Una recent i important sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obre la porta a reclamar l’accés al complement a les pensions per contribució demogràfica en aquells casos en què havia estat denegat prèviament per les exclusions de l’antiga normativa. Adjuntem MODEL per sol·licitar-ho
.................................................
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reconegut el dret d’una dona a percebre el complement de pensió per haver tingut fills que se li va denegar inicialment l’any 2019 pel fet d’haver accedit a la pensió de jubilació de forma anticipada. L’alt tribunal català considera que l’exclusió del dret a percebre el complement que la norma vigent en aquell moment aplicava respecte les dones que accedien de forma anticipada a la jubilació resulta vulneradora dels principis d’igualtat i no discriminació. Sobre aquest fonament, el TSJC acredita el dret de la dona a percebre el complement existent en el moment de causar el dret a la jubilació, és a dir, el que es denominava complement de maternitat per aportació demogràfica, recentment substituït pel nou complement a les pensions per reduir la bretxa de gènere, en vigor des del passat mes de febrer i sobre el qual podeu llegir detingudament en aquest article.
Una norma discriminatòria
El complement de maternitat per aportació demogràfica es va instaurar l’any 2016 adreçat en exclusiva a les dones que havien tingut almenys dos fills i havien causat una pensió de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent. La norma reguladora excloïa de forma explícita del dret a percebre el complement les dones que només haguessin tingut un fill i aquelles que haguessin accedit de forma parcial o anticipada i voluntària a la jubilació.
Diferents jutjats socials van plantejar la possible inconstitucionalitat d’aquests criteris d’exclusió valorant que podrien ser susceptibles de considerar-se discriminatoris, especialment per la distinció que feia entre les dones que accedien a la jubilació amb l’edat ordinària i les que ho feien anticipadament de forma voluntària. Però en tots els casos, el Tribunal Constitucional va desestimar la inconstitucionalitat del precepte argumentant que existien « justificacions objectives i raonables» per a no abonar el complement en els supòsits expressament exclosos pel legislador.
Intervenció de la justícia europea
Finalment, al desembre de 2019, qui va pronunciar-se sobre el caràcter discriminatori del complement a la pensió per aportació demogràfica de les dones va ser el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I en aquest cas, al contrari del que havia sostingut el Tribunal Constitucional espanyol, la màxima autoritat judicial comunitària sí va apreciar l’existència d’elements discriminatoris a la norma estatal, el contingut de la qual va considerar incompatible amb diferents directives comunitàries. A banda de manifestar que l’assignació del complement «no pot compensar els desavantatges als quals estan exposades les dones ajudant-les en la seva carrera professional», el TJUE va entendre que un complement adreçat exclusivament a les dones resultava incompatible amb el principi d’igualtat consagrat a la legislació europea, doncs s’excloïa radicalment de la possibilitat d’accedir-hi als progenitors masculins que poguessin haver patit un perjudici equivalent en el seu desenvolupament professional derivat d’haver tingut fills en termes de reducció de jornada o períodes mancats de cotització.
És arran d’aquesta decisió del TJUE que el Govern espanyol s’ha vist obligat a modificar la norma reguladora del complement a les pensions i crear-ne un de nou, l’esmentat complement per reduir la bretxa de gènere en les pensions, que analitzàvem amb deteniment en aquest article publicat coincidint amb la seva entrada en vigor el passat mes de febrer.
Dones amb un fill i jubilació anticipada
La regulació del nou complement no només ha respost al requeriment del TJUE de donar cabuda a la possibilitat que els homes puguin beneficar-se en determinades circumstàncies sinó que també ha servit per modificar aspectes substancials del contingut de l’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social que el regula. Un dels principals canvis és que, a diferència del que succeïa amb l’antic complement, la nova norma ja no exclou de l’accés les dones amb un sol fill ni les que hagin accedit de forma anticipada a la jubilació. L’única exclusió que manté és la de les jubilades de forma parcial, de qui especifica que podran sol·licitar el complement una vegada accedeixen a la jubilació plena.
Reclamar el complement no concedit
La resolució dictada pel TSJC (que podeu llegir en aquest enllaç) se situa en la línia que expressa la nova configuració del complement a les pensions. De la mateixa forma que en el seu nou redactat la norma deixa d’excloure del dret a beneficiar-se a les persones jubilades abans de l’edat legal mínima per fer-ho, el TSJC aprecia discriminació en el fet que el complement anteriorment vigent sí ho fes. I aquí es on rau la seva singularitat i transcendència, doncs troba empara en l’argumentació del TJUE per desmentir l’existència de les raons «objectives i raonables» que el Tribunal Constitucional va avalar en el passat.
Sent així, al nostre criteri, la sentència del TSJC justifica que les dones que que no van poder accedir a l’antic complement a la pensió per aportació demogràfica pel fet de: a) ser mares d’un sol fill o filla b) haver estat declarades en situació d’incapacitat permanent amb posterioritat l’1 de gener de 2016 o c) haver accedit voluntàriament a la jubilació de forma anticipada puguin sol·licitar de nou a l’INSS que se’ls reconegui el dret a percebre el complement que en el seu moment no els va ser concedit.
Per tal de poder fer-ho, des de Col·lectiu Ronda posem a la vostra disposició un formulari que podeu emplenar amb les vostres dades i presentar a l’INSS.
