25-N. Contra totes les violències masclistes


Cada any, el 25 de novembre arriba per recordar-nos el que ja és una xacra: la violència masclista envers les dones, pel sol fet de ser dones. Però parlem de violències en plural, perquè són les físiques i sexuals però també les institucionals, les de l’àmbit laboral, mèdic o familiar. Violències que en conjunt conformen un marc estructural ple de realitats punyents que atempten contra la dignitat de ser dona. 

Enguany, la jornada queda envoltada també per la posada en marxa de la nova llei coneguda com la del «només sí és sí», per lluitar contra les agressions sexuals, posant per primer cop el consentiment al centre. Una llei, però, que ja està topant amb la interpretació voluntarista judicial contra l’avanç del feminisme.

La conceptualització del consentiment suposa un canvi de paradigma fonamental, atès que situa la persona, la dona, en aquest centre: la falta de consentiment és la base del delicte sexual i, per tant, qualsevol acte sexual sense consentiment es pot considerar agressió. El fet que d’aquesta llei se n’hagin derivat algunes revisions de sentències a la baixa es podria considerar un fet ideològic, atès que aquest, el de la rebaixa de les penes, no és l’esperit de la normativa, que fusiona dos delictes en un de sol per intentar acomplir amb les recomanacions de la ONU i amb alguns convenis internacionals ratificats per l’Estat espanyol sobre agressions sexuals. A partir d’ara totes les agressions sense consentiment seran condemnades dins una forquilla jurídica més àmplia, incloent nous delictes.

Des de Col·lectiu Ronda pensem que no es pot perdre de vista l’objectiu de la llei, que posa el focus sobre la llibertat sexual de les dones i que suposa un avenç de drets. Una llei que permet el que hauria de ser evident: que encara que no hi hagi violència o intimidació també és una agressió. Però en un context social on encara hi ha molta feina per fer, el tret de sortida de la llei ha servit només per evidenciar les polèmiques revisions a la baixa, a falta de disposicions transitòries que en regulin la seva aplicació. De moment, i sortosament, la Fiscalia ja ha fixat criteris per evitar rebaixes d’algunes penes i instant a valorar cas per cas.

A l’espera que la llei sigui llegida com el que hauria de ser, un avenç amb la mirada posada a la llibertat de les dones, cal que continuem sempre i cada dia denunciant totes les violències des d’una mirada global i des de tots els fronts possibles. I és que una llei no ho canvia tot. Ni molt menys. I cal que en tots els contextos i àmbits es lluiti contra aquesta xacra. «Acusem i actuem», com diu un dels lemes d’enguany de les concentracions i accions per al dia del 25 de novembre. I comencem a construir altres relats i altres realitats que duguin a la plena llibertat i dignitat de totes les dones. Per dir prou a totes les violències masclistes.

Enguany, la jornada queda envoltada també per la posada en marxa de la nova llei coneguda com la del «només sí és sí», per lluitar contra les agressions sexuals, posant per primer cop el consentiment al centre. Una llei, però, que ja està topant amb la interpretació voluntarista judicial contra l’avanç del feminisme.

La conceptualització del consentiment suposa un canvi de paradigma fonamental, atès que situa la persona, la dona, en aquest centre: la falta de consentiment és la base del delicte sexual i, per tant, qualsevol acte sexual sense consentiment es pot considerar agressió. El fet que d’aquesta llei se n’hagin derivat algunes revisions de sentències a la baixa es podria considerar un fet ideològic, atès que aquest, el de la rebaixa de les penes, no és l’esperit de la normativa, que fusiona dos delictes en un de sol per intentar acomplir amb les recomanacions de la ONU i amb alguns convenis internacionals ratificats per l’Estat espanyol sobre agressions sexuals. A partir d’ara totes les agressions sense consentiment seran condemnades dins una forquilla jurídica més àmplia, incloent nous delictes.

Des de Col·lectiu Ronda pensem que no es pot perdre de vista l’objectiu de la llei, que posa el focus sobre la llibertat sexual de les dones i que suposa un avenç de drets. Una llei que permet el que hauria de ser evident: que encara que no hi hagi violència o intimidació també és una agressió. Però en un context social on encara hi ha molta feina per fer, el tret de sortida de la llei ha servit només per evidenciar les polèmiques revisions a la baixa, a falta de disposicions transitòries que en regulin la seva aplicació. De moment, i sortosament, la Fiscalia ja ha fixat criteris per evitar rebaixes d’algunes penes i instant a valorar cas per cas.

A l’espera que la llei sigui llegida com el que hauria de ser, un avenç amb la mirada posada a la llibertat de les dones, cal que continuem sempre i cada dia denunciant totes les violències des d’una mirada global i des de tots els fronts possibles. I és que una llei no ho canvia tot. Ni molt menys. I cal que en tots els contextos i àmbits es lluiti contra aquesta xacra. «Acusem i actuem», com diu un dels lemes d’enguany de les concentracions i accions per al dia del 25 de novembre. I comencem a construir altres relats i altres realitats que duguin a la plena llibertat i dignitat de totes les dones. Per dir prou a totes les violències masclistes.