El Govern ha publicat un RDL, el 26/2021, que modifica la Llei d’Hisendes Locals per adaptar la regulació de l’Impost Sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com a plusvàlua municipal, a les exigències del TC, que va considerar inconstitucional el mètode de càlcul de la base imposable de l’impost.
.................................................
La situació que des de fa setmanes es viu en relació a la regulació de la plusvàlua municipal ha tornat a fer un nou gir que no només no esvaeix sinó que fins i tot, en alguns aspectes, accentua determinats dubtes i moltes de les incerteses generades per la sentència del Tribunal Constitucional.
El Govern ha intervingut per reformar la regulació de la plusvàlua municipal aprovant una nova norma que entra en vigor abans que l’esmentada sentència del TC s’hagi publicat al BOE i que, per tant, segons estipula la legislació, desplegui els seus efectes. A banda, ho ha fet utilitzant un recurs reservat per a situacions d’urgència com ho és la figura legal del Reial Decret-Llei malgrat el propi Tribunal Constitucional ja havia emplaçat el legislatiu a modificar la normativa des de la primera sentència, dictada l’any 2017, en què va analitzar l’impost concloent la inconstitucionalitat d’alguns aspectes del tribut. Una forma de procedir, regulant a través del Reial Decret-Llei, que des de determinats sectors ja s’ha assenyalat que podria incórrer en una nova causa d’inconstitucionalitat.
En qualsevol cas, i al marge d’aquestes consideracions prèvies, el Govern ha reaccionat amb celeritat al terrabastall provocat per la nota de premsa del Tribunal Constitucional que donava a conèixer la Sentencia que considerava inconstitucional, i per tant nul, el mètode de càlcul de la base imposable del segon impost en importància pels Ajuntaments de tot l’Estat. Mitjançant un Reial Decret-Llei en vigor des del 10 de novembre de 2021 ha modificat la Llei d’Hisendes Locals per adaptar l’esmentat Impost a la jurisprudència del Tribunal Constitucional i satisfer el principi de que cadascú ha de tributar d’acord amb la seva capacitat econòmica i amb proporcionalitat, tal i com la Constitució i cada vegada més la jurisprudència europea exigeix.
A continuació analitzem els aspectes més rellevants de la nova norma:
La plusvàlua quan no hi ha increment del valor
El Ministeri d’Hisenda dóna resposta a la principal causa d’inconstitucionalitat identificada pel Tribunal Constitucional ja des de l’any 2017 a l’hora de calcular la base imposable de l’Impost Sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana determinant que no hi haurà subjecció a l’obligació d’abonar l’impost quan es constati que no hi ha hagut increment del valor del terreny entre les dates d’adquisició i transmissió.
Per tal d’acreditar l’absència d’increment caldrà aportar els títols que documentin l’adquisició i la transmissió per comparar-ne el valor consignat (el Decret especifica que a aquests efectes no es tindran en compte les despeses) però l’Administració manté la facultat de qüestionar-los mitjançant un procediment de comprovació de valors i, si aquests són superiors, prevaldran sobre el valor consignat en les escriptures. Per tant, en cas que l’Administració efectuï aquesta comprovació, només podrem rebatre les seves conclusions mitjançant un peritatge.
La plusvàlua quan existeixi un guany en la transmissió
La base imposable del tribut està constituïda per l’increment de valor que hagi experimentat el terreny durant un període màxim de 20 anys. La nova norma, però, atorga al contribuent la potestat de triar entre dos mètodes diferents de determinació de la base imposable: el mètode objectiu (on l’increment del valor es constata a partir de l’evolució del valor cadastral del terreny objecte de transmissió) o, alternativament, determinant la base imposable per la diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió de l’immoble.
En ambdós casos, sigui quin sigui el mètode triat, la base imposable serà el resultat d’aplicar al valor resultant el coeficient que correspongui al període de generació, és a dir, el temps transcorregut entre l’adquisició i la transmissió. Cada ajuntament té la potestat de determinar el seus propis coeficients respectant els límits màxims establerts per la Llei d’Hisendes Locals. Així, per exemple, la legislació determina que el màxim coeficient aplicable a una transmissió efectuada menys d’un any després de l’adquisició serà el 0,14 mentre que, per a períodes iguals o superiors a 20 anys de possessió el coeficient serà del 0,45. Com dèiem, aquests són els coeficients màxims, però els ajuntaments tenen la facultat de reduir-los mitjançant les seves pròpies ordenances municipals. La norma atorga als ajuntaments un termini màxim de 6 mesos per modificar les actuals ordenances fiscals reguladores de l’Impost Sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana i adequar-les a la nova normativa. Mentre no s’aprovin les noves ordenances, els coeficients que s’aplicaran a la determinació de la base imposable seran els valors màxims previstos al propi Reial Decret-Llei 26/2019. La urgència en publicar la norma genera, però, també una dificultat i és que mentre no s’aprovin les noves ordenances ni les eines per liquidar l’impost serà complicat poder exercir aquesta opció.
