La usura a crèdits, préstecs i targetes revolving


La paraula ‘usura’ és una presència habitual als mitjans de comunicació en relació, bàsicament, a l’allau de sentències que condemnen bancs, financeres i altres entitats per l’aplicació d’interessos i condicions abusives. Però què és realment la usura i quan podem reclamar?

.........................................

Especial: XERRADA INFORMATIVA ONLINE

Com saber si ens apliquen condicions i interessos abusius? Com podem reclamar?

Sessió informativa amb l’advocat Oscar Serrano, especialista en Dret Bancari
4 d’octubre 2021 | 18h
podeu seguir la xerrada aquí: https://youtu.be/WTdDgAETcqI

.........................................

Una sentència dictada pel Tribunal Suprem al març de 2020 va provocar un veritable terratrèmol als jutjats de tot l’Estat en considerar que els interessos del 27% aplicats a una targeta revolving comercialitzada per Wizink eren desproporcionats i usuraris i, per tant, nuls de ple dret en aplicació de la Llei de Repressió de la Usura, aprovada ni més ni menys que al 1908 i encara avui en vigor. Aquesta resolució, com era de preveure, va fer que moltíssimes persones afectades per aquestes targetes però també per altres modalitats de crèdits al consum acudissin als jutjats per reclamar la nul·litat dels seus préstecs i denunciar els interessos abusius aplicats.

Què és la usura?

Segons aquesta llei més que centenària, parlem d’usura quan s’estipuli en un contracte de préstec «un interès notablement superior al normal dels diners» és a dir, un interès que resulti desproporcionat respecte el d’aplicació comuna.

Ni aquesta ni cap altra llei en vigor s’ha encarregat de definir amb exactitud i precisió què podem entendre per «notablement superior» i, per tant, correspon als tribunals valorar de forma individual cada cas determinar quan existeix una pràctica usurària. Això sí, els tribunals han anat creant la seva doctrina per fixar criteris uniformes a l’hora de dictar sentències.

D’aquesta forma, i de manera generalitzada, els tribunals acostumen a considerar usurari qualsevol tipus d’interès que superi en almenys 3 punts percentuals el tipus d’interès mitjà aplicat al conjunt de les operacions referents a la mateixa modalitat de crèdit al consum. Pot semblar complicat però, en realitat, no ho és gens. El Banc d’Espanya publica periòdicament la dada de quin és aquest tipus d’interès mitjà aplicat per les entitats a cadascuna de les modalitats de crèdit. Ho fa en un portal web de lliure accés que tothom pot consultar i que trobareu en aquest enllaç. Fent servir aquesta eina, podeu comprovar que, per exemple, al juliol de 2021 el tipus d’interès mitjà aplicat a les targetes revolving era del 17,81 % mentre que en el cas dels crèdits al consum amb terminis d’entre 1 i 5 anys, l’interès era del 7,42.

En aquests dos casos esmentats a mode d’exemple, l’interès normal del diner seria, respectivament, el 17,81% per a les targetes revolving i el 7,42 als crèdits al consum a retornar en un temps màxim de 5 anys. Per tant, si al juliol de 2021 haguéssim contractat una targeta revolving amb un interès del 22% o un crèdit amb un 12%, estaríem més que probablement davant dos casos d’usura.

Quina és la conseqüència de la usura?

Quan es determina que un préstec al consum aplica uns interessos d’usura per part d’un tribunal, la conseqüència és que aquests interessos es consideren nuls i deixen de ser d’aplicació. D’aquesta forma, la persona afectada continua obligada a retornar els diners que va sol·licitar però només aquests diners. Tot allò abonat en concepte d’interessos ens ha de ser retornat.

