Parelles de fet a Catalunya

el via crucis de la viduïtat

Els diferents canvis normatius aplicats en la regulació de l'accés a la prestació de viduïtat en les parelles de fet afecten especialment aquest tipus d'unió a Catalunya. Com podem sortejar les noves dificultats?

L'accés a la pensió de viduïtat en el cas dels integrants d'una parella de fet es va regular per primera vegada mitjançant la Llei 40/2007 que, en el seu moment, es va considerar un significatiu avenç en matèria d'equiparació de drets respecte les parelles de dret, és a dir, les unions matrimonials legalment constituïdes. Una passa endavant important tot i que la normativa establia requisits i condicions per accedir a la viduïtat molt més estrictes als membres d'una parella de fet que no pas a les persones legalment casades. Així, per citar una de les diferències més transcendents, l'accés a la pensió de viduïtat en el cas de les parelles de fet, i a diferència del que passa amb els matrimonis, restava supeditat a l'existència d'una situació de dependència econòmica per part del membre de la parella supervivent respecte la finada.

Fills comuns i vulneració del principi d'igualtat
Al març de 2013, el Tribunal Constitucional intervenia per primera vegada per imposar modificacions a la regulació de la prestació de viduïtat i els criteris fixats per la Llei 40/2007 a l'hora de donar accés al seu gaudi en el cas de les parelles de fet. La sentència dictada pel TC considerava que l'obligació recollida en l'esmentada llei de que «el causant i el beneficiari tinguessin fills comuns» per accedir a la viduïtat resultava vulneradora del principi d'igualtat i, per tant, il·legal. Un fet que es fa encara més evident si pensem, per exemple, en el cas de les parelles de fet constituïdes per persones del mateix sexe.

La controvèrsia dels registres
Aquesta no ha estat la darrera vegada que el TC ha obligat a canviar la normativa reguladora de la prestació de viduïtat en el marc de les parelles de fet. A instàncies del Tribunal Suprem, va tornar a dictar una sentència que, en aquesta ocasió, versava concretament sobre el contingut d'una part de l'article 174 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) que estableix, precisament, quins són els requisits per considerar legalment una unió sentimental com a parella de fet. I és aquesta segona resolució la responsable d'obrir una caixa dels trons que encara avui, més de dos anys després d'haver estat dictada, ressona amb força per les greus conseqüències que ha comportat per a milers de parelles de fet catalanes.

El via crucis de la viduïtat per a les parelles de fet a Catalunya

Imatge: Rooslan [CC] flickr.com

L'article 174 de la LGSS especifica, entre d'altres qüestions, que només podrà ser reconeguda com a parella de fet aquella que pugui acreditar la convivència dels seus membres mitjançant «la inscripció en algun dels registres específics existents en les comunitats o ajuntaments». El mateix article, però, especificava de forma clara que «en les comunitats autònomes amb Dret Civil la consideració de parella de fet i la seva acreditació es realitzarà conforme a allò que estableixi la legislació específica».

El cas de Catalunya
A Catalunya, una de les comunitats de l'Estat amb Dret Civil propi, la regulació de la parella de fet va diferir notablement respecte les disposicions generals de la LGSS. Precisament, un dels aspectes on la diferenciació es va fer més palesa feia referència a l'exigència del requisit de registre específic per acreditar la convivència, inexistent al nostre ordenament jurídic particular. A Catalunya, segons disposició del Codi Civil, es va fixar un criteri molt més ampli a l'hora d'acceptar diferents mitjans de prova de l'existència de la parella, sent que es reconeixia pràcticament qualsevol document que acredités una convivència estable durant un mínim de dos anys com podien ser, entre d'altres, comptes corrents en comú, rebuts, certificat d'empadronament, etc.

Vulneració del principi d'igualtat
La sentència dictada pel TC va establir que la diferència en els criteris de registre o en el temps acreditat de convivència entre les diferents normatives autonòmiques i el redactat de la pròpia LGSS suposaven, una vegada més, una vulneració del principi d'igualtat atès que resultava perfectament plausible que davant una situació idèntica, la ciutadania d'una comunitat pogués accedir a la prestació de viduïtat mentre que els habitants d'un altre territori veiessin denegada la seva petició. Sent així, la resolució considerava que el criteri per regular l'accés a la prestació de viduïtat en el cas de les parelles de fet que hauria de primar des d'aquell moment seria l'establert per la LGSS i no pas el recollit en les diferents normatives autonòmiques.