El valor del terreny per el mètode de càlcul objetiu, sserà el que tingui determinat a efectes de càlcul de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) en el moment de meritar-se el tribut. El ajuntaments podran aplicar reduccions sobre els valors cadastrals a efectes del càlcul de l’impost quan aquest valor hagi estat modificat com a conseqüència d’un procediment de valoració col·lectiva que resulti en un increment del valor cadastral anterior. La reducció màxima aplicable serà de fins el 60% del valor cadastral i per un període que en cap cas podrà superar els 5 anys des de l’efectivitat dels nous valors cadastrals. Aquesta reducció del valor no podrà tenir per resultat que el valor reduït acabi sent inferior al valor cadastral previ al procediment de valoració col·lectiva.
Càlcul de l’increment en els immobles que incloguin terreny i construcció
Quan l’impost refereixi a la transmissió d’un immoble que inclogui terreny i construcció, la base imposable del tribut es calcularà a partir de la proporció que representi el valor cadastral del terreny respecte el valor cadastral total. Per aclarir aquest concepte, el propi Ministeri d’Hisenda ha difós un exemple que a continuació reproduïm:
Un habitatge és adquirit el 2017 per 310.000 euros i es ven el 2021 per 350.000 euros. A la data de venda el valor cadastral total és 100.000 euros, dels quals 60.000 representa el valor cadastral del sòl. L'increment del valor a efectes de l'impost serà el resultat d'aplicar a la plusvàlua el percentatge que representa el valor cadastral del sòl sobre el valor cadastral total. És a dir, l’increment del valor que se li imputarà al contribuent serà el 60% de 40.000 euros: 24.000 euros
Entrada en vigor i retroactivitat
La nova norma va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE, és a dir, es troba vigent a partir de dimecres dia 10 de novembre. Al contrari del que s’havia especulat inicialment, el text aprovat no contempla l’aplicació retroactiva de les noves disposicions amb la conseqüència que entre la data d’efectes que fixa la sentència del Tribunal Constitucional (26 d’octubre de 2021 tot i que recordem que encara no està publicada) i l’entrada en vigor del reial decret-llei no existeix un mètode de càlcul vàlid. Això fa que hi hagi la discussió de si els fets imposables meritats entre aquestes dates tindran o no regulació que les empari o si, per contra, es podran quedar lliures de tributar.
El que està clar és que el nou mètode de càlcul i la resta de novetats que aporta la norma impulsada pel Ministeri d’Hisenda tampoc poden ser d’aplicació a les plusvàlues anteriors que han estat estat objecte de recurs i encara no han esdevingut fermes doncs entra en vigor amb posterioritat a la meritació del fet imposable.
Per tant tenim una sèrie d’interrogants sobre què passarà amb les liquidacions que encara no són fermes i les reclamacions presentades entre el 26-O i el 10-N que segurament encara trigarem un temps a poder resoldre. Cal recordar que la sentència del TC afirmava que la resolució no podia ser invocada per impugnar les plusvàlues meritades abans de la data d’aprovació de la pròpia sentència. Caldrà veure, per tant, com interpreten la decisió del TC els Ajuntaments i la resta de tribunals davant els dubtes legals que ha generat una resolució que podria contravenir el principi de seguretat jurídica limitant de forma arbitrària el dret a recórrer un acte administratiu quan encara estem en el termini legalment establert per fer-ho. Nosaltres defensem que en relació als fets imposables anteriors 10-N que no són ferms i en aplicació al principi de bona Administració, no es pot permetre liquidar l’impost en base a una norma que s’ha declarat inconstitucional ni tampoc s’ha d’impedir que els que estiguin en termini per fer-ho puguin demanar-ne la rectificació d’acord amb el que preveu la Llei General Tributària. En aquest cas estem davant «d’enginyeria fiscal» i jurídica però clarament en perjudici del ciutadà, segurament per la transcendència de la Sentència a les arques públiques però és que tampoc es pot permetre que saltar-se els principis constitucionals o no atendre amb diligència els avisos del Constitucional no tingui cap efecte a la pràctica. Però segurament encara trigarem mesos a poder saber quina serà la postura que Administració i tribunals acaben adoptant i, per tant, aquest serial promet nous lliuraments.
Mentrestant, i atès que a data d’avui encara no s’ha publicat la Sentència al BOE, recomanem a tothom que hagi pagat una plusvàlua via autoliquidació en els darrers 4 anys presenti una instància a l’Ajuntament d’acord amb el model que hem preparat a tal efecte.
Descarregar el model de instància:
