"Front a aquesta amenaça real, front al rugit de la barbàrie feixista, ens toca a nosaltres, el poble, la classe treballadora, mobilitzar-nos en defensa de tot allò que s’ha aconseguit amb molt esforç i penúries de tot tipus"
...................................................................
El proper diumenge, 23 de juliol, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol. Un fet, el d’acudir a les urnes per votar, que no és gens estrany ni anòmal en una democràcia. Però en aquesta ocasió, les eleccions no són exactament iguals a les del passat. Enguany, el feixisme i la ultradreta és una amenaça real que se’ns planta al davant desacomplexada i a cara descoberta, sense subterfugis ni màscares que ocultin la seva mirada ferotge i cruel. El feixisme pretén trobar a les urnes el camí que el meni fins al poder legislatiu i a una posició de privilegi des de la qual impulsar el seu programa de regressió de drets i amenaça a les llibertats. Un camí paral·lel al que ja ha trobat per aconseguir que la seva veu i opinions campin sense frens pels debats públics i s’apropiïn dels estats d’opinió, sense cap recança de mentir, tergiversar, exagerar i retorçar la realitat fins adaptar-la a la seva mirada miop. Tot s’hi val, pel feixisme. L’ètica és una cotilla massa estreta per a qui és enemic de la idea de fer d’aquest món un lloc més just.
Les classes populars no poden donar les claus de les portes del seu futur al feixisme i la ultradreta. Ni poden aliar-se amb els que respiren nostàlgia per temps passats i foscos d’autoritarisme i dictadura. El verí del feixisme mai serà l’impuls que ens adreci a la dignitat de la vida. Perquè el feixisme és només el sentinella brutal del capitalisme més despietat, aquell que veu en els drets i l’equitat un obstacle per a la seva voracitat sense fi.
La ultradreta no pot conquerir les institucions democràtiques. En un Estat de dret, els discursos plens d’odi contra tota forma de diversitat no poden assolir legitimitat i encara menys normalitzar-se. Front a aquesta amenaça real, front al rugit de la barbàrie feixista, ens toca a nosaltres, el poble, la classe treballadora, mobilitzar-nos en defensa de tot allò que s’ha aconseguit amb molt esforç i penúries de tot tipus. Defensar el nostre dret a estimar lliurement i a que no se’ns discrimini per l’origen o el color de la pell; defensar les pensions i la dignitat del treball, la llibertat per crear i el dret a tenir un sostre i accedir a serveis públics de qualitat per tal que l’educació o l‘accés a tractaments mèdics no siguin privilegi d’uns pocs; defensar el territori, la natura, les llengües i les cultures, la paraula front a les mordasses i l’anhel de viure contra el pes asfixiant de l’autoritarisme.
És temps de defensar i defensar-nos. I plantar cara al feixisme amb tota la fermesa. Ara i sempre.
