Les jornades Drets de les persones amb discapacitat remarquen dotar de recursos la nova llei
D’objectes de protecció a subjectes de ple dret. Aquest és el canvi de paradigma que proposa la Llei 8/2021 anomenada de reforma de la legislació civil i processal pel recolzament de les persones amb discapacitat. Però una llei no ho resol tot si no es proveeix dels mecanismes i recursos necessaris que permetin el seu desplegament per evitar situacions de vulneració. Així es va recalcar en les Jornades Drets de les persones amb discapacitat, celebrades el passat 29 d’octubre, organitzades des de Col·lectiu Ronda i amb la col·laboració de la Federació de Salut Mental de Catalunya i que van comptar amb la participació de ponents de l’àmbit judicial, notarial i acadèmic, que també van subratllar les possibilitats que obre la nova regulació, que dota de més autonomia i drets a les persones amb discapacitat.
La nova llei, que va entrar en vigor el passat 3 de setembre, pretén afavorir la protecció de les persones amb discapacitats per a l’exercici autònom de la seva capacitat, establint mesures de suport en els casos necessaris, però sobretot oferint-los la possibilitat de tenir veu i de ser escoltades en el procés d’identificació de les seves necessitats, respectant la seva voluntat, adaptant així el nou marc legislatiu estatal a l’esperit de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada a Nova York el 2006 i ratificada per l’Estat espanyol dos anys més tard.
Durant les Jornades es va recalcar la importància del procés de desjudicialització que suposa el canvi de paradigma, desterrant les declaracions d’incapacitació que fins ara es feien i que sotmetien les persones afectades a procediments de modificació de la capacitat d’obrar. La nova llei elimina aquestes modificacions de la capacitat, les tuteles i les potestats parentals rehabilitades, però manté la figura del curador (almenys al Codi Civil espanyol, ja que el Codi Civil català ja l’ha eliminat, tenint la figura de l’assistent), si bé amb particularitats diferents a les que hi havia fins ara. La persona amb discapacitat pot participar de manera activa en la petició de l’establiment de les figures de suport, que poden tenir funcions assistencials o representatives. En aquest sentit, es va recordar que la nova llei insta a la revisió de les mesures de suport establertes a les sentències dictades amb anterioritat a la seva entrada en vigor, i que obliga a fer-ho en els tres anys següents .
Les jornades van posar el focus, doncs, en la necessitat de veure la discapacitat des de la capacitat, creant els ajustos necessaris per permetre solucions adequades i adaptades per a cada cas, començant per entendre la persona i facilitant-li la possibilitat de donar la seva opinió i valorant les assistències reals en l’exercici de la capacitat, l’abast de les intervencions judicials, la responsabilitat dels propis suports i els mecanismes notarials a disposició (declaracions de voluntat anticipada, poders preventius o la realització d’una planificació successòria per mitjà de clàusules testamentàries o constitució de patrimoni protegit).
Des la Federació de Salut Mental de Catalunya es va remarcar la necessària col·laboració entre sistema judicial, notarial, entitats del tercer sector i famílies per ajudar a tenir una visió més transversal i comunitària en totes les etapes de la salut mental, per continuar lluitant contra l’estigma que envolta les persones que pateixen algun trastorn i evitar els casos de discriminació o d’ingressos involuntaris .
Les jornades van comptar amb la veu de cinc experts en la matèria: Sílvia Ventura Mas, exMagistrada del Jutjat de 1ª Instància n. 40 de Barcelona; Remei Soriano, Fiscal en cap de la Fiscalia d’Àrea de Terrassa; Jesús Gomez Taboada, Notari exercent a Barcelona; Jordi Ribot Igualada, Catedràtic de Dret Civil i Carlos Villagrasa, professor titular de Dret Civil a la UB.
Podeu veure el vídeo aquí també de les Jornades Drets de les persones amb discapacitat:
