Personal interí i discriminació

Nou cop judicial a la discriminació del personal temporal a l'Administració

El Tribunal Constitucional ha dictat una important sentència que contribueix a refermar l'exigència d'igualtat en les condicions laborals del personal interí de les administracions respecte el personal laboral fix.

El passat 18 de desembre de 2017, el Tribunal Constitucional resolia el recurs d'empara presentat per dues treballadores de la Conselleria de Traballo e Benestar de la Xunta de Galícia a qui se'ls havia negat la possibilitat de permutar els seus respectius llocs de treball. Ambdues treballadores ocupen el mateix càrrec de psicòlogues de la Conselleria de Polítiques Socials de les prefectures provincials de Lugo i Ourense, amb la particularitat que una d'elles residia a Lugo i treballava a Ourense mentre que l'altra ho feia a l'inrevés, amb el domicili a Ourense i el lloc de treball a Lugo. De mutu acord, i fent ús de la possibilitat contemplada al conveni col·lectiu del personal laboral de l'Administració gallega, totes dues van concloure sol·licitar la permuta dels respectius llocs de treball per tal de facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, atès que, a més a més, les dues treballadores tenien persones dependents al seu càrrec.

La petició, però, va obtenir una resposta negativa per part de la pròpia administració que va argumentar que la permuta del lloc de treball es una formula reservada en exclusiva al personal laboral fix, no sent accesible per a treballadors amb contractes de durada determinada.

De primera instància fins al Constitucional

Davant la desestimació de la seva petició, les treballadores van interposar demanda judicial que en primera instància es va resoldre a favor seu per part del Jutjat Social 2 d'Ourense que invocava la normativa comunitària que «prescriu diferències de tracte injustificades entre personal fix i temporal». Amb posterioritat, i abans d'arribar a la taula del Tribunal Constitucional, la sentència va ser revocada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia i el Suprem no va admetre a tràmit el recurs per a la unificació de la doctrina en no existir una sentència de contrast.

Raons objectives per a un tracte diferencial

El Tribunal Constitucional ha resolt finalment el recurs interposat per les treballadores argumentant en el mateix sentit que ho va fer en un primer moment el jutjat d'Ourense. Segons el TC, el fet que el conveni reservi la potestat de sol·licitar la permuta del lloc de treball al personal fix suposa una vulneració de la interdicció de qualsevol forma de discriminació que estableix l'article 14 de la Constitució. A més a més, el Tribunal Constitucional també considera que en aquest cas la invocació de l'article 14 que prevé contra formes diverses de discriminació queda embridat amb un altre article de la Constitució, el 39, que estableix els principis rectors de la conciliació de la vida familiar i laboral, atenent a les circumstàncies de les dues treballadores, amb persones al seu càrrec en situació de dependència. Un dret, el de la conciliació, que en opinió del Tribunal Constitucional estaria sent objecte de vulneració com a conseqüència del tracte diferencial reservat a treballadors fixos i temporals.

La sentència del Constitucional es situa en la estela jurisprudencial assenyalada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea que de forma simultània va dictar tres sentències diferents el passat 14 de setembre de 2016 que carregaven durament contra l'ús abusiu de les figures de temporalitat incorporades a l'ordenament jurídic espanyol per part de les empreses i de les diferents administracions públiques. Entre els aspectes censurats per part de l'Alt Tribunal europeu en aquestes tres sentències que, d'una forma o altra, gravitaven al voltant del caràcter fraudulent de la contractació temporal, un dels més destacats era la diferència de tracte i drets entre treballadors temporals i indefinits en el si de l'Administració. Així, tal i com ara ha fet el propi Tribunal Constitucional espanyol, el TJUE recordava que la directiva 1990/70 de la Comunitat Europea estableix que qualsevol diferència de tracte entre treballadors indefinits i temporals només resultarà lícita si es fonamenta en qüestions plenament objectives, sense que la durada del contracte es pugui considerar una raó objectiva en sí mateixa.

Temporalitat i discriminació

La nova resolució del Tribunal Constitucional, que estableix doctrina, reitera que les formes diverses de discriminació que pateixen els treballadors i treballadores amb contracte temporal són radicalment contràries a l'ordenament jurídic espanyol i comunitari, malgrat resultar del tot habituals no només a les empreses sinó, com hem vist, també a la pròpia Administració, a qui correspondria exigir especial rigor amb el compliment de la normativa legal vigent.

