de les malalties professionals. La intervenció de les mútues i la seva voluntat de reduir al màxim la despesa que han de suportar derivada de les malalties professionals ha agreujat aquesta històrica situació d'intolerable infradiagnosi fins arribar al punt actual, amb només 900 incapacitats d'origen professional reconegudes a l'Estat.
La notícia als mitjans de comunicació:
