Banc Sabadell haurà de retornar més d'un milió d'euros


El Tribunal Suprem ratifica la condemna contra Banc Sabadell obtinguda per Col·lectiu Ronda que obliga l'entitat a retornar a una clienta més d'un milió d'euros en concepte de danys i perjudicis per les liquidacions negatives causades per un swap hipotecari subscrit l'any 2008.

RESUM:

La sentència de l'Alt Tribunal reafirma la valoració prèvia del Jutjat de Primera Instància núm.2 de Sabadell i de l'Audiència Provincial de Barcelona en considerar que, tot i tractar-se d'un producte "purament especulatiu", la informació oferta per l'entitat va resultar tan deficient que va fer que la clienta «estigués en la creença errònia que se li havia ofert i estava subscrivint, una cobertura de la pujada del tipus d'interès, vinculada al finançament mitjançant préstecs concedits per la mateixa entitat, en la seva condició de clienta habitual, i per la relació de confiança amb els empleats, i no pas una operació de permuta del tipus d'interès .

El swap ofert per Banc Sabadell a la seva clienta estava vinculat a la subscripció de cinc préstecs hipotecaris sol·licitats per fer front al pagament de l'impost de successions generat per una herència. Les hipoteques formalitzades incloïen també clàusula sòl i, quan la clienta va instar la seva retirada, Banc Sabadell va obligar-la a signar un document renunciat a futures reclamacions judicials, incloent-hi les referents al swap hipotecari.

TEXT:

Els anomenats swaps hipotecaris són productes financers extremadament complexos i d'enorme risc que nombroses entitats van oferir als seus clients -més de 200.000 al conjunt de l'Estat- principalment entre els anys 2006 i 2008, coincidint amb un període de successius encariments i elevada inestabilitat de l'Euribor . Els swaps, també anomenats collars o clips, segons altres denominacions anglosaxones, es van oferir en la majoria d'ocasions sota la falsa aparença d'assegurances contra futures pujades de l'Euribor de tal manera que es traslladava als clients que el swap obligaria l'entitat a retornar els imports que es poguessin generar si l'Euribor sobrepassava determinats nivells. Per contra, als clients no se'ls va dir que en cas contrari, si l'Euribor baixava, serien ells els que haurien de compensar econòmicament l'entitat mitjançant quantiosos pagaments addicionals. De manera gens casual, a partir del 2008, quan les entitats van deixar de comercialitzar agressivament aquest tipus de producte que la legislació comunitària no considera adequat per a clients minoristes sense experiència inversora, l'Euribor va iniciar una històrica cadena de descensos que ens ha conduït fins a la situació actual, amb l’índex assolint, fins i tot, valors negatius.

Compensar íntegrament a l'afectada

En el cas ara resolt pel Tribunal Suprem, el swap vinculat a cinc préstecs hipotecaris obligava a la clienta afectada a compensar l'entitat mitjançant el pagament de liquidacions negatives sempre que l'Euribor se situés per sota del 6,10%. Una possibilitat que es va materialitzar el mateix any en què es va subscriure el swap anul·lat, doncs ja al 2008 l'Euribor va baixar fins al 5,39% i va iniciar un dràstic i continuat descens fins situar-se al 0,67% al febrer de 2010.
El swap va seguir desplegant els seus perniciosos efectes per a la clienta fins i tot quan aquesta es va veure obligada a renegociar els termes dels préstecs davant la impossibilitat de seguir fent front a el pagament de les quotes mensuals i les successives liquidacions negatives generades pel contracte de permuta del tipus d'interès. I es van mantenir també quan, al 2011 i en el marc de les converses sostingudes entre l'entitat i la demandant per suprimir la clàusula sòl de les hipoteques, Banc Sabadell va condicionar la negociació a la signatura per part de l'afectada d'un document en el qual es comprometia a no presentar cap tipus de reclamació judicial relacionada amb el swap hipotecari. Una maniobra que també va ser objecte de reprovació per part dels tribunals en considerar abusiva la imposició de la renúncia d'accions judicials que només va ser acceptada «per la situació d'angoixa de la demandant» sense obtenir cap «contraprestació» per part de Banc Sabadell. Una evidència més del veritable maltractament dispensat a la clienta per part de Banc Sabadell, ja que un mateix producte, les hipoteques formalitzades per afrontar els pagaments fiscals derivats de l'herència rebuda, van ser doblement gravats i blindats davant un escenari de baixades de l'Euribor: en primer lloc, mitjançant la clàusula sòl que impedia que la client es beneficiés per disminucions d'aquest índex de referència i, en segon terme, a través de l’onerós swap que no tan sols impedia obtenir avantatges de les baixades de l'Euribor sinó que obligava a la clienta a compensar l'entitat per aquestes baixades.

Les sentències ratificades pel Tribunal Suprem remarquen que l'afectada «era client minorista [...] sense experiència en el sector financer» i Banc Sabadell va incomplir el deure legal d'oferir informació «clara, correcta, precisa, suficient i lliurada a temps per evitar una incorrecta interpretació i posant l'accent en els riscos que l'operació comporta». D’això resulta que, a criteri del Tribunal Suprem, "sobre la base de l'incompliment de les obligacions d'informació sobre les característiques de la permuta financera i els seus concrets riscos, procedeix l'estimació de l'acció d'indemnització de danys i perjudicis, que en aquest cas estan representats pel saldo final negatiu per a la demandant de les liquidacions a què ha donat lloc la permuta financera» i una responsabilitat civil "per l'incompliment o compliment negligent de les obligacions sorgides d'aquesta relació d'assessorament financer".

Exemple dels excessos bancaris

Oscar Serrano, especialista en Dret bancari, és l'advocat de Col·lectiu Ronda encarregat de representar l'afectada en aquest llarg procediment judicial i un dels lletrats que ha obtingut més sentències favorables a perjudicats per aquest nociu producte financer que considera un bon exemple dels excessos comesos pel sector bancari espanyol en relació a la comercialització de préstecs hipotecaris. "Els swaps són un producte d'enorme complexitat i, com recorda el Tribunal Suprem, de naturalesa purament especulativa, sense cap relació amb l'aparença d'assegurances contra pujades de l'Euribor amb la qual entitats com Banc Sabadell van presentar-ho amb l'únic objectiu de protegir seus propis interessos davant els descensos de l'Euribor que els seus analistes ja preveien ", analitza Serrano. "Resulta inversemblant que aquest tipus de productes reservats durant anys a operacions financeres vinculades, per exemple, a l'especulació en el mercat de futurs, pogués acabar en els contractes de préstecs hipotecaris de clients sense cap experiència inversora ni formació específica, generant casos de perjudici tan flagrants com aquest que ens ocupa".
En relació als swaps, l'advocat de Col·lectiu Ronda considera molt important recordar que fins i tot en aquells casos en què ha expirat el període de 4 anys des de la consumació del contracte que permet reclamar la nul·litat per error en el consentiment, les persones afectades disposen d'un període molt més dilatat (15 anys en el conjunt d'Espanya i 10 específicament a Catalunya a comptabilitzar des de la data de l'última liquidació) per reclamar una indemnització en concepte de danys i perjudicis. "Aquesta via, la reclamació en concepte de danys i perjudicis, ens permet obtenir la devolució de les quantitats indegudament abonades en tots aquells casos en què les entitats financeres van comercialitzar els swaps hipotecaris incomplint l'obligació legal d'informar amb rigor i claredat sobre els riscos de patir importants pèrdues econòmiques que els clients assumien sense ser-ne conscients".

