Anul·lat el requisit d’alçada mínima per accedir a la Guàrdia Urbana de Barcelona


El Jutjat Contenciós Administratiu núm 5 de Barcelona ha dictat una innovadora sentència que anul·la el requisit d’assolir una alçada mínima per accedir a la Guàrdia Urbana de Barcelona en considerar que aquesta exigència «implica una vulneració del dret a la igualtat i del dret a l'accés a la funció pública d’acord amb els principis de mèrits i capacitat (arts 14 i 23 CE)».

El Jutjat Contenciós Administratiu núm 5 de Barcelona ha anul·lat el punt referent a l’exigència d’una alçada mínima incorporat a les bases de la convocatòria que es van aprovar per acord de la Comissió de Govern de l´Ajuntament de Barcelona de 15 de març de 2018, del procés de selecció per oposició lliure de 150 places d’Agent de la Guàrdia Urbana (GU), publicades al DOGC el 26 de març de 2018.
La resolució considera que el requisit referent a l’alçada (160 cm en el cas de les dones i 170 cm pels homes) atempta contra drets fonamentals reconeguts a la Constitució en esdevenir un element vulnerador dels drets a la igualtat i a l´accés a la funció pública d’acord amb els principis de mèrits i capacitat (arts 14 i 23 CE).
La magistrada desestima íntegrament els arguments de l’equip jurídic de l’Ajuntament de Barcelona front a la impugnació d’aquestes bases realitzada per un dels candidats opositors que, després de superar les proves físiques pertinents, va ser descartat del procés selectiu com a conseqüència de no assolir per un centímetre l’alçada exigida. A criteri de l’Ajuntament de la capital catalana, el requisit d’alçada no tenia caràcter discriminatori ja que «està justificat en la naturalesa de la funció policial que duen a terme els agents que requereix d’una determinada constitució i força física en garantia del correcte desenvolupament de les seves funcions» i que l’atribut d’alçada «projecta davant dels ciutadans un poder de dissuasió en cas de conflicte i també de capacitat per fer front a les intervencions en garantia d’ells mateixos i de la resta de ciutadans».
La sentència aprecia el caràcter «raonable» del fet que «s´exigeixi una determinada constitució física ateses les funcions que tenen encomanades de vigilància i seguretat» però desestima vincular del concepte d’aptitud física el requisit d’alçada doncs «el fet de mesurar menys no implica que no es puguin realitzat les funcions amb igual garanties d’èxit». Un extrem que la resolució considera provat atenent a la circumstància que l’alçada mínima requerida a les dones, amb idèntiques funcions a la dels seus homòlegs masculins, és menor, situant-se en 160 centímetres sense que «es posi en dubte que puguin tenir el mateix poder de dissuasió» o realitzar amb idèntica eficàcia les mateixes tasques, doncs «les agents dones també participen en conflictes amb ciutadans del gènere masculí».
 

Reprendre el procés selectiu

«El nostre client té dret a reprendre el procés de selecció al seu tram final, allà on va ser estroncat com a conseqüència d’un punt de les bases que la sentència obliga a retirar i a tenir per no posat, atès la seva condició discriminatòria. I si el finalitza de forma satisfactòria, a incorporar-se a la plaça que li va ser vedada», assenyala Marc Vilar, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la impugnació de les bases del concurs oposició. «Es tracta d’una sentència prou innovadora que posa sobre la taula el perjudici d’un requisit que en aquest cas no guarda una relació objectiva i proporcionada amb les necessitats i les funcions del lloc a cobrir», recorda l’advocat.
«L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic estableix una sèrie de requisits que han de complir amb caràcter general totes les persones que aspiren a integrar-se a la funció pública, sigui quina sigui la plaça a ocupar -explica Marc Vilar- i, a banda, reconeix que les diferents administracions ‘podran exigir el compliment d’altres requisits específics’ però sempre tenint present que aquests altres requisits addicionals han de mantenir la relació objectiva i proporcionada que abans esmentàvem. En el cas que ens ocupa, ens sembla evident que es produeix una discriminació des del moment que a un aspirant se li demanar satisfer un requisit físic sense que aparegui fonamentat quina és la raó per establir aquest criteri, especialment quan pot servir, com aquí ha succeït, per descartar un candidat que havia superat les proves que demostren la seva aptitud física per realitzar unes funcions que en un moment donat poden requerir d’aquesta capacitat. Es tracta d’un criteri que no guarda relació amb una correcta avaluació del mèrit i la capacitat i així ho demostra el fet que en moltes convocatòries de places referents a altres forces i cossos policials ha desaparegut».

