Acomiadat per ser pare


El Tribunal Superior de Justícia de Madrid obliga a readmetre un treballador acomiadat després de comunicar que seria pare en considerar l'acomiadament com a executat en vulneració del dret a no patir discriminació. L'empresa haurà d'abonar els salaris deixats de percebre pel seu empleat i indemnitzar-lo amb una quantitat addicional de 6.251 euros.

.............................................

El passat 2 de desembre de 2020, l'empleat va comunicar al seu responsable jeràrquic mitjançant correu electrònic que esperava el naixement del seu fill pel 26 de febrer. En el mateix correu, informava de la intenció de gaudir del permís de paternitat teletreballant a jornada parcial una vegada transcorregut el període de les sis setmanes immediatament posteriors al part que, segons la legislació vigent, han de ser gaudides en la seva integritat i de manera ininterrompuda. Una petició emparada per la regulació normativa del permís de paternitat que el propi treballador s'oferia comentar en una reunió amb els seus responsables al departament de vendes i màrqueting de l’empresa, dedicada a la comercialització de productes i aliments per a mascotes i animals domèstics en què exercia les seves funcions.

Tot i així, la pretensió del treballador no va arribar a materialitzar-se ja que el 26 de gener de 2021, un mes abans de la data prevista pel naixement, l'empresa li va comunicar el seu acomiadament disciplinari argumentant una “disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal o pactat” acreditada segons els seus superiors, pel resultat deficient de l'avaluació anual de l'exercici.

Indicis de discriminació i vulneració de drets

A criteri del TSJM, "l'escàs període de temps transcorregut entre aquesta comunicació i l'acomiadament disciplinari permet afirmar que hi ha un indici de discriminació per vulneració del dret a la igualtat de l'article 14 de la Constitució". Un indici que l'Alt Tribunal madrileny considera que l'empresa no ha aconseguit desacreditar en no aportar “una justificació objectiva i raonable de l'acomiadament disciplinari”, tal com ja havia apreciat anteriorment el Jutjat Social número 13 de Madrid que, en la sentència prèvia, va considerar que l'acomiadament s'havia de valorar com a merament improcedent per falta de justificació, però sense assenyalar pràctiques discriminatòries a diferència del que ara estableix el TSJM, rectificant la sentència d'instància i imposant la nul·litat de l'acomiadament.

Esther Comas, advocada de Col·lectiu Ronda al despatx de la nostra cooperativa a Madrid, ha estat responsable de la demanda i d'una sentència “que demostra que l'equiparació del permís per paternitat al de maternitat comença a estendre entre els homes les conseqüències negatives sobre la projecció professional i els múltiples peatges que fins ara havien patit gairebé en exclusiva les dones en relació amb el part i els primers mesos de criança”. En aquest sentit, l'advocada valora molt positivament que els tribunals “donin resposta a uns supòsits fins ara molt inusuals que atempten greument contra els drets que ens acompanyen com a treballadors i treballadores en relació amb l'exercici de la paternitat i la maternitat, entenent que són situacions que han d'estar especialment protegides”. Per a Esther Comas, “estendre i igualar el permís de paternitat amb el de maternitat és una de les mesures més ambicioses i transcendents que s'han adoptat per equiparar no tan sols el dret sinó també la responsabilitat dels progenitors masculins sobre la criança. Això sense oblidar la necessitat de restabliment físic que suposa per a la dona la gestació i el part. Però aquest avenç pot quedar buit de contingut sense una tutela judicial efectiva de tot allò aconseguit. D'aquí la transcendència que els tribunals actuïn com ho ha fet el TSJM, apreciant vulneració allà on no es pot parlar únicament de manca de motivació i justificació”.

.............................................

El passat 2 de desembre de 2020, l'empleat va comunicar al seu responsable jeràrquic mitjançant correu electrònic que esperava el naixement del seu fill pel 26 de febrer. En el mateix correu, informava de la intenció de gaudir del permís de paternitat teletreballant a jornada parcial una vegada transcorregut el període de les sis setmanes immediatament posteriors al part que, segons la legislació vigent, han de ser gaudides en la seva integritat i de manera ininterrompuda. Una petició emparada per la regulació normativa del permís de paternitat que el propi treballador s'oferia comentar en una reunió amb els seus responsables al departament de vendes i màrqueting de l’empresa, dedicada a la comercialització de productes i aliments per a mascotes i animals domèstics en què exercia les seves funcions.

Tot i així, la pretensió del treballador no va arribar a materialitzar-se ja que el 26 de gener de 2021, un mes abans de la data prevista pel naixement, l'empresa li va comunicar el seu acomiadament disciplinari argumentant una “disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal o pactat” acreditada segons els seus superiors, pel resultat deficient de l'avaluació anual de l'exercici.

Indicis de discriminació i vulneració de drets

A criteri del TSJM, "l'escàs període de temps transcorregut entre aquesta comunicació i l'acomiadament disciplinari permet afirmar que hi ha un indici de discriminació per vulneració del dret a la igualtat de l'article 14 de la Constitució". Un indici que l'Alt Tribunal madrileny considera que l'empresa no ha aconseguit desacreditar en no aportar “una justificació objectiva i raonable de l'acomiadament disciplinari”, tal com ja havia apreciat anteriorment el Jutjat Social número 13 de Madrid que, en la sentència prèvia, va considerar que l'acomiadament s'havia de valorar com a merament improcedent per falta de justificació, però sense assenyalar pràctiques discriminatòries a diferència del que ara estableix el TSJM, rectificant la sentència d'instància i imposant la nul·litat de l'acomiadament.

Esther Comas, advocada de Col·lectiu Ronda al despatx de la nostra cooperativa a Madrid, ha estat responsable de la demanda i d'una sentència “que demostra que l'equiparació del permís per paternitat al de maternitat comença a estendre entre els homes les conseqüències negatives sobre la projecció professional i els múltiples peatges que fins ara havien patit gairebé en exclusiva les dones en relació amb el part i els primers mesos de criança”. En aquest sentit, l'advocada valora molt positivament que els tribunals “donin resposta a uns supòsits fins ara molt inusuals que atempten greument contra els drets que ens acompanyen com a treballadors i treballadores en relació amb l'exercici de la paternitat i la maternitat, entenent que són situacions que han d'estar especialment protegides”. Per a Esther Comas, “estendre i igualar el permís de paternitat amb el de maternitat és una de les mesures més ambicioses i transcendents que s'han adoptat per equiparar no tan sols el dret sinó també la responsabilitat dels progenitors masculins sobre la criança. Això sense oblidar la necessitat de restabliment físic que suposa per a la dona la gestació i el part. Però aquest avenç pot quedar buit de contingut sense una tutela judicial efectiva de tot allò aconseguit. D'aquí la transcendència que els tribunals actuïn com ho ha fet el TSJM, apreciant vulneració allà on no es pot parlar únicament de manca de motivació i justificació”.