Nou cop judicial a la discriminació del personal temporal a l'Administració

El passat 18 de desembre de 2017, el Tribunal Constitucional resolia el recurs d'empara presentat per dues treballadores de la Conselleria de Traballo e Benestar de la Xunta de Galícia a qui se'ls havia negat la possibilitat de permutar els seus respectius llocs de treball. Ambdues treballadores ocupen el mateix càrrec de psicòlogues de la Conselleria de Polítiques Socials de les prefectures provincials de Lugo i Ourense, amb la particularitat que una d'elles residia a Lugo i treballava a Ourense mentre que l'altra ho feia a l'inrevés, amb el domicili a Ourense i el lloc de treball a Lugo. De mutu acord, i fent ús de la possibilitat contemplada al conveni col·lectiu del personal laboral de l'Administració gallega, totes dues van concloure sol·licitar la permuta dels respectius llocs de treball per tal de facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, atès que, a més a més, les dues treballadores tenien persones dependents al seu càrrec.

La petició, però, va obtenir una resposta negativa per part de la pròpia administració que va argumentar que la permuta del lloc de treball es una formula reservada en exclusiva al personal laboral fix, no sent accesible per a treballadors amb contractes de durada determinada.

De primera instància fins al Constitucional

Davant la desestimació de la seva petició, les treballadores van interposar demanda judicial que en primera instància es va resoldre a favor seu per part del Jutjat Social 2 d'Ourense que invocava la normativa comunitària que «prescriu diferències de tracte injustificades entre personal fix i temporal». Amb posterioritat, i abans d'arribar a la taula del Tribunal Constitucional, la sentència va ser revocada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia i el Suprem no va admetre a tràmit el recurs per a la unificació de la doctrina en no existir una sentència de contrast.

Raons objectives per a un tracte diferencial

El Tribunal Constitucional ha resolt finalment el recurs interposat per les treballadores argumentant en el mateix sentit que ho va fer en un primer moment el jutjat d'Ourense. Segons el TC, el fet que el conveni reservi la potestat de sol·licitar la permuta del lloc de treball al personal fix suposa una vulneració de la interdicció de qualsevol forma de discriminació que estableix l'article 14 de la Constitució. A més a més, el Tribunal Constitucional també considera que en aquest cas la invocació de l'article 14 que prevé contra formes diverses de discriminació queda embridat amb un altre article de la Constitució, el 39, que estableix els principis rectors de la conciliació de la vida familiar i laboral, atenent a les circumstàncies de les dues treballadores, amb persones al seu càrrec en situació de dependència. Un dret, el de la conciliació, que en opinió del Tribunal Constitucional estaria sent objecte de vulneració com a conseqüència del tracte diferencial reservat a treballadors fixos i temporals.

La sentència del Constitucional es situa en la estela jurisprudencial assenyalada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea que de forma simultània va dictar tres sentències diferents el passat 14 de setembre de 2016 que carregaven durament contra l'ús abusiu de les figures de temporalitat incorporades a l'ordenament jurídic espanyol per part de les empreses i de les diferents administracions públiques. Entre els aspectes censurats per part de l'Alt Tribunal europeu en aquestes tres sentències que, d'una forma o altra, gravitaven al voltant del caràcter fraudulent de la contractació temporal, un dels més destacats era la diferència de tracte i drets entre treballadors temporals i indefinits en el si de l'Administració. Així, tal i com ara ha fet el propi Tribunal Constitucional espanyol, el TJUE recordava que la directiva 1990/70 de la Comunitat Europea estableix que qualsevol diferència de tracte entre treballadors indefinits i temporals només resultarà lícita si es fonamenta en qüestions plenament objectives, sense que la durada del contracte es pugui considerar una raó objectiva en sí mateixa.

Temporalitat i discriminació

La nova resolució del Tribunal Constitucional, que estableix doctrina, reitera que les formes diverses de discriminació que pateixen els treballadors i treballadores amb contracte temporal són radicalment contràries a l'ordenament jurídic espanyol i comunitari, malgrat resultar del tot habituals no només a les empreses sinó, com hem vist, també a la pròpia Administració, a qui correspondria exigir especial rigor amb el compliment de la normativa legal vigent.