Petroquímica: Repsol és responsable d'un càncer laboral

El TSJC confirma la responsabilitat de Repsol pel càncer laboral d’un treballador d'una subcontracta

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs presentat per REPSOL contra la sentència del Jutjat Social 1 de Tarragona que establia la responsabilitat solidària de la multinacional pel càncer d’origen laboral que pateix un antic treballador dedicat a tasques de manteniment, neteja i muntatge dels forns d'olefines presents a la planta química.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que «estem davant d'un cas de manteniment d'una empresa industrial, en què l'empresari principal té l'obligació d'assegurar i vigilar que les empreses contractistes compleixen les normes i instruccions de seguretat necessàries perquè es compleixin les mesures preventives exigibles». Unes mesures que, tal i com assenyalava el Jutjat Social 1 de Tarragona a la sentència de març de 2019 front a la qual Repsol ha interposat el recurs desestimat per l’Alt Tribunal català, no van ser degudament adoptades ni per part de l’empresa principal, Repsol, ni la subcontracta. Així, a la sentència es pot llegir que «l’empresa va incomplir l'obligació de proporcionar el treballador els equips de protecció individual de les vies respiratòries» per evitar els efectes nocius de l’exposició a «diferents substàncies i compostos químics derivats del petroli, molts d’ells qualificats com a cancerígens».

Un d’aquests compostos químics és, precisament, l’etilè, assenyalat per la sentència del jutjat tarragoní com a principal factor desencadenant del limfoma que obliga el treballador afectat a romandre des de l’any 2011, quan li va ser diagnosticada la patologia, en situació d’incapacitat permanent en grau de total i sotmetre’s a agressius tractaments quimioteràpics. La presència d’aquest perillós element, l’etilè, ja apareixia reconeguda als protocols de seguretat i a la descripció tècnica del lloc de treball ocupat per l’afectat, on s'esmenta l’exposició a substàncies potencialment cancerígenes com a risc vinculat a les funcions de manteniment de forns d'olefines que desenvolupava a la planta de REPSOL.

Mitjançant el recurs desestimat pel TSJC, Repsol pretenia veure’s exonerada de responsabilitat sobre el dèficit de seguretat que, en última instància, ha causat la malaltia del treballador i la declaració de la seva patologia com a professional, generant el dret a percebre la corresponent prestació per la pèrdua de capacitat laboral incrementada en un 50% a abonar per la pròpia empresa per l’incompliment del deure de protecció de la salut dels treballadors. La sentència, però, confirma la dictada pel Jutjat Social 1 de Tarragona i responsabilitza de forma solidària ATRIAN i REPSOL per aquesta malaltia d’origen laboral. Sobre Repsol, la resolució recorda que «les empreses que contractin o subcontractin amb altres la realització d'obres o serveis corresponents a la pròpia activitat i que es desenvolupin en els seus propis centres de treball han de vigilar que aquests contractistes i subcontractistes compleixin la normativa de prevenció de riscos laborals».

Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda, que ha assessorat el treballador afectat, considera que casos com aquest són «més habituals del que sembla a la petroquímica de Tarragona, un entorn amb una extraordinària presència i concentració d’elements i substàncies químiques d’elevada perillositat que hauria d’obligar a extremar en tot moment les mesures de seguretat i prevenció. Malauradament, no sempre és així i aquest fenomen de creixent desprotecció dels treballadors i treballadores s’accentua encara més per l’ús abusiu d’empreses subcontractades, on les taxes de sinistralitat són encara més elevades del que ho són dins el conjunt del món laboral». En aquest sentit, l’advocat es felicita per una resolució que acredita i referma la responsabilitat d’empreses com Repsol respecte els incompliments en matèria de prevenció de les subcontractes amb les que operen però lamenta «el veritable viacrucis que aquest treballador, greument malalt, ha hagut de patir per arribar fins aquí. Va haver de recórrer als tribunals per tal que es reconegués que el seu càncer és una patologia d’origen laboral provocada per la desprotecció front a les substàncies perilloses presents en el seu lloc de treball i no pas una malaltia comuna. Ho va tornar a fer quan l’INSS i l’ICAM van pretendre desposseir-lo de les prestacions que li corresponen argumentant una inexistent millora del seu estat físic i ara, de nou, per tal d’acreditar que la seva malaltia no era fruit de la mala sort o de factors inevitables sinó la conseqüència dels menysteniment d’empreses com REPSOL respecte el seu deure de vetllar per la seguretat de les persones que treballen a la petroquímica de Tarragona. Una necessitat de lluitar que no li hauria de ser exigida a persones malaltes per tal d’accedir als seus drets».

El TSJC confirma la responsabilitat de Repsol pel càncer laboral d’un treballador d'una subcontracta

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que «estem davant d'un cas de manteniment d'una empresa industrial, en què l'empresari principal té l'obligació d'assegurar i vigilar que les empreses contractistes compleixen les normes i instruccions de seguretat necessàries perquè es compleixin les mesures preventives exigibles». Unes mesures que, tal i com assenyalava el Jutjat Social 1 de Tarragona a la sentència de març de 2019 front a la qual Repsol ha interposat el recurs desestimat per l’Alt Tribunal català, no van ser degudament adoptades ni per part de l’empresa principal, Repsol, ni la subcontracta. Així, a la sentència es pot llegir que «l’empresa va incomplir l'obligació de proporcionar el treballador els equips de protecció individual de les vies respiratòries» per evitar els efectes nocius de l’exposició a «diferents substàncies i compostos químics derivats del petroli, molts d’ells qualificats com a cancerígens».

Un d’aquests compostos químics és, precisament, l’etilè, assenyalat per la sentència del jutjat tarragoní com a principal factor desencadenant del limfoma que obliga el treballador afectat a romandre des de l’any 2011, quan li va ser diagnosticada la patologia, en situació d’incapacitat permanent en grau de total i sotmetre’s a agressius tractaments quimioteràpics. La presència d’aquest perillós element, l’etilè, ja apareixia reconeguda als protocols de seguretat i a la descripció tècnica del lloc de treball ocupat per l’afectat, on s'esmenta l’exposició a substàncies potencialment cancerígenes com a risc vinculat a les funcions de manteniment de forns d'olefines que desenvolupava a la planta de REPSOL.

Mitjançant el recurs desestimat pel TSJC, Repsol pretenia veure’s exonerada de responsabilitat sobre el dèficit de seguretat que, en última instància, ha causat la malaltia del treballador i la declaració de la seva patologia com a professional, generant el dret a percebre la corresponent prestació per la pèrdua de capacitat laboral incrementada en un 50% a abonar per la pròpia empresa per l’incompliment del deure de protecció de la salut dels treballadors. La sentència, però, confirma la dictada pel Jutjat Social 1 de Tarragona i responsabilitza de forma solidària ATRIAN i REPSOL per aquesta malaltia d’origen laboral. Sobre Repsol, la resolució recorda que «les empreses que contractin o subcontractin amb altres la realització d'obres o serveis corresponents a la pròpia activitat i que es desenvolupin en els seus propis centres de treball han de vigilar que aquests contractistes i subcontractistes compleixin la normativa de prevenció de riscos laborals».

Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda, que ha assessorat el treballador afectat, considera que casos com aquest són «més habituals del que sembla a la petroquímica de Tarragona, un entorn amb una extraordinària presència i concentració d’elements i substàncies químiques d’elevada perillositat que hauria d’obligar a extremar en tot moment les mesures de seguretat i prevenció. Malauradament, no sempre és així i aquest fenomen de creixent desprotecció dels treballadors i treballadores s’accentua encara més per l’ús abusiu d’empreses subcontractades, on les taxes de sinistralitat són encara més elevades del que ho són dins el conjunt del món laboral». En aquest sentit, l’advocat es felicita per una resolució que acredita i referma la responsabilitat d’empreses com Repsol respecte els incompliments en matèria de prevenció de les subcontractes amb les que operen però lamenta «el veritable viacrucis que aquest treballador, greument malalt, ha hagut de patir per arribar fins aquí. Va haver de recórrer als tribunals per tal que es reconegués que el seu càncer és una patologia d’origen laboral provocada per la desprotecció front a les substàncies perilloses presents en el seu lloc de treball i no pas una malaltia comuna. Ho va tornar a fer quan l’INSS i l’ICAM van pretendre desposseir-lo de les prestacions que li corresponen argumentant una inexistent millora del seu estat físic i ara, de nou, per tal d’acreditar que la seva malaltia no era fruit de la mala sort o de factors inevitables sinó la conseqüència dels menysteniment d’empreses com REPSOL respecte el seu deure de vetllar per la seguretat de les persones que treballen a la petroquímica de Tarragona. Una necessitat de lluitar que no li hauria de ser exigida a persones malaltes per tal d’accedir als seus drets».