Amb aquest nom de ressonàncies poètiques o sota la forma molt més prosaica d’any de viduïtat es coneix la figura legal del Codi Civil Català que garanteix durant un any al vidu o la vídua el dret a mantenir la residència i ser «alimentat» a càrrec del patrimoni de qui fora la seva parella.
..............................
El Codi Civil Català estableix notables diferències respecte el Codi Civil espanyol pel que fa al règim hereditari. Una d’aquestes diferències té a veure amb el fet que a Catalunya, el marit i la muller no estan configurats com a legitimaris. Per tant, quan no hi ha previsió testamentària a favor de la parella i concorren certes circumstàncies que impedeixen que el cònjuge supervivent esdevingui usufructuari universal del patrimoni de la persona finada, pot arribar a succeir que a la mort de la parella no es percebi cap part del seu patrimoni i herència, amb el conseqüent trasbals econòmic.
En previsió d’aquesta circumstància, el Codi Civil contempla un seguit de figures legals com ara la quarta vidual o el dret de predetracció que pretenen pal·liar una eventual situació de desemparament econòmic de la persona supervivent i reconèixer determinats drets al vidu o la vídua, incloent-hi els casos de parelles de fet legalment constituïdes. L’any de plor, tot i ser independent de la resta de drets que corresponen a la persona en virtut de la defunció de la parella, és una d’aquestes figures. En aquest cas configurada a mode de benefici vidual d’urgència i durada limitada per tal de garantir, en paraules del TSJC, «que durant el primer any de viduïtat el consort supervivent pugui viure en consonància amb la seva posició social i la quantia del patrimoni del consort premort».
Dret d’aliments i d’habitació
L’any de plor abasta i engloba dos drets diferents: d’una banda, el dret a seguir fent ús de l’habitatge que havia estat conjugal i, de l’altra, un dret econòmic consistent a percebre una quantitat de diners suficients per a que durant el primer any de viduïtat, el membre supervivent de la parella pugui mantenir un nivell de vida equivalent al que gaudia durant la seva vida marital. Per tant, malgrat el Codi Civil es refereix a aquest dret econòmic com a dret d’aliments, en realitat no fa referència estrictament a l’alimentació sinó al conjunt de les despeses quotidianes (vestimenta, oci...). La quantificació de l’import econòmic corresponent al dret d’aliments de l’any de plor és una qüestió especialment complexa que requereix d’una anàlisi del cas concret, doncs dependrà de múltiples variables relacionades amb el nivell d’ingressos i de vida així com del patrimoni del membre finat de la parella. En tot cas, tal i com hem explicat, la finalitat de l’any de plor és garantir al vidu o la vídua el gaudi d’un status social i econòmic similar o equiparable al del moment previ a la defunció, entenent, com han explicitat nombroses sentències en el decurs del temps, que en algunes ocasions es pot mantenir el mateix nivell de vida sense necessitat de percebre els mateixos ingressos.
Caducitat i extinció del benefici
Com el seu nom indica, l’any de plor i els beneficis associats s’estén durant 12 mesos. Transcorregut aquest temps, s’extingeix el dret d’habitació i d’aliments associats a l’any de viduïtat. Tanmateix, també caduca el benefici si el vidu o la vídua no el reclama durant els 12 mesos posteriors a la defunció del cònjuge. Igualment, l’any de plor s’extingeix en cas que el membre supervivent de la parella iniciï una convivència marital amb una altra persona o es casi durant el gaudi d’aquest període. Un últim supòsit d’extinció prematura de l’any de plor és l’existència de negligències greus en l’exercici de la potestat parental dels fills comuns de la parella.
La importància de les disposicions testamentàries
L’existència de l’any de plor i de la resta de figures jurídiques a favor de vidus o vídues esmentades en aquest article evidencien que la singularitat del Codi Civil català i el nostre règim hereditari poden arribar a causar una certa desprotecció de la persona supervivent en cas de defunció de la parella, especialment quan és aquesta la titular del patrimoni. D’això hem de ser conscients per evitar futurs conflictes i no pocs problemes com a conseqüència del que podria ser, simplement, manca de previsió a l’hora de fer el nostre testament.