No sempre cal acudir als jutjats

Tal i com explicava el nostre company Oscar Serrano, expert en Dret Bancari, en aquest article publicat al seu blog, cada vegada és més habitual que bancs i entitats financeres renunciïn a defensar-se als tribunals davant les demandes interposades pels seus clients afectats. En comptes d’això, en molts casos intenten assolir un acord extrajudicial amb els seus clients perjudictas per resoldre la situació conscients com són que poden ser condemnades per usura

Targetes revolving...i molt més

Segurament, les targetes de crèdit de la modalitat revolving són les que han acaparat la major part de titulars respecte les pràctiques usuràries dels bancs i grans cadenes comercials. Però, malauradament, la usura no afecta només aquestes targetes de crèdit. Trobem interessos abusius en molts altres tipus de préstecs i crèdits al consum, amb especial incidència, per exemple, al finançament de la compra d’automòbils. A continuació us expliquem breument com diferenciar i quines són les característiques d’aquests diferents productes financers.

Targetes revolving: Aquestes targetes ens permeten pagar o disposar d'una determinada quantitat fins al límit de crèdit establert en el moment de contractar-la. A mesura que accedim a aquests diners, es redueix la quantitat de la qual podem disposar mentre que amb cada liquidació de quota s’hauria de reposar els diners que tenim a disposició.

Entitats financeres i grans cadenes comercials han ofert massivament aquestes targetes, sovint com a forma de finançament de compres d’una certa importància econòmica, fent servir com a principal atractiu comercial la possibilitat de retornar els diners dels quals disposem a través de quotes mensuals molt baixes. Però es tracta d’un veritable parany: aquestes quotes tan baixes no són suficients per cobrir els enormes interessos que s’apliquen (de mitjana, al voltant del 20%) i per tant, el nostre deute no només no arriba mai a disminuir o desaparèixer sinó que es va incrementant amb el temps fins el punt d’esdevenir impossible de liquidar.

Préstecs personals i crèdits: tot i que ambdós termes es fan servir sovint com a sinònims, en realitat no ho són. Amb un préstec, rebrem els diners sol·licitats d’una sola vegada a l’inici del contracte i els haurem de retornar en els terminis fixats. Per contra, en el cas d’un crèdit podrem anar disposant dels diners en el moment i en la quantitat que vulguem fins al límit màxim que s’hagi establert. Un cop esgotat aquests diners a disposició, és normal que el crèdit es reposi per tal de que puguem tornar a accedir-hi.

En els préstecs, els interessos es calculen sobre la base de la totalitat dels diners que ens han deixat mentre que en els crèdits només s’apliquen interessos sobre el capital del qual hem disposat de forma efectiva i no pas sobre la totalitat dels diners que l’entitat ha posat a la nostra disposició. Això sí, en alguns casos pot ser que s’apliqui una comissió pels diners no disposats.

Habitualment, els préstecs es contracten per un termini més gran, de varis anys. Per aquesta raó, els interessos que s’hi apliquen acostumen a ser més elevats que no pas en els crèdits.

Una modalitat de crèdit en concret, la dels crèdits al consum vinculats a l’adquisició de béns o serveis, està regulada per una llei específica que atorga un grau reforçat de protecció als clients sempre i quan l’import del crèdit se situï entre un mínim de 200 euros i un màxim de 75.000. Aquesta protecció reforçada té a veure, bàsicament, amb una major exigència de informació, claredat i transparència a les entitats sobre les condicions i característiques del crèdit contractat. La manca de transparència també suposaria, com els interessos abusius, la nul·litat del contracte.­

El cas particular dels préstecs per adquirir vehicles

No voldríem finalitzar aquesta breu repassada sense fer un esment especial d’aquesta tipologia de préstecs oferts per empreses financeres per adquirir un cotxe -sovint amb l’esquer d’oferir un important descompte sobre el preu final si s’opta per aquesta modalitat de pagament- amaguen en moltes ocasions l’obligació d’abonar elevadíssims interessos que no només superen abastament el descompte ofert sinó que acaben incrementant molt el preu final del vehicle.

