Notícies

Una sèrie de darreres sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem han canviat la doctrina respecte als requisits per accedir a la prestació de viudetat per ser víctima de violència de gènere. Un canvi que al meu entendre és molt positiu, i està en sintonia amb aquesta greu i crònica realitat social, i més encara quan s'avaluen situacions que es van donar fa dècades, moments en que les víctimes de violència de gènere encara tenien menys cobertura social i legal que en l'actualitat.

Fins ara, una part important de la jurisprudència exigia la existència de sentència condemnatòria de l'ex-marit per violència de gènere o ordres judicials d'allunyament o protecció, per a que la dona pugui ser beneficiària d'aquesta prestació de la Seguretat Social. Ara, la Sala Social del Tribunal Suprem ha declarat que la existència de denúncies "constituye un serio indicio de que la misma ha existido, sin que ello suponga que estamos, ante un medio de prueba plena sino que ha de contextualizarse con el resto de la crónica judicial de lo acaecido".

Aquest important canvi de doctrina, a partir d'un excel·lent recurs de cassació per a la unificació de doctrina estimat a la companya advocada Àngels Homedes del Col·lectiu Ronda, significarà que moltes dones que han hagut de patir aquestes realitats puguin accedir almenys a les pensions de viudetat que la llei contempla.

He aprofitat que en breu haig de fer un judici d'un cas amb aquestes característiques per fer un recull de la jurisprudència sobre aquesta temàtica.

El Metro de Barcelona (empresa FERROCARRIL METROPOLITÀ DE BARCELONA SA) i la companyia asseguradora (MAPFRE) han pactat el passat 22 de febrer de 2018, abans d'entrar a judici, abonar 100.000 euros entre totes dues mercantils a un treballador d'una subcontrata que havia tingut un greu accident de treball mentre netejava les instal·lacions del metro per les nits. Aquest acord es dona després de que el TSJC ens va notificar l'any passat una sentència del 3 de maig de 2017 que va imposar de forma solidària el 30% el Recàrrec per Manca de Mesures de Seguretat contra el FERROCARRIL METROPOLITÀ DE BARCELONA SA i una empresa subcontractada dedicada a la neteja del Metro, MANTYLIN SA, en el cas de les greus infraccions empresarials que van donar lloc a l'Accident de Treball d'un netejador a la parada de metro de Pau de la Línia 4.

Al despatx Col·lectiu Ronda ens han notificat dues noves sentències d'amiant de l'empresa JURID IBERICA SA (la "Juri" del Prat de Llobregat, posteriorment HONEYWELL FRICTION ESPAÑA SA i actualment FEDERAL MOGUL). 

A la primera sentència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de data 12/09/2017 (Nº de Recurso: 2911/2017, Nº de Resolución: 5178/2017, Ponente: ADOLFO MATIAS COLINO REY) estima el recurs de la vídua del treballador, declarant que la seva mort per càncer de pulmó ha estat causada per l'exposició laboral a l'amiant a la "Juri". Podreu trobar la sentència complerta AQUÍ

A la segona sentència, el Jutjat Social 10 de Barcelona, de 13 DE MARÇ DE 2018, sentència nº 148/2018 declara a un ex-treballador de l'empresa en situació d'INCAPACITAT PERMANENT I TOTAL DERIVADA DE MALALTIA PROFESSIONAL per exposició laboral a l'amiant, per patir una ASBESTOSIS PULMONAR AMB ALTERACIÓ VENTILATÒRIA.    

En els darrers anys una sèrie de sentències de la sala Social del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya venen determinant que les baixes i invalideses de netejadores afectades per Síndrome del Túnel Carpià han de ser declarades derivades de Malaltia Professional.

L'argument d'aquestes sentències és el següent:

- Les netejadores porten a terme "movimientos de extensión y flexión de la muñeca forzados, continuados o sostenidos, para el manejo de escobas, fregonas, mopas, bayetas, cepillos y demás útiles de limpieza, con la sobrecarga de muñeca que ello implica"

- El Quadre de Malalties Professionals no inclou de forma específica a les netejadores dins els col·lectius laborals que poden patir Síndrome del Túnel Carpià, però "el adverbio "como" indica, sin lugar a dudas, que se trata de una lista abierta"

- Per tant, si les netejadores porten a terme feines amb les característiques descrites, tot i no estar expressament al Quadre de Malalties Professionals, tenen dret a ser incloses en aquest apartat, al ser una llista oberta a totes les categories professionals que portin a terme feines com les descrites.

- Per tant, les baixes i invalideses de netejadores afectes de Síndrome de Túnel Carpià han de ser declarades derivades de Malaltia Professional.

La declaració d'una baixa o d'una invalidesa com a derivada de Malaltia Professional comporta un augment (depenent de cada cas) de les pensions, i la possibilitat de reclamar les responsabilitats a l'empresa en cas de que aquesta Malaltia Professional hagi estat causada per infraccions empresarials en matèria preventiva, donant lloc a la imposició de recàrrec per manca de mesures de seguretat (augment del 30% al 50% de la pensió a càrrec de l'empresa infractora) i/o indemnitzacions pels danys i perjudicis causats.

Cal destacar que aquesta doctrina del Tribunal Suprem també s'està donant en altres categories professionals, com per exemple perruqueres.

Una de les reformes legislatives preventives menys conegudes és la nova redacció de l'article 96.2 de la LRJS, que determina de forma clara i explícita que en cas d'Accident de Treball o Malaltia Professional, és l'empresari el que té la càrrega de la prova de demostrar que ha complert la normativa en matèria de Prevenció de Riscos Laborals (PRL).

Aquest nou redactat d'aquest article té una importància pràctica enorme en els litigis; un cop el treballador ha demostrat l'existència d'un Accident de Treball o Malaltia Professional, és l'empresari que ha de demostrar que va prendre totes les mesures preventives, i que malgrat prendre-les es va donar l'Accident Laboral per causa fortuïta. Si no ho demostra en seu judicial, ha de ser condemnat en recàrrec o danys i perjudicis per manca de mesures de seguretat.

 Analitzarem en aquest bloc les conseqüències d'aquesta important i desconeguda normativa, i algunes sentències que hem litigat dels del Col·lectiu Ronda en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que l'han aplicat. És una normativa especialment important en un estat com l'espanyol, on cada dia moren 3 treballadors en accidents de treball, i un número casi desconegut d'empleats per Malalties Professionals,  una veritable sangria que cal evitar.