Notícies

En aquesta entrada podreu trobar el material que he preparat per diverses xerrades amb sindicats amb el títol "Anàlisi jurídic de les darreres reformes jurídiques de la jubilació parcial"

En aquest material analitzo les reformes legals de la Jubilació Parcial, des de la reforma que va inicial la llei 40/2007, fins al darrer RDL 20/2018, que pràcticament ha deixat aquesta possibilitat de jubilació molt acotada per col·lectius molt concrets de treballadors.

Anteriorment, ja vaig fer un primer anàlisi de les reformes de la jubilació parcial que podreu trobar en aquesta entrada del bloc.

Al despatx Col·lectiu Ronda ens han notificat en el darrer mes tres noves sentències (una del TSJC i dues de Jutjats Socials) en que condemnen per exposició a l'amiant a l'empresa JURID IBERICA SA (la "Juri" del Prat de Llobregat, posteriorment HONEYWELL FRICTION ESPAÑA SA i actualment FEDERAL MOGUL). Segons aquestes sentències, les infraccions empresarials de la multinacional haurien causat la mort de dos treballadors, i la invalidesa absoluta d'un tercer, destacant-se especialment la darrera sentència del TSJC.

Per primera vegada a l'Estat espanyol, una sentència ferma (que ha estat recorreguda per Uralita SA fins al Tribunal Suprem i que vam haver de lluitar des del Col·lectiu Ronda també al Jutjat Social i al TSJC) declara que la mort per càncer d'esòfag d'un treballador ha estat causada per l'exposició laboral a l'amiant. Fins ara, aquest tipus de càncer no havia estat reconegut com una de les patologies causades per l'asbest o amiant. Poc a poc es va obrint la porta al reconeixement de noves patologies: la primera va ser l'asbestosis (una pneumoconiosis produïda per amiant, que causa cicatrius al pulmó) que va ser inclosa al Quadre de Malalties Professionals al 1947; posteriorment han estat el càncer de pulmó o el mesotelioma (càncer de pleura) i en els darrers anys es va reconèixer també el càncer de laringe, que també va ser reconegut inicialment per una sentència del Tribunal Suprem, i posteriorment a passar a ser inclosa al Quadre de Malalties Professionals regulat (en el seu redactat actual) al Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre, por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social y se establecen criterios para su notificación y registro (hi podeu al seu redactat actualitzar aquí)

És una pregunta que ens arriba de forma reiterada al Col·lectiu Ronda: ha de respectar-se el principi de proporcionalitat representativa de cada sindicat a l’hora de designar els Delegats de Prevenció que conformen el Comitè de Seguretat i Salut?

El cas acostuma a ser més o menys el següent: en un Comitè d’Empresa (representació unitària dels treballadors) hi ha diferents sindicats; la majoria sindical aprova la representació en el Comitè de Seguretat i Salut (a partir d’ara CSS) sense respectar la proporcionalitat (determinant menys Delegats de Prevenció a un o varis sindicats dels que els tocarien en un repartiment proporcional; per exemple, un sindicat té el 40% del Comitè d’Empresa però només el 10% del CSS), o directament deixant fora un sindicat (sense cap Delegat de Prevenció al CSS malgrat tenir el 40% al Comitè d’Empresa)

La resposta no és fàcil, atenent a que la normativa no és clara ni determina cap representativitat, fet pel qual han estat diverses sentències judicials les que han anat conformat la doctrina en aquesta matèria.

Breu anàlisi de la reforma de la Jubilació Parcial pel Real Decreto-ley 20/2018, de 7 de diciembre, de medidas urgentes para el impulso de la competitividad económica en el sector de la industria y el comercio en España

En els darrers dies m’han arribat des de múltiples seccions sindicals dubtes referents a com s’aplica i fins on arriba la reforma de la Jubilació Parcial pel Real Decreto-ley 20/2018. Amb aquest breu text intento aclarir que significa aquesta nova norma.

La Jubilació Parcial permetia fins a la llei de 27/2011 als treballadors jubilar-se parcialment als 61 anys percebent el 100% (un 85% de la jubilació pagada per l'INSS, i pagant l'empresa el 15% del salari) i havent de treballar només un 15% de jornada. Aquesta modalitat era àmpliament utilitzada a múltiples sectors, i també en feines amb especials requisits, com conductors de busos de TMB, treballadors del Metro de Barcelona, jardiners de Parcs i Jardins, o indústria automobilística, entre tants altres exemples propers.

A canvi, el treballador jubilat jubilat parcialment era substituït per un treballador jove 8anomenat rellevista), com a mesura contra l'atur juvenil. Aquest canvi també beneficiava a l'empresa, ja que podia renovar la plantilla amb persones joves sense cap cost.

Però des de l'INSS es veia amb reticències aquesta Jubilació Parcial, que permetia jubilacions anticipades molt beneficioses.

I amb les reformes de la llei 27/2011 (de Zapatero) i del RD 5/2013 (de Rajoy) es va restringir molt l´ús de la Jubilació Parcial, afegint requisits cada cop més restrictius, i alhora augmentant l'edat de poder-hi accedir de 61 a 63 anys, reduït la possibilitat de reducció de jornada del 85% al 75% i al 50%, entre d'altres mesures, i alhora fent abonar a l'empresa de forma paulatina el 100% del pagament del 100% de la cotització del jubilat parcialment, fent que li sortís molt més car el cost empresarial.

Poc a poc es vol acabar amb la Jubilació Parcial.