Com abans esmentàvem, a la pàgina web del Banc d’Espanya podeu consultar quin és el tipus d’interès mitjà de la nostra modalitat de crèdit en el moment de contractar-lo. Si els interessos que se’ns apliquen són més elevats, molt probablement podem reclamar i recuperar tots els diners que hem abonat de més.

.........................................

Especial: XERRADA INFORMATIVA ONLINE

Com saber si ens apliquen condicions i interessos abusius? Com podem reclamar?

Sessió informativa amb l’advocat Oscar Serrano, especialista en Dret Bancari
4 d’octubre 2021 | 18h
podeu seguir la xerrada aquí: https://youtu.be/WTdDgAETcqI

.........................................

Una sentència dictada pel Tribunal Suprem al març de 2020 va provocar un veritable terratrèmol als jutjats de tot l’Estat en considerar que els interessos del 27% aplicats a una targeta revolving comercialitzada per Wizink eren desproporcionats i usuraris i, per tant, nuls de ple dret en aplicació de la Llei de Repressió de la Usura, aprovada ni més ni menys que al 1908 i encara avui en vigor. Aquesta resolució, com era de preveure, va fer que moltíssimes persones afectades per aquestes targetes però també per altres modalitats de crèdits al consum acudissin als jutjats per reclamar la nul·litat dels seus préstecs i denunciar els interessos abusius aplicats.

Què és la usura?

Segons aquesta llei més que centenària, parlem d’usura quan s’estipuli en un contracte de préstec «un interès notablement superior al normal dels diners» és a dir, un interès que resulti desproporcionat respecte el d’aplicació comuna.

Ni aquesta ni cap altra llei en vigor s’ha encarregat de definir amb exactitud i precisió què podem entendre per «notablement superior» i, per tant, correspon als tribunals valorar de forma individual cada cas determinar quan existeix una pràctica usurària. Això sí, els tribunals han anat creant la seva doctrina per fixar criteris uniformes a l’hora de dictar sentències.

D’aquesta forma, i de manera generalitzada, els tribunals acostumen a considerar usurari qualsevol tipus d’interès que superi en almenys 3 punts percentuals el tipus d’interès mitjà aplicat al conjunt de les operacions referents a la mateixa modalitat de crèdit al consum. Pot semblar complicat però, en realitat, no ho és gens. El Banc d’Espanya publica periòdicament la dada de quin és aquest tipus d’interès mitjà aplicat per les entitats a cadascuna de les modalitats de crèdit. Ho fa en un portal web de lliure accés que tothom pot consultar i que trobareu en aquest enllaç. Fent servir aquesta eina, podeu comprovar que, per exemple, al juliol de 2021 el tipus d’interès mitjà aplicat a les targetes revolving era del 17,81 % mentre que en el cas dels crèdits al consum amb terminis d’entre 1 i 5 anys, l’interès era del 7,42.

En aquests dos casos esmentats a mode d’exemple, l’interès normal del diner seria, respectivament, el 17,81% per a les targetes revolving i el 7,42 als crèdits al consum a retornar en un temps màxim de 5 anys. Per tant, si al juliol de 2021 haguéssim contractat una targeta revolving amb un interès del 22% o un crèdit amb un 12%, estaríem més que probablement davant dos casos d’usura.

Quina és la conseqüència de la usura?

Quan es determina que un préstec al consum aplica uns interessos d’usura per part d’un tribunal, la conseqüència és que aquests interessos es consideren nuls i deixen de ser d’aplicació. D’aquesta forma, la persona afectada continua obligada a retornar els diners que va sol·licitar però només aquests diners. Tot allò abonat en concepte d’interessos ens ha de ser retornat.