La situació actual
D'ençà d'aquesta resolució, el membre d'una parella de fet que vulgui percebre la pensió de viduïtat en cas de defunció del seu company o companya haurà d'acreditar mitjançant la inscripció en un registre específic o document públic la constitució de la parella i la convivència estable i ininterrompuda durant un període mínim de 5 anys. Per tal de cobrar la pensió de viduïtat, serà imprescindible que el registre de la parella s'hagi fet amb una antelació mínima de 2 anys respecte la data de la mort del causant.

La problemàtica de Catalunya
Aquest canvi substancial en la regulació de l'accés a la prestació de viduïtat en les parelles de fet suposa un important i notori greuge pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya que integren aquest tipus d'unió. El fet que el Dret Civil català no requereixi de registre formal per atorgar la consideració de parella de fet suposa a la pràctica que només alguns ajuntaments disposin i mantinguin aquests Registres on oficialitzar la constitució d'una parella de fet.

Es dóna la circumstància que són moltes les parelles de fet que, a Catalunya, tenen aquesta consideració però que si es troben davant el tràngol de la defunció d'un dels seus membres , veuran denegada la seva sol·licitud de prestació per no haver acomplert uns requisits formals de registre que, segons la normativa d'aplicació a Catalunya, no són necessaris . Són, en definitiva, parelles de fet a ulls del Codi Civil de Catalunya però no ho són davant el Ministeri de la Seguretat Social que té la competència d'atorgar la pensió de viduïtat. Un veritable sense sentit que deixa sense protecció de viduïtat a realitats de fet que són reconegudes jurídicament a Catalunya.

El nostre consell
Per evitar possibles dificultats futures en l'accés a la prestació de viduïtat, recomanem que, si el vostre Ajuntament en disposa, inscriviu la relació en el registre de parelles de fet. En cas que el Consistori de la vostra ciutat no en tingui, podeu optar per deixar constància de la constitució de la parella a través d'un contracte privat o públic (davant notari) en què podeu aprofitar, si voleu, per regular aspectes diversos de la vostra convivència relacionats amb el règim econòmic de la parella o incloure disposicions i acords d'aplicació en cas de futura extinció de la relació, per citar alguns exemples.

el via crucis de la viduïtat

 Stephanus Riosetiawan [CC] flickr.com

L'accés a la pensió de viduïtat en el cas dels integrants d'una parella de fet es va regular per primera vegada mitjançant la Llei 40/2007 que, en el seu moment, es va considerar un significatiu avenç en matèria d'equiparació de drets respecte les parelles de dret, és a dir, les unions matrimonials legalment constituïdes. Una passa endavant important tot i que la normativa establia requisits i condicions per accedir a la viduïtat molt més estrictes als membres d'una parella de fet que no pas a les persones legalment casades. Així, per citar una de les diferències més transcendents, l'accés a la pensió de viduïtat en el cas de les parelles de fet, i a diferència del que passa amb els matrimonis, restava supeditat a l'existència d'una situació de dependència econòmica per part del membre de la parella supervivent respecte la finada.

Fills comuns i vulneració del principi d'igualtat
Al març de 2013, el Tribunal Constitucional intervenia per primera vegada per imposar modificacions a la regulació de la prestació de viduïtat i els criteris fixats per la Llei 40/2007 a l'hora de donar accés al seu gaudi en el cas de les parelles de fet. La sentència dictada pel TC considerava que l'obligació recollida en l'esmentada llei de que «el causant i el beneficiari tinguessin fills comuns» per accedir a la viduïtat resultava vulneradora del principi d'igualtat i, per tant, il·legal. Un fet que es fa encara més evident si pensem, per exemple, en el cas de les parelles de fet constituïdes per persones del mateix sexe.

La controvèrsia dels registres
Aquesta no ha estat la darrera vegada que el TC ha obligat a canviar la normativa reguladora de la prestació de viduïtat en el marc de les parelles de fet. A instàncies del Tribunal Suprem, va tornar a dictar una sentència que, en aquesta ocasió, versava concretament sobre el contingut d'una part de l'article 174 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) que estableix, precisament, quins són els requisits per considerar legalment una unió sentimental com a parella de fet. I és aquesta segona resolució la responsable d'obrir una caixa dels trons que encara avui, més de dos anys després d'haver estat dictada, ressona amb força per les greus conseqüències que ha comportat per a milers de parelles de fet catalanes.

