Rendes Vitalícies: són adequades per a pensionistes i persones grans?


Les entitats financeres estan intensificant la comercialització de les anomenades rendes vitalícies, especialment entre els clients d'edat més avançada. Però és un realment un producte adequat per a la gent gran? Un article d'Òscar Serrano, especialista en Dret Bancari

...........................................................................

Davant la incertesa provocada per una situació d’inflació molt elevada i pensions generalment insuficients, entitats financeres i asseguradores vinculades a aquestes, -especialment Banco Santander i CaixaBank- han intensificat els esforços dedicats a la comercialització de productes com les rendes vitalícies que, gràcies a l’aparent seguretat en relació amb el capital destinat i la beneficiosa fiscalitat que ofereixen, han tingut una gran acollida entre la base de clients d'edat més avançada, un col·lectiu especialment vulnerable davant de determinades pràctiques bancàries abusives.

Precisament, aquest producte se sol comercialitzar amb l'argument que és adequat per complementar la pensió, sense valorar suficientment les necessitats d'inversió de la persona en concret. A més a més, hem vist que massa vegades es fa signar el contracte davant d'una pantalla d’ordinador o tablet sense la possibilitat d'estudiar la documentació amb el temps i deteniment suficients i, per suposat, sense les adequades explicacions i advertències sobre els riscos d'aquest tipus d'inversió.

Es tracta d'una modalitat d'assegurança en què el prenedor, o part contractant, realitza una única aportació de capital mitjançant el pagament d'una prima, garantint-se, així, una renda vitalícia mensual fins a la seva mort, moment en el qual hi pot haver un hereu que sigui beneficiari de l'import aportat. Actualment, la rendibilitat de les diferents versions de renda vitalícia que es comercialitzen a Espanya se situa entre el 0,5% i, en el millor dels casos, l'1,5%.

En realitat, però, estem davant de productes híbrids, a cavall entre l'assegurança de vida i un instrument financer complex, tenint en compte que estan sotmesos a una inversió subjacent. És a dir, els nostres diners s’inverteixen en fons d’inversió que, per la seva banda, operen amb renda variable, fixa, o totes dues alhora. És per això que les entitats financeres i companyies asseguradores estan obligades a informar de la totalitat dels riscos, incloent-hi la possibilitat de pèrdues en el valor de la inversió.

L'escenari més habitual és que, en el moment de la defunció del titular, els hereus obtinguin el 100% del capital inicialment invertit, tot i que també hi ha algunes pòlisses en què això no és així, com per exemple la “Renda Vitalícia Inversió Flexible Plus” de Caixabank, de manera que el retorn del capital es calcularà en funció del valor de mercat les participacions en la inversió subjacent, cosa que pot comportar pèrdues importants.

El mateix passa davant de la possibilitat de recuperar anticipadament el capital aportat. La renda vitalícia, com el seu nom indica, no és un producte dissenyat perquè el prenedor retiri els seus diners i recuperi la inversió. De fet, si ho volgués fer desapareixerien immediatament els incentius fiscals. Però la qüestió no queda aquí, el veritable problema relacionat amb un hipotètic rescat de la inversió ve donat perquè el valor de la inversió realitzada pel prenedor de la renda vitalícia no està garantida i, en cas de voler recuperar els diners, podria ser que hagués d'afrontar pèrdues patrimonials de les quals, probablement, molts dels consumidors no han estat advertits.

A la pràctica, aquesta circumstància resulta ser la més problemàtica, perquè és habitual que les persones grans necessitin una mica de diners en la seva vellesa, ja sigui per a cures pròpies o per fer front a qualsevol altra eventualitat. La sorpresa apareix quan en voler rescatar l'import invertit aquest ha minvat pel fet que la inversió subjacent ha donat resultats negatius. La major part de les persones desconeixen l'existència d'aquesta inversió, i encara menys en quins valors en concret s'ha realitzat aquesta, ja que és habitual que els contractes ni tan sols ho esmentin. El major inconvenient està en com de feixugues són les explicacions aportades, inadequades per a qualsevol consumidor mitjà i encara més per a persones d'edat avançada, on per poder calcular el valor de rescat de les participacions en la inversió s'exposen fórmules matemàtiques extremadament complexes i d’impossible comprensió.

Per tot això, el primer que ens hem de preguntar és si les rendes vitalícies són realment un producte d'inversió adequat per a pensionistes i gent gran.

La comercialització de productes financers complexos no només està regulada per la normativa espanyola, sinó que principalment es regeix pels principis i les obligacions que estableix la legislació europea i, més concretament, la normativa MIFID.

Informar sobre la possibilitat de patir pèrdues és una obligació legal. Com ho és assegurar-se que la informació proporcionada per l'entitat és clara, senzilla, suficient i comprensible per al client, així com que la persona destinatària és idònia per a aquest tipus de producte i encaixa correctament en les seves expectatives d'inversió.

En aquest sentit, bancs i asseguradores no s'alliberen de responsabilitat amb el simple acte de lliurar algun tipus de fulletó informatiu, o amb el mer fet que la persona hagi estampat la seva signatura en un contracte - sovint a través d'una pantalla - sinó que l'entitat ha d'estar en disposició de demostrar que ha fet tot el possible per assegurar-se que el client entén a la perfecció què és allò que està subscrivint i quins riscos assumeix. I si no ho pot fer, si no ho pot demostrar, la contractació del producte ha de ser considerada nul·la i correspon la devolució íntegra dels diners aportats, tal i com assenyala la normativa estatal i la jurisprudència dictada sobre aquesta qüestió.