No sempre cal acudir als jutjats

Tal i com explicava el nostre company Oscar Serrano, expert en Dret Bancari, en aquest article publicat al seu blog, cada vegada és més habitual que bancs i entitats financeres renunciïn a defensar-se als tribunals davant les demandes interposades pels seus clients afectats. En comptes d’això, en molts casos intenten assolir un acord extrajudicial amb els seus clients perjudictas per resoldre la situació conscients com són que poden ser condemnades per usura

Targetes revolving...i molt més

Segurament, les targetes de crèdit de la modalitat revolving són les que han acaparat la major part de titulars respecte les pràctiques usuràries dels bancs i grans cadenes comercials. Però, malauradament, la usura no afecta només aquestes targetes de crèdit. Trobem interessos abusius en molts altres tipus de préstecs i crèdits al consum, amb especial incidència, per exemple, al finançament de la compra d’automòbils. A continuació us expliquem breument com diferenciar i quines són les característiques d’aquests diferents productes financers.

Targetes revolving: Aquestes targetes ens permeten pagar o disposar d'una determinada quantitat fins al límit de crèdit establert en el moment de contractar-la. A mesura que accedim a aquests diners, es redueix la quantitat de la qual podem disposar mentre que amb cada liquidació de quota s’hauria de reposar els diners que tenim a disposició.

Entitats financeres i grans cadenes comercials han ofert massivament aquestes targetes, sovint com a forma de finançament de compres d’una certa importància econòmica, fent servir com a principal atractiu comercial la possibilitat de retornar els diners dels quals disposem a través de quotes mensuals molt baixes. Però es tracta d’un veritable parany: aquestes quotes tan baixes no són suficients per cobrir els enormes interessos que s’apliquen (de mitjana, al voltant del 20%) i per tant, el nostre deute no només no arriba mai a disminuir o desaparèixer sinó que es va incrementant amb el temps fins el punt d’esdevenir impossible de liquidar.

Préstecs personals i crèdits: tot i que ambdós termes es fan servir sovint com a sinònims, en realitat no ho són. Amb un préstec, rebrem els diners sol·licitats d’una sola vegada a l’inici del contracte i els haurem de retornar en els terminis fixats. Per contra, en el cas d’un crèdit podrem anar disposant dels diners en el moment i en la quantitat que vulguem fins al límit màxim que s’hagi establert. Un cop esgotat aquests diners a disposició, és normal que el crèdit es reposi per tal de que puguem tornar a accedir-hi.

En els préstecs, els interessos es calculen sobre la base de la totalitat dels diners que ens han deixat mentre que en els crèdits només s’apliquen interessos sobre el capital del qual hem disposat de forma efectiva i no pas sobre la totalitat dels diners que l’entitat ha posat a la nostra disposició. Això sí, en alguns casos pot ser que s’apliqui una comissió pels diners no disposats.

Habitualment, els préstecs es contracten per un termini més gran, de varis anys. Per aquesta raó, els interessos que s’hi apliquen acostumen a ser més elevats que no pas en els crèdits.

Una modalitat de crèdit en concret, la dels crèdits al consum vinculats a l’adquisició de béns o serveis, està regulada per una llei específica que atorga un grau reforçat de protecció als clients sempre i quan l’import del crèdit se situï entre un mínim de 200 euros i un màxim de 75.000. Aquesta protecció reforçada té a veure, bàsicament, amb una major exigència de informació, claredat i transparència a les entitats sobre les condicions i característiques del crèdit contractat. La manca de transparència també suposaria, com els interessos abusius, la nul·litat del contracte.­

El cas particular dels préstecs per adquirir vehicles

No voldríem finalitzar aquesta breu repassada sense fer un esment especial d’aquesta tipologia de préstecs oferts per empreses financeres per adquirir un cotxe -sovint amb l’esquer d’oferir un important descompte sobre el preu final si s’opta per aquesta modalitat de pagament- amaguen en moltes ocasions l’obligació d’abonar elevadíssims interessos que no només superen abastament el descompte ofert sinó que acaben incrementant molt el preu final del vehicle.

Com abans esmentàvem, a la pàgina web del Banc d’Espanya podeu consultar quin és el tipus d’interès mitjà de la nostra modalitat de crèdit en el moment de contractar-lo. Si els interessos que se’ns apliquen són més elevats, molt probablement podem reclamar i recuperar tots els diners que hem abonat de més.