Primeres conseqüències judicials del cop del TJUE a la contractació temporal a l'Administració
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) dicta una important sentència que atorga la consideració de treballadora indefinida a una estatutària temporal contractada pel Servei de Salut que havia estat cessada, obligant a la seva readmissió.
El passat 14 de setembre de 2016, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictava tres contundents resolucions que condemnaven sense pal·liatius el caràcter abusiu i, per tant, fraudulent, de la utilització per part de les Administracions Públiques a l'Estat Espanyol de la contractació temporal, incloent-hi nomenaments de personal estatutari temporal, funcionaris interins i treballadors eventuals.
El ressò d'aquestes sentències, que per qüestions de jerarquia processal assenyalen el camí que han de seguir les posteriors resolucions dels tribunals espanyols, no ha trigat a fer-se sentir. De forma molt remarcable en el cas de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) que el passat 12 de desembre feia pública una transcendent sentència on condemnava el Servei Públic de Salut del País Basc a readmetre i atorgar la condició de treballadora amb contracte de durada indefinida a una estatutària temporal que havia estat cessada en considerar que la seva contractació era fraudulenta. La resolució obliga el Servei Públic a mantenir la treballadora en el seu lloc de treball fins que la seva plaça s'ocupi de forma definitiva mitjançant un procés selectiu reglamentari o s'amortitzi definitivament el lloc de treball, entenent que en qualsevol d'ambdós supòsits correspondrà abonar a la treballadora la pertinent indemnització.
La sentència considera que la contractació de la treballadora posteriorment cessada es va realitzar «sense atendre els límits objectius que configuren el nomenament de naturalesa temporal» i, per tant, incomplint el marc de garanties que la normativa comunitària estableix per prevenir, precisament, un ús abusiu de la contractació temporal i que inclou, entre d'altres, l'obligació de fixar la durada màxima dels successius contractes temporals o la necessitat d'establir raons objectives que justifiquin la renovació d'aquests contractes de durada determinada.
El mateix criteri per a tot el personal de l'Administració
L'aspecte indiscutiblement més rellevant de la sentència del TSJPB és que aplica al personal funcionari i estatutari idèntic dret al manteniment de l'ocupació que fins ara la Sala Social del Tribunal Suprem espanyol reconeixia al personal laboral de l'Administració, temporal o interí, quan establia que el frau de la contractació comportava l'adquisició de la condició de personal indefinit no fix. Un criteri que emana de forma directa de les resolucions del TJUE abans esmentades on es podia llegir, de forma inequívoca, que «"en la mesura que no hi ha cap mesura equivalent i eficaç de protecció respecte del personal que presta serveis en les Administracions Públiques en règim de dret administratiu, l'assimilació de l'esmentat personal amb relacions de servei de durada determinada als treballadors indefinits no fixos, d'acord amb la jurisprudència nacional existent, podria ser una mesura apta per sancionar la utilització abusiva dels contractes de durada determinada i eliminar les conseqüències de la infracció». Justament allò que ha fet el TSJPB.
El límit dels tres anys
Tot i que cal veure com apliquen altres tribunals el criteri del TJUE i comprovar si ho fan en la mateixa línia del tribunal basc o si, pel contrari, adopten postures divergents, és evident que l'argumentació emprada pel TSJPB consolida la tesi defensada reiteradament des de Col·lectiu Ronda de que era possible exigir la condició d'indefinit per a qualsevol treballador temporal de l'Administració nomenat de forma irregular, ja fos personal laboral, funcionari o estatutari, sense distincions. Un criteri que a mida que s'estengui a altres tribunals i instàncies pot suposar un important sotrac en el marc de les relacions laborals a l'Administració doncs, per exemple, segons l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, el termini màxim per a la cobertura d'una plaça en qualsevol Administració és de 3 anys i són molt nombroses les sentències que consideren aquest termini com improrrogable. Superat aquest temps, estaríem parlant d'una contractació en frau de llei i correspondria al treballador públic, sigui quina sigui la seva condició, exigir i reclamar judicialment la condició d'empleat públic indefinit.