En relació a aquesta sentència de Tribunal Suprem, Oscar Serrano també destaca el fet "que es ratifiqui plenament la consideració d'abusiva que s'atribueix a la imposició per part de Banc Sabadell de l'obligació de no reclamar judicialment pels perjudicis derivats de la permuta hipotecari. Parlem d'una persona a qui se li va oferir una veritable trampa, amb unes hipoteques greument adulterades primer per la imposició de clàusules sòl i després per la incorporació d'un swap capaç de generar liquidacions negatives per valor de més d'un milió d'euros. Tot això per preservar els interessos de l'entitat davant una previsible disminució de l'Euribor. Al nostre criteri, és veritablement escandalós i, afortunadament, així ho ha valorat també el Tribunal Suprem"

RESUM:

La sentència de l'Alt Tribunal reafirma la valoració prèvia del Jutjat de Primera Instància núm.2 de Sabadell i de l'Audiència Provincial de Barcelona en considerar que, tot i tractar-se d'un producte "purament especulatiu", la informació oferta per l'entitat va resultar tan deficient que va fer que la clienta «estigués en la creença errònia que se li havia ofert i estava subscrivint, una cobertura de la pujada del tipus d'interès, vinculada al finançament mitjançant préstecs concedits per la mateixa entitat, en la seva condició de clienta habitual, i per la relació de confiança amb els empleats, i no pas una operació de permuta del tipus d'interès .

El swap ofert per Banc Sabadell a la seva clienta estava vinculat a la subscripció de cinc préstecs hipotecaris sol·licitats per fer front al pagament de l'impost de successions generat per una herència. Les hipoteques formalitzades incloïen també clàusula sòl i, quan la clienta va instar la seva retirada, Banc Sabadell va obligar-la a signar un document renunciat a futures reclamacions judicials, incloent-hi les referents al swap hipotecari.

TEXT:

Els anomenats swaps hipotecaris són productes financers extremadament complexos i d'enorme risc que nombroses entitats van oferir als seus clients -més de 200.000 al conjunt de l'Estat- principalment entre els anys 2006 i 2008, coincidint amb un període de successius encariments i elevada inestabilitat de l'Euribor . Els swaps, també anomenats collars o clips, segons altres denominacions anglosaxones, es van oferir en la majoria d'ocasions sota la falsa aparença d'assegurances contra futures pujades de l'Euribor de tal manera que es traslladava als clients que el swap obligaria l'entitat a retornar els imports que es poguessin generar si l'Euribor sobrepassava determinats nivells. Per contra, als clients no se'ls va dir que en cas contrari, si l'Euribor baixava, serien ells els que haurien de compensar econòmicament l'entitat mitjançant quantiosos pagaments addicionals. De manera gens casual, a partir del 2008, quan les entitats van deixar de comercialitzar agressivament aquest tipus de producte que la legislació comunitària no considera adequat per a clients minoristes sense experiència inversora, l'Euribor va iniciar una històrica cadena de descensos que ens ha conduït fins a la situació actual, amb l’índex assolint, fins i tot, valors negatius.

Compensar íntegrament a l'afectada

En el cas ara resolt pel Tribunal Suprem, el swap vinculat a cinc préstecs hipotecaris obligava a la clienta afectada a compensar l'entitat mitjançant el pagament de liquidacions negatives sempre que l'Euribor se situés per sota del 6,10%. Una possibilitat que es va materialitzar el mateix any en què es va subscriure el swap anul·lat, doncs ja al 2008 l'Euribor va baixar fins al 5,39% i va iniciar un dràstic i continuat descens fins situar-se al 0,67% al febrer de 2010.
El swap va seguir desplegant els seus perniciosos efectes per a la clienta fins i tot quan aquesta es va veure obligada a renegociar els termes dels préstecs davant la impossibilitat de seguir fent front a el pagament de les quotes mensuals i les successives liquidacions negatives generades pel contracte de permuta del tipus d'interès. I es van mantenir també quan, al 2011 i en el marc de les converses sostingudes entre l'entitat i la demandant per suprimir la clàusula sòl de les hipoteques, Banc Sabadell va condicionar la negociació a la signatura per part de l'afectada d'un document en el qual es comprometia a no presentar cap tipus de reclamació judicial relacionada amb el swap hipotecari. Una maniobra que també va ser objecte de reprovació per part dels tribunals en considerar abusiva la imposició de la renúncia d'accions judicials que només va ser acceptada «per la situació d'angoixa de la demandant» sense obtenir cap «contraprestació» per part de Banc Sabadell. Una evidència més del veritable maltractament dispensat a la clienta per part de Banc Sabadell, ja que un mateix producte, les hipoteques formalitzades per afrontar els pagaments fiscals derivats de l'herència rebuda, van ser doblement gravats i blindats davant un escenari de baixades de l'Euribor: en primer lloc, mitjançant la clàusula sòl que impedia que la client es beneficiés per disminucions d'aquest índex de referència i, en segon terme, a través de l’onerós swap que no tan sols impedia obtenir avantatges de les baixades de l'Euribor sinó que obligava a la clienta a compensar l'entitat per aquestes baixades.