El Jutjat Contenciós Administratiu núm 5 de Barcelona ha anul·lat el punt referent a l’exigència d’una alçada mínima incorporat a les bases de la convocatòria que es van aprovar per acord de la Comissió de Govern de l´Ajuntament de Barcelona de 15 de març de 2018, del procés de selecció per oposició lliure de 150 places d’Agent de la Guàrdia Urbana (GU), publicades al DOGC el 26 de març de 2018.
La resolució considera que el requisit referent a l’alçada (160 cm en el cas de les dones i 170 cm pels homes) atempta contra drets fonamentals reconeguts a la Constitució en esdevenir un element vulnerador dels drets a la igualtat i a l´accés a la funció pública d’acord amb els principis de mèrits i capacitat (arts 14 i 23 CE).
La magistrada desestima íntegrament els arguments de l’equip jurídic de l’Ajuntament de Barcelona front a la impugnació d’aquestes bases realitzada per un dels candidats opositors que, després de superar les proves físiques pertinents, va ser descartat del procés selectiu com a conseqüència de no assolir per un centímetre l’alçada exigida. A criteri de l’Ajuntament de la capital catalana, el requisit d’alçada no tenia caràcter discriminatori ja que «està justificat en la naturalesa de la funció policial que duen a terme els agents que requereix d’una determinada constitució i força física en garantia del correcte desenvolupament de les seves funcions» i que l’atribut d’alçada «projecta davant dels ciutadans un poder de dissuasió en cas de conflicte i també de capacitat per fer front a les intervencions en garantia d’ells mateixos i de la resta de ciutadans».
La sentència aprecia el caràcter «raonable» del fet que «s´exigeixi una determinada constitució física ateses les funcions que tenen encomanades de vigilància i seguretat» però desestima vincular del concepte d’aptitud física el requisit d’alçada doncs «el fet de mesurar menys no implica que no es puguin realitzat les funcions amb igual garanties d’èxit». Un extrem que la resolució considera provat atenent a la circumstància que l’alçada mínima requerida a les dones, amb idèntiques funcions a la dels seus homòlegs masculins, és menor, situant-se en 160 centímetres sense que «es posi en dubte que puguin tenir el mateix poder de dissuasió» o realitzar amb idèntica eficàcia les mateixes tasques, doncs «les agents dones també participen en conflictes amb ciutadans del gènere masculí».
 

Reprendre el procés selectiu

«El nostre client té dret a reprendre el procés de selecció al seu tram final, allà on va ser estroncat com a conseqüència d’un punt de les bases que la sentència obliga a retirar i a tenir per no posat, atès la seva condició discriminatòria. I si el finalitza de forma satisfactòria, a incorporar-se a la plaça que li va ser vedada», assenyala Marc Vilar, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la impugnació de les bases del concurs oposició. «Es tracta d’una sentència prou innovadora que posa sobre la taula el perjudici d’un requisit que en aquest cas no guarda una relació objectiva i proporcionada amb les necessitats i les funcions del lloc a cobrir», recorda l’advocat.
«L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic estableix una sèrie de requisits que han de complir amb caràcter general totes les persones que aspiren a integrar-se a la funció pública, sigui quina sigui la plaça a ocupar -explica Marc Vilar- i, a banda, reconeix que les diferents administracions ‘podran exigir el compliment d’altres requisits específics’ però sempre tenint present que aquests altres requisits addicionals han de mantenir la relació objectiva i proporcionada que abans esmentàvem. En el cas que ens ocupa, ens sembla evident que es produeix una discriminació des del moment que a un aspirant se li demanar satisfer un requisit físic sense que aparegui fonamentat quina és la raó per establir aquest criteri, especialment quan pot servir, com aquí ha succeït, per descartar un candidat que havia superat les proves que demostren la seva aptitud física per realitzar unes funcions que en un moment donat poden requerir d’aquesta capacitat. Es tracta d’un criteri que no guarda relació amb una correcta avaluació del mèrit i la capacitat i així ho demostra el fet que en moltes convocatòries de places referents a altres forces i cossos policials ha desaparegut».