...........................................................................

Davant la incertesa provocada per una situació d’inflació molt elevada i pensions generalment insuficients, entitats financeres i asseguradores vinculades a aquestes, -especialment Banco Santander i CaixaBank- han intensificat els esforços dedicats a la comercialització de productes com les rendes vitalícies que, gràcies a l’aparent seguretat en relació amb el capital destinat i la beneficiosa fiscalitat que ofereixen, han tingut una gran acollida entre la base de clients d'edat més avançada, un col·lectiu especialment vulnerable davant de determinades pràctiques bancàries abusives.

Precisament, aquest producte se sol comercialitzar amb l'argument que és adequat per complementar la pensió, sense valorar suficientment les necessitats d'inversió de la persona en concret. A més a més, hem vist que massa vegades es fa signar el contracte davant d'una pantalla d’ordinador o tablet sense la possibilitat d'estudiar la documentació amb el temps i deteniment suficients i, per suposat, sense les adequades explicacions i advertències sobre els riscos d'aquest tipus d'inversió.

Es tracta d'una modalitat d'assegurança en què el prenedor, o part contractant, realitza una única aportació de capital mitjançant el pagament d'una prima, garantint-se, així, una renda vitalícia mensual fins a la seva mort, moment en el qual hi pot haver un hereu que sigui beneficiari de l'import aportat. Actualment, la rendibilitat de les diferents versions de renda vitalícia que es comercialitzen a Espanya se situa entre el 0,5% i, en el millor dels casos, l'1,5%.

En realitat, però, estem davant de productes híbrids, a cavall entre l'assegurança de vida i un instrument financer complex, tenint en compte que estan sotmesos a una inversió subjacent. És a dir, els nostres diners s’inverteixen en fons d’inversió que, per la seva banda, operen amb renda variable, fixa, o totes dues alhora. És per això que les entitats financeres i companyies asseguradores estan obligades a informar de la totalitat dels riscos, incloent-hi la possibilitat de pèrdues en el valor de la inversió.

L'escenari més habitual és que, en el moment de la defunció del titular, els hereus obtinguin el 100% del capital inicialment invertit, tot i que també hi ha algunes pòlisses en què això no és així, com per exemple la “Renda Vitalícia Inversió Flexible Plus” de Caixabank, de manera que el retorn del capital es calcularà en funció del valor de mercat les participacions en la inversió subjacent, cosa que pot comportar pèrdues importants.

El mateix passa davant de la possibilitat de recuperar anticipadament el capital aportat. La renda vitalícia, com el seu nom indica, no és un producte dissenyat perquè el prenedor retiri els seus diners i recuperi la inversió. De fet, si ho volgués fer desapareixerien immediatament els incentius fiscals. Però la qüestió no queda aquí, el veritable problema relacionat amb un hipotètic rescat de la inversió ve donat perquè el valor de la inversió realitzada pel prenedor de la renda vitalícia no està garantida i, en cas de voler recuperar els diners, podria ser que hagués d'afrontar pèrdues patrimonials de les quals, probablement, molts dels consumidors no han estat advertits.

A la pràctica, aquesta circumstància resulta ser la més problemàtica, perquè és habitual que les persones grans necessitin una mica de diners en la seva vellesa, ja sigui per a cures pròpies o per fer front a qualsevol altra eventualitat. La sorpresa apareix quan en voler rescatar l'import invertit aquest ha minvat pel fet que la inversió subjacent ha donat resultats negatius. La major part de les persones desconeixen l'existència d'aquesta inversió, i encara menys en quins valors en concret s'ha realitzat aquesta, ja que és habitual que els contractes ni tan sols ho esmentin. El major inconvenient està en com de feixugues són les explicacions aportades, inadequades per a qualsevol consumidor mitjà i encara més per a persones d'edat avançada, on per poder calcular el valor de rescat de les participacions en la inversió s'exposen fórmules matemàtiques extremadament complexes i d’impossible comprensió.

Per tot això, el primer que ens hem de preguntar és si les rendes vitalícies són realment un producte d'inversió adequat per a pensionistes i gent gran.

La comercialització de productes financers complexos no només està regulada per la normativa espanyola, sinó que principalment es regeix pels principis i les obligacions que estableix la legislació europea i, més concretament, la normativa MIFID.

Informar sobre la possibilitat de patir pèrdues és una obligació legal. Com ho és assegurar-se que la informació proporcionada per l'entitat és clara, senzilla, suficient i comprensible per al client, així com que la persona destinatària és idònia per a aquest tipus de producte i encaixa correctament en les seves expectatives d'inversió.

En aquest sentit, bancs i asseguradores no s'alliberen de responsabilitat amb el simple acte de lliurar algun tipus de fulletó informatiu, o amb el mer fet que la persona hagi estampat la seva signatura en un contracte - sovint a través d'una pantalla - sinó que l'entitat ha d'estar en disposició de demostrar que ha fet tot el possible per assegurar-se que el client entén a la perfecció què és allò que està subscrivint i quins riscos assumeix. I si no ho pot fer, si no ho pot demostrar, la contractació del producte ha de ser considerada nul·la i correspon la devolució íntegra dels diners aportats, tal i com assenyala la normativa estatal i la jurisprudència dictada sobre aquesta qüestió.