El via crucis de la viduïtat per a les parelles de fet a Catalunya

Imatge: Rooslan [CC] flickr.com

L'article 174 de la LGSS especifica, entre d'altres qüestions, que només podrà ser reconeguda com a parella de fet aquella que pugui acreditar la convivència dels seus membres mitjançant «la inscripció en algun dels registres específics existents en les comunitats o ajuntaments». El mateix article, però, especificava de forma clara que «en les comunitats autònomes amb Dret Civil la consideració de parella de fet i la seva acreditació es realitzarà conforme a allò que estableixi la legislació específica».

El cas de Catalunya
A Catalunya, una de les comunitats de l'Estat amb Dret Civil propi, la regulació de la parella de fet va diferir notablement respecte les disposicions generals de la LGSS. Precisament, un dels aspectes on la diferenciació es va fer més palesa feia referència a l'exigència del requisit de registre específic per acreditar la convivència, inexistent al nostre ordenament jurídic particular. A Catalunya, segons disposició del Codi Civil, es va fixar un criteri molt més ampli a l'hora d'acceptar diferents mitjans de prova de l'existència de la parella, sent que es reconeixia pràcticament qualsevol document que acredités una convivència estable durant un mínim de dos anys com podien ser, entre d'altres, comptes corrents en comú, rebuts, certificat d'empadronament, etc.

Vulneració del principi d'igualtat
La sentència dictada pel TC va establir que la diferència en els criteris de registre o en el temps acreditat de convivència entre les diferents normatives autonòmiques i el redactat de la pròpia LGSS suposaven, una vegada més, una vulneració del principi d'igualtat atès que resultava perfectament plausible que davant una situació idèntica, la ciutadania d'una comunitat pogués accedir a la prestació de viduïtat mentre que els habitants d'un altre territori veiessin denegada la seva petició. Sent així, la resolució considerava que el criteri per regular l'accés a la prestació de viduïtat en el cas de les parelles de fet que hauria de primar des d'aquell moment seria l'establert per la LGSS i no pas el recollit en les diferents normatives autonòmiques.

La situació actual
D'ençà d'aquesta resolució, el membre d'una parella de fet que vulgui percebre la pensió de viduïtat en cas de defunció del seu company o companya haurà d'acreditar mitjançant la inscripció en un registre específic o document públic la constitució de la parella i la convivència estable i ininterrompuda durant un període mínim de 5 anys. Per tal de cobrar la pensió de viduïtat, serà imprescindible que el registre de la parella s'hagi fet amb una antelació mínima de 2 anys respecte la data de la mort del causant.

La problemàtica de Catalunya
Aquest canvi substancial en la regulació de l'accés a la prestació de viduïtat en les parelles de fet suposa un important i notori greuge pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya que integren aquest tipus d'unió. El fet que el Dret Civil català no requereixi de registre formal per atorgar la consideració de parella de fet suposa a la pràctica que només alguns ajuntaments disposin i mantinguin aquests Registres on oficialitzar la constitució d'una parella de fet.

Es dóna la circumstància que són moltes les parelles de fet que, a Catalunya, tenen aquesta consideració però que si es troben davant el tràngol de la defunció d'un dels seus membres , veuran denegada la seva sol·licitud de prestació per no haver acomplert uns requisits formals de registre que, segons la normativa d'aplicació a Catalunya, no són necessaris . Són, en definitiva, parelles de fet a ulls del Codi Civil de Catalunya però no ho són davant el Ministeri de la Seguretat Social que té la competència d'atorgar la pensió de viduïtat. Un veritable sense sentit que deixa sense protecció de viduïtat a realitats de fet que són reconegudes jurídicament a Catalunya.

El nostre consell
Per evitar possibles dificultats futures en l'accés a la prestació de viduïtat, recomanem que, si el vostre Ajuntament en disposa, inscriviu la relació en el registre de parelles de fet. En cas que el Consistori de la vostra ciutat no en tingui, podeu optar per deixar constància de la constitució de la parella a través d'un contracte privat o públic (davant notari) en què podeu aprofitar, si voleu, per regular aspectes diversos de la vostra convivència relacionats amb el règim econòmic de la parella o incloure disposicions i acords d'aplicació en cas de futura extinció de la relació, per citar alguns exemples.