Les sentències ratificades pel Tribunal Suprem remarquen que l'afectada «era client minorista [...] sense experiència en el sector financer» i Banc Sabadell va incomplir el deure legal d'oferir informació «clara, correcta, precisa, suficient i lliurada a temps per evitar una incorrecta interpretació i posant l'accent en els riscos que l'operació comporta». D’això resulta que, a criteri del Tribunal Suprem, "sobre la base de l'incompliment de les obligacions d'informació sobre les característiques de la permuta financera i els seus concrets riscos, procedeix l'estimació de l'acció d'indemnització de danys i perjudicis, que en aquest cas estan representats pel saldo final negatiu per a la demandant de les liquidacions a què ha donat lloc la permuta financera» i una responsabilitat civil "per l'incompliment o compliment negligent de les obligacions sorgides d'aquesta relació d'assessorament financer".

Exemple dels excessos bancaris

Oscar Serrano, especialista en Dret bancari, és l'advocat de Col·lectiu Ronda encarregat de representar l'afectada en aquest llarg procediment judicial i un dels lletrats que ha obtingut més sentències favorables a perjudicats per aquest nociu producte financer que considera un bon exemple dels excessos comesos pel sector bancari espanyol en relació a la comercialització de préstecs hipotecaris. "Els swaps són un producte d'enorme complexitat i, com recorda el Tribunal Suprem, de naturalesa purament especulativa, sense cap relació amb l'aparença d'assegurances contra pujades de l'Euribor amb la qual entitats com Banc Sabadell van presentar-ho amb l'únic objectiu de protegir seus propis interessos davant els descensos de l'Euribor que els seus analistes ja preveien ", analitza Serrano. "Resulta inversemblant que aquest tipus de productes reservats durant anys a operacions financeres vinculades, per exemple, a l'especulació en el mercat de futurs, pogués acabar en els contractes de préstecs hipotecaris de clients sense cap experiència inversora ni formació específica, generant casos de perjudici tan flagrants com aquest que ens ocupa".
En relació als swaps, l'advocat de Col·lectiu Ronda considera molt important recordar que fins i tot en aquells casos en què ha expirat el període de 4 anys des de la consumació del contracte que permet reclamar la nul·litat per error en el consentiment, les persones afectades disposen d'un període molt més dilatat (15 anys en el conjunt d'Espanya i 10 específicament a Catalunya a comptabilitzar des de la data de l'última liquidació) per reclamar una indemnització en concepte de danys i perjudicis. "Aquesta via, la reclamació en concepte de danys i perjudicis, ens permet obtenir la devolució de les quantitats indegudament abonades en tots aquells casos en què les entitats financeres van comercialitzar els swaps hipotecaris incomplint l'obligació legal d'informar amb rigor i claredat sobre els riscos de patir importants pèrdues econòmiques que els clients assumien sense ser-ne conscients".

En relació a aquesta sentència de Tribunal Suprem, Oscar Serrano també destaca el fet "que es ratifiqui plenament la consideració d'abusiva que s'atribueix a la imposició per part de Banc Sabadell de l'obligació de no reclamar judicialment pels perjudicis derivats de la permuta hipotecari. Parlem d'una persona a qui se li va oferir una veritable trampa, amb unes hipoteques greument adulterades primer per la imposició de clàusules sòl i després per la incorporació d'un swap capaç de generar liquidacions negatives per valor de més d'un milió d'euros. Tot això per preservar els interessos de l'entitat davant una previsible disminució de l'Euribor. Al nostre criteri, és veritablement escandalós i, afortunadament, així ho ha valorat també el Tribunal Suprem"