El Tribunal Suprem ha dictat 7 sentències consecutives revocant resolucions prèvies de la Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona que, contravenint el criteri del Tribunal de Justícia de la UE i del propi Tribunal Suprem no apreciaven l’existència d’abusivitat en les clàusules multidivisa malgrat aquesta no fos transparent.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat íntegrament la sentència del Jutjat Social 8 de Barcelona, dictada a finals de juliol de 2022 a instàncies de Col·lectiu Ronda, que, per primera vegada, va assenyalar l'amiant com a causant de la mort d'un treballador jubilat del Metro de Barcelona
El recent Reial Decret 370/2023, de 16 de maig, introdueix importants canvis en la regulació de l'accés anticipat a la jubilació per a les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 45%. No obstant això, és important tenir cura, ja que algunes de les informacions al respecte poden resultar errònies...
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 Vic ha condemnat Caixa d’Enginyers a retornar els 5260 euros sostrets del compte corrent d’una de les seves clientes mitjançant una transferència fraudulenta ordenada per delinqüents cibernètics
El Tribunal Suprem (TS) es pronuncia per primera vegada sobre la reducció de la tributació de la pensió de jubilació pels empleats que van estar cotitzant a la mutualitat de la banca amb anterioritat a 1979. En la sentència, de finals de febrer de 2023, el Suprem avala que aquests jubilats de la banca poden sol·licitar la devolució de part de la tributació de la seva pensió, que va tributar al 100% a l’IRPF quan hauria d’haver-se beneficiat d’una deducció.
Un any després que Espanya confirmés la seva adhesió, el Conveni 190 de l'OIT sobre violència i assetjament a la feina ha entrat definitivament en vigor. I aporta algunes novetats importants a l'hora de defensar el dret a la integritat física i moral a l'entorn laboral.
Un grup de 22 propietaris de finques situades a l’entorn natural del Delta de L’Ebre denuncien l’Estat per la seva inacció en el compliment del deure legal de preservar la integritat del territori i impulsar les accions necessàries per evitar la regressió d’aquest espai de gran valor ecològic, mediambiental i econòmic front als perills de la salinització i l’erosió del terreny.
Les mesures incorporades al nostre ordenament jurídic per la nova Llei pel dret a l’Habitatge només són d’aplicació als contractes de lloguer subscrits a partir de la data d’entrada en vigor de la norma. Ara bé, pels contractes anteriors es mantenen les mesures extraordinàries de control i actualització anual de la renda
Som una cooperativa d'advocats i advocades i d'altres professionals que ens dediquem a l'assessoria jurídica, laboral, fiscal a persones i l'acompanyament d'entitats de l'economia social. Som més de cent professionals que entenem el dret i l'assessorament a entitats com exercicis per a la construcció d'un món més just i solidari.
Fa 50 anys que des del Col·lectiu Ronda ens dediquem a l'assessorament jurídic, laboral, econòmic i social, defensant els drets individuals i col·lectius de la ciutadania i fomentant el desenvolupament de models econòmics més justos i solidaris que els que deriven de l'actual ordenament socioeconòmic. La nostra història va començar amb la idea que l'arribada de la democràcia suposaria també una millora per a la seguretat de treballadors i treballadores. Al no ser així, al Col·lectiu vam continuar treballant, ampliant els serveis.
Des del Col·lectiu Ronda ens esforcem per canviar les relacions entre les persones sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació en defensa del dret a una vida autònoma, digna i lliure. Com a organització i grup de professionals, compartim una sèrie d'objectius que creiem que són inexcusables i que determinen la nostra feina diària i la forma com entenem l'exercici del dret i l'assessorament a entitats d'economia social.
Al Col·lectiu Ronda ens mou la defensa pels drets individuals i col·lectius de la ciutadania i el foment de models econòmics més justos i solidaris. El nostre ideari, la nostra filosofia de treball, respon a aquests objectius i se sintetitza en la justícia social, l'equitat de gènere, la democràcia directa i l'autogestió, la intercooperació, la independència. El rigor i il·lusió dels professional especialitzats que en formem part és també un dels valors del Col·lectiu.
Al Col·lectiu Ronda som una cooperativa amb més d'un centenar de professionals entre advocats i advocades i personal tècnic especialitzat. Dins de cadascuna de les àrees de treball, els i les professionals s'especialitzen en alguna de les subàrees, en la defensa concreta de drets o en les tasques pròpies d'assessorament en economia social i solidària per a particulars o col·lectius.
El Col·lectiu Ronda té la seva seu principal a Barcelona però té també altres despatxos repartits pel territori català i un despatx obert a Madrid. La voluntat és poder ser propers allà on sigui necessari i on es donin els casos i els clients que requereixin dels nostres serveis.
L’any 1972 es forma el nucli de les persones que van fundar el Col·lectiu Ronda: Francesc Gallissà Roigé, Josep Mª Gasch Riudor, Angelina Hurios Calcerrada, Pep Manté Spà i Jordi Pujol Moix, als que ben aviat s’hi va incorporar Joan Lluis Jornet Forner i més endavant David Santacana Mata. Tots ells van formar l'equip de persones que posaven en marxa la futura cooperativa i els seus valors, dedicada inicialment a la defensa dels drets laborals i a la lluita antifranquista.
L'Aula Ronda, ubicada a les oficines de Barcelona, acull periòdicament activitats, xerrades, jornades i conferències pròpies i d'entitats afins per a l'anàlisi i debat sobre temes que considerem que poden ser d'interès general o que ens permeten aprofundir en aspectes que es relacionen amb les diverses àrees de treball del despatx. Xerrades sobre amiant, preferents, malalties invisibles o plataformes d'afectats... l'Aula Ronda acull tot tipus d'actes.
El cas més conegut és, sens dubte, el de les targetes revolving. Però aquest no és pas l’únic. Molts crèdits al consum i préstecs per a l’adquisició de vehicles també obliguen a abonar interessos usurers i il·legals
